De vegades el què tenim més a la vora és el què més desconeixem.
Diumenge passat vaig anar a passejar pels voltants de Lavern-Subirats (encara que no hi vaig anar a dibuixar) i avui el grup USK Penedès m'ha portat a visitar Gelida, poble situat al costat de Sant Sadurní i que he estat anys i panys passant-hi cada dia pel davant durant el meu tortuós trajecte en tren cap a Barcelona.
Sí, hi havia posat els peus un parell de cops (que jo recordi), però sempre de visita obligada amb l'escola a EGB o a BUP, per fer algun tipus de treball escolar amb algun company de classe o similar. En tot cas, mai havia observat la seva arquitectura única, les seves joies patrimonials, els seus carrerons de pujades i baixades, les seves vistes impressionants a la muntanya de Montserrat i, en resum, mai havia tastat el seu gust de poble penedesenc germà del meu. Avui ha estat un petit tast molt plaent, a veure si puc repetir!
 |
| Bolígraf negre i aquarel·la |
