Urban Sketch: Parc dels Talls de Vilobí del Penedès

Avui hem abandonat totalment les construccions urbanes i hem anat a dibuixar la natura en tota la seva esplendor. 

El dia ens ha acompanyat, i crec que és el primer cop que no he passat ni fred ni calor: hem tingut una temperatura ideal. 

Com és habitual, l'indret era totalment desconegut per mi. Segons m'han dit, els pèlags se situen en una antiga indústria d'extracció de guix, zona que ha estat renaturalitzada recentment per fer-ne un espai d'esbarjo i d'observació de la natura. 

El que més m'ha cridat l'atenció ha estat la geologia de les parets de pedra, on es podia veure perfectament les vetes dels diferents materials geològics. També ha estat una sorpresa trobar una espècie d'orquídia silvestre, anomenada vulgarment Mosques Grosses (Himantoglossum Robertianum), nom que, val a dir, li resta tota la poesia que emana del seu bell aspecte. També m'ha cridat l'atenció l'abundant molsa i els bolets que hi creixien entremig, semblants a la closca d'una gla posada del revés, és a dir en forma de cassoleta. Tot i que no en sé el nom, segurament formen part de la família Pezizaceae.

Com sempre, el matí ha passat volant. Tan volant, que si em descuido, començo un tercer dibuix, mentre els companys ja s'estaven reunint per fer la fotografia final de grup. 

Cleopatra, la gata psiquiatra 43

 Revista Metamorfosis núm. 103

42a Mostra Artística Sant Raimon de Penyafort

Aquest passat mes de gener vaig participar a la 42a Mostra Artística de Sant Raimon de Penyafort, que se celebra cada any a la població de Santa Margarida i Els Monjos, a la Casa de Cultura de Mas Catarro.

La mostra, que és també un concurs amb uns premis gens menyspreables, té un ampli ventall de categories artístiques: dibuix, pintura, ceràmica, escultura, fotografia i il·lustració digital. Jo vaig presentar-me a la categoria de dibuix amb dues obres titulades Llar vora la lluna i Processó nocturna. 

No són unes obres creades expressament pel concurs, però sí que eren totalment inèdites. De fet, no són uns dibuixos d'un nivell massa alt, raó per la qual no van destacar davant del jurat. Malauradament, per problemes d'agenda i mobilitat, no vaig poder assistir ni a la inauguració, ni al lliurament de premis, i només vaig poder veure parcialment les obres que encara quedaven exposades el dia que vaig anar a recollir els dibuixos.

Realment em sap greu no haver pogut gaudir d'una manera més distesa de la quantitat d'obres presentades, moltes d'elles elaborades amb una gran qualitat artística. Només em queda felicitar a totes les persones guanyadores del certamen.

Pel que fa a les obres que vaig presentar, vull apuntar que formen part d'una sèrie de creacions centrades en la Lluna, una sèrie en la qual encara hi estic treballant de forma esporàdica.

Les imatges que aquí adjunto les he retocat amb el nou Affinity-Canva, ja que els dibuixos han estat escanejats un cop ja els tenia enganxats al marc amb acetat, i això ha provocat ombres per l'ondulació del paper junt amb l'acetat. De fet, vaig tenir més feina i mals de cap en muntar el cartó ploma, el marc i l'acetat, que no pas en el dibuix en si.

La nova aplicació Affinity-Canva, que l'he utilitzada per primer cop en aquests retocs, m'ha sorprès molt gratament! 

Llar vora la lluna. Tinta, aquarel·la i guaix blanc.

Processó nocturna. Tinta i llapis de colors.

Imatge cortesia de Sílvia Ortiz, el dia del lliurament de premis.

Cleopatra, la gata psiquiatra 42

 Revista Metamorfosis, núm. 102

Urban Sketch: el port de Segur de Calafell

Bon any nou i bons dibuixos per tothom!

Ahir, la colla d'sketchers penedesencs vam sortir a dibuixar els paisatges mariners del port de Segur de Calafell. És una població que he trepitjat lleugerament pel fet de tenir-hi amistats, així que no m'era del tot estranya, tal com sí que ho són altres indrets on hem anat.

Hem començat l'any amb bastanta fredorada, ahir a les 9 del matí el termòmetre marcava 1Cº a Sant Sadurní, i el Meteocat assegurava que a Segur no es passaria dels 13Cº. Així que em vaig equipar amb dos parells de guants, una gorra de llana apelfada per dins (autoregal de Reis) i fins i tot una manta prima d'aquelles petites. Em direu exagerada, ho sé. Per sort, només vaig haver d'utilitzar la gorra i més que pel fred, ho vaig fer per intentar evitar que la llum del sol i els reflexos d'aquesta sobre l'aigua em molestessin la vista. 

Aquest cop, la Renfe va anar com una seda, tot s'ha de dir. Vam arribar molt puntuals, fins i tot abans de l'hora, i de seguida ens vam posar a dibuixar unes barquetes tradicionals de vela llatina que hi havien amarrades al port. La llàstima és que ens van dir que la majoria havien de sortir al mar a fer activitats nàutiques del club marítim. Com que em van assegurar que la barca anomenada Carlos Barral no es mouria del seu lloc, vaig decidir dibuixar-la. Curiosament, aquesta barca té més història de la que em pensava. La podeu llegir a l'enllaç que hi ha tot clicant el seu nom, unes línies més amunt.

Dibuixar barques i aigua és quelcom diferent del que fem habitualment. La dificultat principal d'aquest tipus d'elements és que es mouen lleugerament, i en el cas de les barques, la quantitat de cordes i amarratges que hi ha. En el cas de l'aigua, també té certa complicació haver de dibuixar els reflexos tant de la llum del sol com de les mateixes barques, i també encertar les tonalitats de verds i blaus. I sí, com vam estar comentant amb els companys sketchers, realment la tonalitat d'aquella aigua era més verda que blava.

Canviar d'ambient va bé, i l'estona passada al costat de l'aigua va ser ben entretinguda, amb les anades i vingudes de les barques i la gent, l'olor de l'aigua salada (i a vegades també del fum de la gasolina de les embarcacions), la conversa amb els companys sketchers i, fins i tot, amb el salt d'algun peix força gros que volia caçar-ne algun de més petit de dins d'un banc de peixets que voltava per la riba.

Vaig poder acabar el dibuix principal, amb temps de sobres, i vaig poder fer-ne un segon d'una altra barqueta més moderna, amarrada una mica més lluny. Aquest dibuix no vaig poder acabar-lo del tot, ja que la llum el sol reflectida a l'aigua em molestava molt i m'impedia veure els detalls. Crec que la barca portava per nom Maregassa. Finalment, va arribar la una del migdia, i els pinzells es van haver d'aturar per fer la foto-finish o fotografia final amb tots els participants. 

Art-teràpia

No volia començar l'any nou sense publicar el recull de creacions elaborades durant les cinc sessions d'art-teràpia que he rebut aquestes últimes setmanes. Vaig assabentar-me que es feien aquestes sessions a través d'AMTAES, i ja feia temps que participar-hi em cridava l'atenció. L'any passat, que estava més ocupada, no m'hi vaig inscriure, però aquest any no ho he volgut deixar escapar.

Les sessions han estat facilitades per la psicòloga Rocío Ramos, en format en línia a través de la plataforma Google Teams. Durant les sessions s'ha creat un espai tranquil, amb el to de veu i el ritme reposat de la Rocío i els companys d'experiència: David, Elisabet i Salud (aquesta última participant en dues sessions només). Cada setmana se'ns proposava un material a utilitzar, però cada persona era lliure de triar el material que utilitzaria finalment. Les sessions consistien en una entrada o espècie d'introducció on ens explicàvem com arribàvem emocionalment a la sessió i quins materials portàvem. Després començava l'espai de reflexió i la Rocío ens feia una breu proposta, sempre tot molt obert, i començàvem a crear. La Rocío ens marcava un temps, normalment uns 40 minuts, per elaborar el que havíem pensat, i quan ja havien passat, posàvem en comú el que havíem realitzat.

Potser aquesta gran llibertat creativa i aquesta falta de pautes o normes, el fet que tot fos tan obert, m'ha semblat una mica desconcertant, però ara que ho veig amb distància, penso que començo a entendre la idea clau de l'art-teràpia. En l'art-teràpia no hi ha un propòsit, només fluir amb el moment. No hi ha un component fort de psicoanàlisi, de treball d'emocions o sentiments. Només es tracta de viure sensorialment el moment present tal com es fa en la pràctica zen o en el mindfulness. Per acabar les sessions, la Rocío ens llegia un text poètic que ella havia creat mentre ens observava durant els minuts de creació, i molt sovint, intentàvem no quedar-nos només amb el sentit de la vista, sinó apreciar els sons, les textures, les olors, etc. Durant la creació, la Rocío també ens llegia algun text o poesia per seguir inspirant-nos. El no saber què passaria durant la sessió, penso que també és part de la gràcia de l'art-teràpia, de fet, la Rocío va comentar en algun moment l'"actitud performativa" (derivat del mot anglès performance) de les sessions.

Durant les trobades, no només dibuixàvem o pintàvem, sinó que també escrivíem i també érem convidats a posar un títol a l'obra i a firmar-la posant-hi la data. Sempre girant entorn de la idea del zaguán (paraula que jo desconeixia) o el rebedor d'una casa: un lloc de pas, on s'hi arriba i que al cap d'un temps d'estar-s'hi, s'abandona. I quan abandonàvem la sessió la tancàvem parlant de com ens n'anàvem emocionalment o interiorment.

Sota aquestes línies us deixo el cartell del taller i també les obres realitzades. 

 

A la primera sessió el material proposat va ser el paper de diferents textures, i el punt de partida creatiu va ser "el forat". No vaig escriure cap text, i el títol de l'obra el vaig incloure dins la creació. 

 

A la segona sessió, la proposta de material va ser la d'utilitzar un objecte quotidià, i jo vaig triar un raspall de dents per pintar textures junt amb pintura acrílica. Aquí, la proposta creativa va ser "un personatge". I com que tant a la primera obra com en aquesta vaig fer autoretrats, aquest egocentrisme em va portar a titular la segona obra: Jo, jo i jo.

El material proposat per a la tercera sessió va ser qualsevol pasta per modelar, i jo vaig triar la plastilina i el paper d'alumini. La proposta creativa no recordo ben bé quina va ser, però en tot cas, vam estar parlant dels quatre elements bàsics de les antigues civilitzacions: l'aigua, la terra, el foc i l'aire. També vam parlar de l'èter.  

En una segona fase creativa de la mateixa sessió, la Rocío ens va proposar crear alguna cosa en relació amb les creacions dels companys, i d'aquí va sorgir el pont entre dues muntanyes que es veu a la dreta de la fotografia.

El material proposat per la quarta sessió eren les pintures solubles en aigua. Jo vaig triar novament les pintures acríliques, tot i que en aquesta creació vaig fer servir també aquarel·la, retoladors i paper d'alumini. En aquesta sessió, l'input creatiu va ser l'aigua i el jardí, ja que el dia havia estat plujós i vam estar parlant de l'aigua.

I per últim, en la darrera sessió els materials proposats van ser materials de reciclatge o de la naturalesa. 

Així, que tot i que també va ser un dia plujós, vaig sortir al bosc a buscar materials, que els teniu recollits a la foto de sota. Un cop més, la proposta creativa va ser el tema del jardí, i com que jo vaig acabar bastant ràpid, vaig dedicar-me a pintar amb pintura acrílica els quatre elements fets amb plastilina de la tercera sessió. En l'art-teràpia, les obres mai estan tancades, i es poden reprendre obres anteriors. De fet, en les sessions presencials, la persona facilitadora sol custodiar totes les creacions fetes fins al final del conjunt de sessions.

