Un cop més, els Urban Sketchers del Penedès vam anar a Vilafranca, i concretament al Vinseum. Aquest cop va ser per aportar el nostre granet de sorra a la commemoració del cinquantè aniversari de la mort de l'artista vilafranquí Pau Boada (1910-1975).
Pel que ens van explicar, al Vinseum hi podem trobar dues obres de Pau Boada. Una és un vitrall, i l'altra és un espectacular mural titulat "Mural de la vinya i el vi" que va ser creat l'any 1960 amb la tècnica del tremp d'ou gras.
Realment ignorava qui era Pau Boada fins el passat dissabte, el dia que vam anar a dibuixar el mural. Només em sonava que una escola de Vilafranca portava el seu nom, però no sabia que era pintor ni res de les seves obres.
La majoria de dibuixants ens vam situar davant del mural, mig empresonats per la premsa de grans dimensions que comparteix espai amb l'obra de Boada. El forat que quedava més lliure va ser el que se situava davant del fragment que vaig dibuixar, i aquest correspon a quatre figures femenines que estan realitzant la verema.
Realment no em pensava que em portés tanta feina dibuixar aquestes quatre figures, és clar que, ben mirat, hi ha molts detalls. Però, agosarada de mi, em pensava que seria capaç de dibuixar diversos fragments del mural i, potser fins i tot, el vitrall que diuen que hi ha al pis superior.
Doncs mireu, no vaig tenir ni temps de posar-hi color. És clar que ja m'ho vaig fer venir bé, ja que el mural té força parts on s'utilitza el color lila o violeta, i és un color que no acostumo a portar mai a les meves sortides com a sketcher.
Alguns dels companys de dibuix, van trobar interessant l'efecte de veure en blanc i negre la recreació d'una obra tan plena de color com la de Boada. Però la meva intenció, era posar-hi color, que és el que vaig fer a casa en dies posteriors.
La particularitat d'aquesta obra de Boada, a part de l'estil de dibuix tan angulós, quasi amb un cert estil cubista, i l'ús d'una extensa paleta de colors, és el contornejat en color blanc de totes les figures. L'artista ho feia cisellant el contorn de les figures i deixant entreveure el guix de la base. Realment l'efecte és molt bonic.
Doncs bé, com que fa poc em vaig comprar un parell de retoladors de pintura acrílica blanca, vaig pensar que era el moment ideal per estrenar-los.
Primer, vaig fer una primera capa de color a tot el dibuix i, posteriorment, vaig repassar la línia negra que havia fet amb boli amb els retoladors blancs. Ho dic en plural, perquè anava provant els dos retoladors, ja que tenen diferent punta. El fet és que jo em pensava que tenien un blanc més intens, i no va ser així. El què va passar és que el negre del bolígraf transparentava a través del blanc del retolador, i l'efecte de contrast es va perdre, quedant les figures envoltades d'una línia grisa… Així que, per recuperar el contrast, se'm va ocórrer reperfilar UN ALTER COP!, totes les línies amb retoladors de colors.
Bufa! Vaig passar-m'hi tantes hores, que al final ja no sabia què havia de repassar i què no... Les línies se'm barrejaven al meu cervell, en una mar caòtica. Al final, vaig acabar REREPASSANT EL REPASSAT amb el mateix boli negre... En fi, una tortura autoimposada a la qual no li veia el final i que no sabia com aturar perquè el resultat no em satisfeia.
Al final, el cansament i el fet de veure que m'estava carregant tot el que havia fet, em va fer parar. I sota aquestes línies en veieu el resultat.
Caram, amb en Pau Boada! I semblava fàcil.
Per cert, necessitaria que algú m'expliqués per què la segona figura té el rostre i els braços de color blau, i perquè la quarta dona sembla una noble de l'edat mitjana. Interpreto que la primera figura representa una noia jove, i la tercera una senyora gran. Però no sé si hi pot haver més detalls amagats per descobrir en aquestes quatre figures femenines… Una altra narrativa amagada pot ser que l'origen de la vida comença al ventre d'una dona, i aquí s'hi explica l'origen del vi, així que l'autor segurament va voler establir un paral·lelisme entre aquests dos fets. Molt interessant!



Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada