diumenge, 13 de desembre del 2020

DCP: la dutxa

Segueixo aprofitant les parts més gràfiques de les assignatures que vaig cursant a la UOC, per afegir contingut a aquest blog.

Aquest cop, a l'assignatura de Disseny Centrat en les Persones (DCP), he analitzat la dutxa de casa i he fet aquests plànols (alçats i planta) amb Illustrator.









dimarts, 8 de desembre del 2020

Homenatge a L: un fan art de Death Note

Per celebrar que aquesta d'avui és l'entrada número 100 d'aquest blog (visca!), he decidit fer aquest fan art sobre el personatge de L de Death Note. I és que aquest any 2020 per fi he llegit (i també he vist l'anime) un dels mangues que ha marcat els últims temps de la història del còmic japonès. 

Haig de dir que fa uns anys vaig tenir el privilegi de poder-lo rotular en danès (sí, ho heu llegit bé) juntament amb uns quants mangues més que triomfaven en aquella època (Naruto, Full Metal Alchemist, entre alguns altres). Encara em sorprèn ara la gran quantitat de treball que hi havia sumat a la dificultat de rotular en un idioma com el danès, que, dit sigui de pas, no en sé ni un borrall. Paraules llarguíssimes que no sabies com encabir en l'espai d'una retolació en vertical com la japonesa, textos que se superposaven a la trama i al dibuix (que jo havia de reconstruir), notes dels Quaderns de Mort que s'havien de repetir exactament igual en diferents volums de l'obra per tal que no hi hagués errada de ràcord, la pressió per la data límit d'entrega... I el gran espòiler de veure com acaba la història, però sense entendre massa bé res.

Suposo que des de llavors, el misteriós personatge de L ja em va captivar. Per això li he volgut fer aquest homenatge, junt amb el que podria ser el seu esperit animal, un mussol, símbol de la saviesa (i perquè no de la intel·ligència, encara que no siguin paraules sinònimes) i de la nocturnitat. La postura característica de L (tal com s'asseu, encorbat) i la seva mirada penetrant, em recorden totalment a aquest animal.

I quina casualitat, segons el meu cronotip, jo sóc nocturna i per tant, un mussol de mena. Ai, caram.


Vaig voler entintar el dibuix final en plomí (per estrenar el set que em vaig comprar aquest estiu), però la por d'espifiar-la va poder amb mi. Així que el dibuix final està entintat amb retolador mediocre. En canvi, l'esbós a llapis, traient-me la pressió per fer-ho bé de sobre, sí que el vaig entintar amb el plomí nou, i penso que el resultat és molt més bo. Ja sabeu doncs, cal perdre la por. A més, retornar a agafar un plom després de tants anys, fa que la mà tingui automàticament ganes de dibuixar Son Gokus i superguerrers de l'espai. XD


diumenge, 15 de novembre del 2020

El Planeta de las Brujas

Em fa molta il·lusió fer aquesta entrada ja que aquest és un projecte conjunt amb l'escriptora novella María Parra Martí. Fa uns mesos em va proposar de fer-li la remaquetació de la seva novel·la juvenil El Planeta de las Brujas, novel·la publicada anteriorment per l'editorial El Salto i que ara la podeu trobar a Amazon KDP (Kindle Direct Publishing) en format de paper (rústica). 

Per mi ha estat tot un repte ja que m'he posat a prova en el fet d'encarregar-me de la totalitat de l'edició del llibre: tant de la maquetació de l'interior d'un llibre en prosa -tan allunyat dels còmics que maqueto habitualment-, com també del fet d'encarregar-me d'allò tan transcendental com és el dibuix i el disseny de la portada. 

Em cal fer una menció especial a la bona edició prèvia realitzada per l'editorial El Salto, en la qual em vaig basar totalment per fer aquesta segona edició. També agrair a Carlos Venegas la cessió del disseny del mapa de l'interior, i com no, agrair a la María Parra la seva confiança i la seva paciència.

Si us agraden les novel·les lleugeres que narren aventures en mons màgics i encara conserveu en el vostre interior aquell nen o nena que vau ser (o que encara sou), aquest llibre us pot agradar.

Aquí teniu l'enllaç a Amazon per El Planeta de las Brujas.

Il·lustració de la portada. Aquarel·la.

La coberta maquetada i desplegada (contracoberta, llom i coberta)

Algunes de les còpies que li han arribat a l'autora

Dedicatòria a l'autora

Dedicatòria per l'exemplar de la Biblioteca Ramon Bosch de Noya de Sant Sadurní

dissabte, 17 d’octubre del 2020

Affordance i disseny universal

Aquest semestre he tornat a la UOC, després d'un breu descans, per cursar una assignatura: Disseny centrat en les persones. En la primera activitat realitzada, ens hem hagut de fixar en l'affordance de les coses i el disseny universal.

El terme affordance va ser creat pel psicòleg James Jerome Gibson l'any 1966 en el seu llibre The Senses Considered as Perceptual Systems. És un concepte que pertany a l'àmbit de la psicologia cognitiva, en concret de la Teoria ecològica de la percepció visual (1979). La definició més utilitzada per aquest terme és "la capacitat d'un objecte de suggerir la seva pròpia utilització". Va ser Donald A. Norman qui va aplicar cap als anys vuitanta aquest terme en l'àmbit del disseny fent referència a aquelles propietats d'un objecte o d'una interfaç que ens transmeten la seva funció de forma intuïtiva.

Jo m'he centrat en analitzar el disseny de la cambra de bany de casa meva. Aquí teniu l'apartat gràfic que il·lustra la planta i els alçats de la cambra i algunes de les diferents affordances que hi trobem.









dissabte, 13 de juny del 2020

Nagasaki: aquella vegada que em vaig trobar un yôkai

L'any 2018 vaig viatjar al Japó i vaig tenir l'oportunitat de visitar la ciutat de Nagasaki i la regió de Higashi-Sonogi, de la mateixa prefectura. Va ser una experiència rural i fantàstica. Tan fantàstica que vaig arribar a conèixer un yôkai que vivia en una casa de camp on em vaig allotjar unes nits.
Aquest yôkai era l'anomenat Jorôgumo, la dona aranya (絡新婦, じょろうぐも). La Jorôgumo, tenia unes mascotes casolanes que eren també aranyes. Aquestes mascotes eren les anomenades Ashidakagumo (脚高蜘蛛, あしだかぐも).
Després d'escapar del cau de teranyina de l'aranya Jorôgumo, vaig dir-me a mi mateixa que algun dia immortalitzaria aquella experiència en forma d'il·lustració, i finalment, aquí la teniu, per tal que en quedi constància pels segles dels segles...

Tècnica mixta: aquarel·les amb tocs de gouache, llapissos de colors i tinta.

Jorôgumo (Trichonephila clavata). És una aranya verinosa però no mortal. (Autor desconegut)

Ashidakagumo (Heteropoda venatoria) No és verinosa. Autoria de la foto: Vaikoovery / CC BY

Aquest vídeo musical de The Cure (1989) és ideal per acabar de descriure la vivència:

dilluns, 11 de maig del 2020

Video Girl Ai i les emocions 2

Aquí teniu la versió masculina de les 6 emocions bàsiques aplicades a les faccions del personatge Yôta Moteuchi.


dissabte, 9 de maig del 2020

Video Girl Ai i les emocions 1

Això que us presento avui és una proposta que em va fer un conegut, de dibuixar les faccions de les 6 emocions bàsiques de l'ésser humà. Es pensava que seria un exercici fàcil de fer per mi, i que ja l'hauria fet habitualment quan estudiava a l'escola de còmic. La veritat és que no recordo haver fet un exercici com aquest massa cops.