Urban Sketch: cementiri de Vilafranca

El lema de la trobada d'ahir al cementiri de Vilafranca del Penedès va ser: pocs, però bons. I és que vam ser pocs els valents que ens hi vam trobar, potser pel fred, potser perquè anar al cementiri no convida, potser per la coincidència amb altres activitats nadalenques, etc. 

M'ha sorprès trobar tan poca informació a la xarxa de les esplèndides tombes que podem trobar en aquest cementiri i, en concret, de les dues peces escultòriques que vaig triar dibuixar. La primera, la d'una dona que reposa asseguda i amb els braços creuats juntament amb un ram de flors; i la segona la d'un àngel querubí o infant alat. 

Que difícil és, també, copsar amb el dibuix les belles expressions facials que aconsegueixen els escultors. Per últim, haig de dir que aquest cop, i sense que serveixi de precedent, he retocat digitalment les proporcions poc encertades de la dona asseguda. N'he reduït la mida del cap i engrandit una mica l'espatlla dreta. Així que, a dalt teniu el dibuix sense modificar, i a sota, el corregit junt amb una fotografia de l'estàtua original. Ha millorat una mica, però res a veure amb la bellesa de l'escultura, que val a dir que té una postura poc comuna i no pas fàcil de dibuixar, amb el cap una mica inclinat cap amunt.

Dibuixar estàtues és una cosa molt plaent, sempre que et quedin mínimament bé, perquè no es mouen!

Cleopatra, la gata psiquiatra 41

Normalment, no acostumo a comentar res de les tires de la Cleopatra, i segurament això sigui per mandra, encara que ho vulgui dissimular amb la justificació de "no hi ha res a dir, la tira s'ha d'entendre sense necessitat d'explicar-la, sinó, és que no és una bona tira". 

De totes maneres, en aquesta, no puc passar per alt dir que els fons que he utilitzat per a la primera i última vinyeta no els he creat jo. Sí, ho sé, quin fracàs com a dibuixant. Però no em veia amb cor de simular un paisatge urbà exterior prou realista perquè semblés un poble del Japó. Així que he utilitzat (calcat, diguem-ho pel seu nom) dues imatges trobades a internet. La primera, no sé a qui ni a què pertany, no ho he aconseguit trobar. I l'última, forma part d'un conegut fotograma de la conegudíssima pel·lícula d'anime "Your Name" ("Kimi no na wa"/君の名は). 

Deixo les imatges de referència que he utilitzat acompanyant aquestes línies. 

Revista Metamorfosis núm. 101 

Imatge d'autoria desconeguda

Fotograma de la pel·lícula Your Name

Fragment de l'anterior fotograma

Cartell per a la Diada de Santa LLúcia 2025 de Gelida

Aquesta tardor m'he presentat al concurs de disseny del cartell de la diada de Santa Llúcia de Gelida, que se celebra avui mateix (així que felicitats a totes les Llúcies i Lucías!!!). 

Malauradament, el cartell no ha resultat elegit. Curiosament, la proposta guanyadora, que trobo molt bonica i encertada, no dista tant de la meva (recomano que busqueu el cartell a les xarxes): una caldera com a element central, i tot de mans que afegeixen els diferents ingredients que porta l'escudella que se serveix tradicionalment el dia d'avui a Gelida. Jo li he donat un to més espiritual i, fins i tot i sense voler-ho, esotèric; mentre que el cartell guanyador, té un to més popular i participatiu. 

El títol sota el qual vaig presentar el cartell és: Escudella, aliment per l’ànima. A les bases del concurs, també es demanava fer una breu explicació del cartell que és la següent: 

Des del cel, la mà de Santa Llúcia posa el toc final a la recepta de l’escudella de Gelida, afegint-hi un polsim de cel, de llum i d’estels per escalfar els nostres cors. De l’olla, que ja bull, emana la fumera amb flaire deliciosa, tot dibuixant el nom del poble de Gelida, i és que l’olor d’escudella defineix aquest poble cada 13 de desembre.

La inspiració per realitzar aquest cartell m’ha vingut a partir de les fotografies vistes al blog La cuina violeta (entrada del dilluns 19 de desembre del 2022), de la fotògrafa tarragonina Nani Nolla, mentre m’estava documentant sobre la festa. Així que les seves fotografies m’han servit per dibuixar l’olla, que és l’element central del cartell. 

Crèdits del material gràfic:
Els ulls de Santa Llúcia han estat obtinguts mitjançant Freepik en llicència oberta, per ser posteriorment modificats i adaptats al cartell.

Tipografies:
Uncial Antiqua (Google Open Font). Dissenyada per Astigmatic.
Montserrat (Google Open Font). Dissenyada per Julieta Ulanovsky, Sol Matas, Juan Pablo del Peral, Jacques Le Bailly. 

I res més, només em queda desitjar-vos una bona diada de Santa Llúcia, patrona de la vista, i com diu la cançó: "Santa Llúcia de la Bisbal, tretze dies d'aquí a Nadal!".

Urban Sketch: Piera

La Rosalba, la meva actual companya-sketcher vilafranquina, i jo vam matinar el passat diumenge 30 de novembre per arribar-nos fins a Piera amb transport públic. Només per això ja ens haurien de donar un premi. Ens vam quedar penjades a Martorell una horeta ben bona per l'habitual retard de la Renfe, que ens va fer perdre l'enllaç amb els Ferrocarrils Catalans. Sort que el bon ambient sketcher i la bellesa del nucli antic de Piera, ens va compensar aquesta mala passada del lamentable servei ferroviari espanyol. 

El matí va ser assolellat, però bastant fred. Malgrat tot, jo anava ben abrigada i sota els porxos de la plaça Orpí hi vaig estar bastant còmoda, menys cada cop que passava un d'aquests cotxes SUV que s'han posat tan de moda, i que malauradament passaven cada dos per tres, com si fos la Meridiana de Barcelona. Que bé que s'hi estaria als pobles si es tallés completament el trànsit a aquest tipus de vehicles! És que a més a més, passaven per sota de la porxada! En fi, ja acabo amb la meva crítica a la mobilitat d'aquest país...

Com que vam arribar justes de temps, i sempre costa una estona decidir què dibuixar, no vaig poder acabar el dibuix dins les dues horetes i mitja estipulades. Així que vaig fer una foto, i el color el vaig acabar a casa.

Després de fer la foto conjunta de rigor, aquest cop també amb els companys Urban Sketchers Anoia, vam anar a dinar a la Societat del Foment de Piera, local noucentista de grans finestrals, situat allà mateix. Vam compartir l'àpat amb la Maika i el Jaume (si no recordo malament els noms), un bon entrecot i amanida, amb un pastís de formatge per postres.

Després vam arribar-nos fins al castell, l'església i el cementiri del poble, però ens ho vam trobar tot tancat, probablement perquè era l'hora de dinar d'un diumenge. Mira que de ganes de veure el famós Sant Crist de Piera, amb els seus cabells naturals, en teníem moltes, però el responsable de l'església no va tenir pietat de nosaltres i ens va tancar les portes quan hi volíem entrar. Una altra dada important és que Jaume I El Conqueridor va fer algunes estades en el castell d'aquesta vila. 

Després d'aquesta petita ruta, ja vam fer un pensament i vam enfilar el camí de tornada cap a l'estació de Piera, però el tren que anava cap a Martorell, tot just acabava de passar. Així que ens va tocar esperar una altra horeta, la qual cosa vam aprofitar per acabar d'entintar el dibuix que havia fet al matí (la Rosalba), i començar un sketch nou (una servidora), la Casa Rovira, situada al costat mateix de l'estació. Només vaig tenir temps d'esbossar-la a llapis, així que va tocar fer foto i tant la tinta com el color l'he acabat a casa, tot just ahir.

