divendres, 30 de març del 2018

Nu de dona de Lluïsa Vidal (1876-1918)

Aquest semestre estic cursant a la UOC l'assignatura de Taller de Dibuix. El primer dels exercicis ha estat escollir un dibuix realitzat per un artista consagrat del món de l'art dins d'un llistat de noms de la talla de Leonardo Da Vinci, Rubens, Rembrandt, Miquel Àngel, i un llarg etcètera.
L'elecció ha estat difícil, i finalment he decidit decantar-me per aquest nu tan elegant d'una artista modernista de casa nostra però gens coneguda: Lluïsa Vidal

Fa temps que busco referents clàssics en el món de l’art del gènere femení. Em pregunto perquè seguim ignorant el talent femení en els llibres, en els museus, a les aules, etc.

És veritat que per diversos motius tan evidents com el fet de viure en una societat patriarcal i masclista on les dones tenim la vida restringida a un paper merament reproductiu, en el món de l’art i també en el de la ciència i en tants d'altres camps del coneixement, la presència femenina ha estat històricament poca. 
Però també és veritat que aquest no és un motiu suficient per seguir amagant aquelles que sí que hi van ser, potser únicament el què fa falta és una mica més d’investigació i forçar-ne la visibilitat.

 
L'original