Per fer-lo més interessant i motivar-me, he decidit fer-lo tipus fan art tot agafant com a models els protagonistes del manga Video Girl Ai. Avui us presento la versió femenina.

Cal dir que ha estat una pràctica molt difícil. Sort de les tecnologies digitals, que m'han servit per retocar les cares i fer-les més proporcionades i simètriques (sí, he fet trampa). Ja sabeu, allò de que un ull quedi igual que l'altre, però a més, que hi quedi a cada cara sense deixar d'expressar l'emoció que toca i a més, intentant conservar l'estil de Masakazu Katsura. Tot un repte.

Tant de bo, de jove hagués copiat més. Segurament hauria après molt més i el meu estil s'haguera consolidat. Ara s'ha quedat entre mig camí de Pilarín Bayés i Bola de Drac... (per dir alguna cosa).

També he recordat les paraules tan repetides pels professors de tinta: per entintar cal utilitzar pinzell o plumilla, res de retoladors. Ja fa temps que no els faig cas i he abandonat totalment ambdós estris. Potser per això, l'entintat dels cabells de l'Ai ha quedat tan patètic.

Per últim cal destacar la dificultat d'expressar les emocions facials tot conservant una certa expressió realista a la cara dels personatges i sense derivar en la gesticulació còmica i exagerada clàssica del gènere manga.


dissabte, 25 d’abril del 2020

El Jueves i el K-Pop 5

Per finalitzar aquesta sèrie...



Nota: tota la sèrie de dibuixos de El Jueves i el K-Pop ha estat creada tot escoltant K-Pop, òbviament.

diumenge, 19 d’abril del 2020

El Jueves i el K-Pop 4

Profesor Migraña:

"(Los integrantes de las bandas de K-Pop) son jóvenes sexualizados: hechos a medida para mojar los pañales de sus fans (y los pañales de los ejecutivos de la industria)."

Nota: demano disculpes si algú pots sentir-se ofès per haver publicat aquesta imatge obscena gens pròpia d'una dama com jo (ejem). Serà un experiment social: guanyaré seguidors o seré censurada per les xarxes socials? Veurem...



dilluns, 13 d’abril del 2020

El Jueves i el K-Pop 3

Profesor Migraña:

"El K-pop está lleno de casos de abuso sexual, explotación o depresión de sus estrellas."



dissabte, 11 d’abril del 2020

El Jueves i el K-Pop 2

Profesor Migraña sobre el K-Pop:

"Canciones en coreano interpretadas por grupos de maniquíes vivientes, con muchos colorines y bailes repelentes y un alto riesgo de provocar epilepsia y ataques de vergüenza ajena."

"El K-Pop tiene la misma calidad musical que la percusión de mi esfínter después de una comilona en Asturias."

"El K-Pop es una fusión de géneros musicales, bandas formadas por clones, coreografías ridículas y la estética más hortera."


diumenge, 5 d’abril del 2020

El Jueves i el K-Pop 1

Ja fa un temps, la revista satírica El Jueves, va dedicar un parell de pàgines a ironitzar sobre l'auge del K-pop entre el públic més jove. Concretament va ser en la revista núm. 2154 apareguda el 5 de setembre de 2018.
Les dues pàgines creades per Raúl Salazar formen part d'una secció habitual en la revista, presentada pel personatge anomenat Profesor Migraña.
El fet és que la publicació d'aquestes pàgines va irritar i molt a tot el fandom adolescent (i no tant adolescent també) més apassionat fins a tal punt de crear-se una pàgina a Change.org per recollir firmes i aconseguir tancar la revista. Santa innocència! Tal és l'ímpetu del moviment fanàtic adolescent, que es pensaven que aconseguirien allò que ni tan sols la monarquia havia aconseguit arribar a fer i no per falta de ganes.
Ens agradi o no, la llibertat de premsa i d'expressió, és un dret que s'ha de protegir. I els senyors de El Jueves tenen dret a fer broma de tot allò que vulguin. Molt encertat va ser el comentari que van fer per Twitter en resposta a l'allau de crítiques rebudes: "Nosotros hacemos chistes sobre la muerte porque tenemos muchos amigos mortales", fent referència a un acudit sobre el suïcidi de l'ídol Kim Jonghyun.
He llegit alguna vegada la revista. Per sort, tinc sentit de l'humor, i aconsegueixo deixar de banda la meva personalitat més femenina i avesada al manga i a l'anime i riure amb acudits gràfics de caire escatològic o sexual, fills d'una època i d'uns cervells majoritàriament masculins.
És per això que enceto una sèrie que tenia al tinter, i nascuda d'haver-me tocat el voraviu, per tal que serveixi de rèplica a les pàgines aparegudes. Sempre és millor respondre amb la mateixa medicina.


La meva col·lecció personal de revistes El jueves


Aquesta hipotètica portada de El Jueves és un exercici de classe de quan anava
a l'Escola de Còmic Joso, cap a l'any 2000. 

dissabte, 21 de març del 2020

Figures de guix

Fa molt i molt de temps, la meva cosina (gràcies Cristina!) em va regalar un parell de figures de guix per pintar. En aquell moment, quan encara era una nena, vaig començar a pintar-ne una (la de les flors), però com que no m'agradava el resultat, vaig decidir deixar-ho estar. Vaig guardar les dues figures en una capsa de sabates i allà van quedar oblidades anys i anys.

Fa poc, aquest passat Nadal, vaig pensar que ja era hora de pintar-les (XD). I aquest n'ha estat el resultat, amb alguns petits entrebancs... ^_^U

Nota: Quan pugui sortir del confinament pel coronavirus COVID-19, aniré a comprar vernís per envernissar-les.

Aquestes són les figures tal i com les vaig trobar dins la capsa de sabates

Procés de pintat de la figura del naixement: tinc tendència, per comoditat, a utilitzar els colors directes que venen als envasos de pintura acrílica. Aquests colors solen ser molt vius i saturats. Em costa fer colors pastels i més suavitzats, que són la clau en aquest tipus de figures. Per això vaig decidir cobrir el què havia pintat amb pintura acrílica blanca mate (efecte chalk). 

HORROR!!! Quan havia acabat de pintar el bodegó de flors i ja estava fent els últims tocs, vaig fer massa pressió i la figura es va partir!!! Així que la vaig haver d'enganxar i reparar.

Resultat final.
Materials utilitzats: pintura acrílica mate, satinada i metalitzada aplicada amb aerògraf i pinzell.


Resultat final.
Materials utilitzats: pintura acrílica mate, satinada i metalitzada aplicada amb pinzell.
Betum de Judea per ressaltar les formes i donar un efecte d'envellit.


Alguns dels materials





diumenge, 1 de març del 2020

Cap a la Vila del Pingüí!

Fa unes setmanes em van arrencar un queixal, amb la qual cosa m'ha quedat un forat bastant gran a la dentadura superior.

Això em va fer pensar en què molts dels personatges que en Toriyama dibuixava com a habitants de la Vila del Pingüí, quan somreien també mostraven algun forat dental. Així que amb el forat que m'ha quedat, podria anar de pet cap a la Vila del Pingüí i formar part del seu elenc de personatges.

Aquarel·les i retoladors calibrats

diumenge, 2 de febrer del 2020

Detectant les MARMY 1

Sabieu que al fandom del grup musical BTS se l'anomena ARMY?

Si ells són els "boy scouts a prova de bales" (BangTan Sonyeondan), nosaltres som el seu exèrcit, i el seu lightstick és la Bangtan Bomb (Bomba Bangtan).

Ara bé, la paraula ARMY també són les sigles: Adorable Representative MC for Youth. A més d'això, s'ha creat el terme MARMY, per totes aquelles fans que ja són mares i que passen de la trentena d'edat. Així, MARMY seria la combinació de MAMA+ARMY.