Urban Sketch: L'Arboç

Avui hem passat un dia molt confortable a L'Arboç, població del Baix Penedès. Havíem quedat de reunir-nos a la Plaça de la Vila, al carrer Major del poble, i com que allà mateix ja hi ha prou cases boniques com aquesta, la que alberga la Pastisseria La Confiança, la Rosalba i jo ens hi hem quedat ben arrecerades sota els porxos, per si de cas.

El Modernisme és molt bonic, però a vegades pot ser poc agraït de dibuixar amb tanta voluta i demés floriments. Com a detalls a millorar en el meu dibuix, els gargots que simulen unes taules i cadires i el balcó inferior dret, que no segueix les proporcions. També falta algun element de sobre dels balcons superiors, que ja no he tingut suficient espai per encabir... Bé, s'ha fet el què s'ha pogut, com sempre. I mira que hem arribat d'hora i ens hem posat ben aviat a dibuixar! 

Per qui vulgui ampliar més informació sobre l'edifici, aquí en teniu l'enllaç a la Viquipèdia: Cal Freixes.

Cleopatra, la gata psiquiatra 40

Felicitats pels 100 números a tot l'equip de la revista Metamorfosis i a tots els membres d'AMTAES !!!!!

Revista Metamorfosis núm. 100

Cleopatra, la gata psiquiatra 39

Revista Metamorfosis núm. 99

Urban Sketch: Les Dous de Torrelles de Foix

Avui he estrenat un nou bloc d'esbossos en un indret un xic diferent dels que dibuixem habitualment amb els sketchers: el paratge natural de Les Dous de Torrelles de Foix, tota una descoberta! 

Hem deixat enrere els maons, les finestres i els campanars i els hem canviat per la vegetació, la roca i l'aigua. El racó és magnífic, ben enfonsat entre muntanyes de boscos frondosos, i la pau que s'hi respira mentre sents córrer l'aigua és capaç de transportar-te a una altra dimensió, sempre i quan no vinguin una munió de ciclistes a fer l'esmorzar de cap de setmana, acompanyats d'una bona xerrameca i xerinola. Sí, hem arribat tot just quan obrien la guingueta (una petita cabana assortida amb tot de queviures i altres útils), i el petit racó de les 35 fonts de seguida s'ha anat omplint de visitants i ciclistes. 

És quasi miraculós que, avui en dia, tot i haver maltractat tant el medi natural, la naturalesa encara ens obsequiï amb indrets tan autèntics i preciosos com Les Dous.  

Per altra banda, avui he anat una mica a l'aventura, ja que el transport de tornada a casa m'ha fallat i per uns moments he temut no tenir amb qui tornar cap a la civilització. Finalment, una companya, la Margarida, m'ha convidat a portar-me fins a casa, amb una conversa del tot entretinguda dins el seu cotxe.

Per cert, avui, a part de l'aquarel·la, també he fet servir puntualment retoladors de punta de pinzell per donar alguns tocs extres als detalls de la vegetació.

Un somier que fa la funció de porta. Això sí que és reciclar!

Un detall divertit i enginyós.

Urban Sketch: Caves Codorníu

Vaig començar el meu camí com a urban sketcher a Sant Sadurní d'Anoia el 26 de febrer de 2023, i he acabat el meu primer bloc d'esbossos també a Sant Sadurní d'Anoia.

El passat diumenge 21, vam anar a dibuixar a les Caves Codorníu. Malauradament, no ens van permetre passar als jardins ni, òbviament als altres edificis del complex, així que tots els dibuixants vam quedar concentrats al voltant de l'edifici de l'antiga Expedició que ara fa les funcions de sala de recepció de les visites. És un edifici bonic i singular, obra de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch i reformat per Lluís Bonet Garí; i que també és anomenat "La Catedral del Cava" pel seu tipus de construcció modernista, amb molts arcs, vitralls i pinacles. Aquí en teniu més informació: Pavelló d'Expedicions.

La previsió meteorològica del dia amenaçava pluja, però, per sort, només vam tenir una gotellada a mig matí. Aquest fet ens va fer entrar a la gran majoria a dins de la recepció, i allà vaig aprofitar per dibuixar l'antic cistell amb les ampolles, que tenen en un petit racó com a exposició. Després va tornar a lluir el sol i vam tornar a sortir a fora, però ja no vaig tenir prou temps per finalitzar el dibuix del pavelló, que va quedar a mig entintar.

Així que ahir dissabte 27, vaig tornar a presentar-me a la recepció de les caves per poder finalitzar el dibuix. M'hi vaig estar tres horetes més, tot esquivant el sol que tocava de valent en el lloc on estava situada. En ser l'única dibuixant de per allà, vaig cridar l'atenció d'alguns dels turistes que passejaven tot visitant les caves.

Hauré de buscar una nova llibreta d'esbossos ben aviat! 

Urban Sketch: Cunit

El passat diumenge vam començar temporada de dibuix amb els Urban Sketchers Penedès. La primera parada dins de la geografia penedesenca que hem fet ha estat a Cunit, població que jo ja havia visitat en altres ocasions. Aquest cop, tots els dibuixants ens vam concentrar majoritàriament al voltant de l'església de Sant Cristòfol. 

El dia estava una mica emboirat, però això no va fer altra cosa que portar-nos molta xafogor i un sol que cremava a traïdoria. La Rosalba i jo vam aguantar estoicament aquell sol de justícia, al límit de la insolació, mentre sentíem parlar les veïnes del poble que feien safareig mentre es preparaven per entrar a missa, i també una entusiasta periodista de ràdio Cunit que descobria el moviment urban sketch per primera vegada i que no podia sortir de la seva sorpresa, cosa que ens va arrencar més d'una rialla per tots els seus escarafalls d'entusiasme, que ressonaven per tota la plaça.

Un cop més, l'assistència va ser un èxit, i el nivell artístic va ser molt alt. A mi, el temps se'm va tirar bastant a sobre, amb la qual cosa, a casa vaig acabar de donar els últims tocs al color del dibuix.

PD: Per cert, des d'avui ja tinc tamboret per seure mentre dibuixo!  

Cleopatra, la gata psiquiatra 38

Revista Metamorfosis núm. 98 

Cartell de Sant Joan 2025

Amb aquesta publicació, arribem al final del recorregut per la història estilística del cartellisme occidental. Aquest últim cartell de la sèrie està inspirat en la Psicodèlia dels anys 60-70. 

Aquest estil es caracteritzava per: 

• La representació de formes orgàniques i ondulades.
• La barreja entre la realitat i la fantasia.
• La deformació de la tipografia que s’adapta a les formes corbes de les figures.
• Una tipografia de gruixos contundents.
• El joc de combinacions de colors complementaris que provocaven efectes òptics a l'espectador semblants als que s’experimenten amb el consum de drogues (psicodèlia). 

Com sabeu per l'anterior publicació, aquest és un altre cartell que "no ha vist la llum" a causa de la fusió en una de sola de les últimes dues festes: Barris i Sant Joan.  

La veritat és que és un cartell en el qual tinc poc per explicar, ja que la idea és molt simple. Bàsicament, vaig pensar en les flames i el foc, elements ja de per si molt psicodèlics (mirar una foguera és una acció hipnòtica, no trobeu?). I, fusionant la tipografia seixantera (font SuperMagic, dissenyada per All Super Font) amb la figura d'un petard, ja ho vaig tenir. Després hi faig afegir les reverberacions pròpies de l'Op Art (Art Òptic, no confondre amb el Pop Art), i vaig donar per finalitzat el cartell. Dos d'aquests patrons, els que estan dins del petard, els vaig extreure de Freepik i després els vaig adaptar al cartell.

Finalment, us mostro el cartell auxiliar que m'han demanat des de l'Ajuntament, que fusiona la programació dels actes del Barri Diputació amb els de la revetlla de Sant Joan. Com veieu, he pogut aprofitar el recurs del petard, tot i que l'he hagut de modificar lleugerament, i també l'estampat de la mantellina, que ha passat a ser de color vermell.

Cleopatra, la gata psiquiatra 37

 Revista Metamorfosis núm. 97

El cartell de Barris 2025: el cartell acceptat

Seguim amb el cartell de Barris. 

Des de l'Ajuntament em van demanar concretament això: 

"Et volíem demanar si ens podries fer una segona proposta del cartell de Barris més senzilla, així com el cartell que ens has passat de Sant Joan que jugues més amb les lletres i es destaca un element principal de la festa. A la vegada, ens agradaria que aquest cartell fos adaptable a la Revetlla de Sant Joan, que sigui el mateix cartell amb alguna diferència i que inclogui la programació del Barri Diputació." (Nota: les negretes són meves.)

Com veieu, una mica enrevessat tot. Em vaig posar mans a l'obra i vaig començar a jugar amb els elements que ja tenia fruit del treball previ que havia fet per al TFG.

La tipografia Abril Fatface cobrava importància junt amb un altre element: la mantellina de la meva mare que ja tenia escanejada. El coet, que formava part del cartell de Sant Joan, el vaig passar al de Barris. Hi vaig afegir uns bastons picant i la coca, símbols del Rengle. I el color vermell de fons dels clavells, també element del Rengle, que contrastava fortament amb el negre de la mantellina. 

El disseny va agradar, però encara em van demanar unes altres modificacions:

"Els colors vermells i negre els associem més als diables i a la Festa Major i no ens acaben d'encaixar gaire amb la Festa de Barris. Com a proposta, com veuries tirar més cap a uns colors més pastel com els tons dels confits o el groc del cartell anterior de barris i continuar jugant amb la mantellina (blanca o negre) o com a textura? 
Així mateix, quan et deia d'integrar la revetlla de Sant Joan amb el cartell de Barris, no em referia això. Em referia a fer un cartell de barris (independentment de la revetlla) i un segon cartell de Barris on s'adaptés a la revetlla de Sant Joan, m'explico? Sé que és una mica enrevessat, però d'entrada ens interessa tenir el cartell de Barris i, després, ja ens mirarem com fem el de Sant Joan. Per tant, nosaltres trauríem el coet i la coca de St. Joan, però deixaríem els dos bastons fent de lletra A."

Malgrat que m'havia esforçat a trobar una fotografia d'una coca de forner (la típica que es reparteix al Rengle), la coca s'havia associat a la coca de Sant Joan, i el petard també. Em va tocar substituir la coca per una paperina de confits i el coet per un clavell. Tal com em demanaven, vaig passar el fons a color groc pastel i vaig apagar l'opacitat original del negre de la mantellina perquè el contrast no fos tan potent. I finalment! Per fi! El cartell va quedar acceptat.

Pel que fa als elements utilitzats que no són totalment meus i que he modificat per adaptar-los al cartell són: els bastons, la coca i el clavell. Tant els bastons com el clavell són extrets de Freepik (Macrovector per als bastons, el clavell és una fotografia d'autor desconegut passada a vectors per una servidora). 
La coca és una fotografia "robada" d'internet (Coques de Perafita, Forn Franquesa) i transformada a vectors (em sap greu, als bancs d'imatges no trobava cap "coca", i menys coca de forner, lliure de pagament).

Primer disseny del cartell redissenyat

Cartell acceptat

Bàner 820x312

Post per a Instagram 1:1

Papereria del poble amb el cartell imprès.