I quan somriuen, els ulls se'ls hi fan petits, petits, petits...

Aquarel·les, llapissos de colors i retoladors calibrats

Nagasaki: aquella vegada que em vaig trobar un yôkai

L'any 2018 vaig viatjar al Japó i vaig tenir l'oportunitat de visitar la ciutat de Nagasaki i la regió de Higashi-Sonogi, de la mateixa prefectura. Va ser una experiència rural i fantàstica. Tan fantàstica que vaig arribar a conèixer un yôkai que vivia en una casa de camp on em vaig allotjar unes nits.

Aquest yôkai era l'anomenat Jorôgumo, la dona aranya (絡新婦, じょろうぐも). La Jorôgumo, tenia unes mascotes casolanes que eren també aranyes. Aquestes mascotes eren les anomenades Ashidakagumo (脚高蜘蛛, あしだかぐも).
Després d'escapar del cau de teranyina de l'aranya Jorôgumo, vaig dir-me a mi mateixa que algun dia immortalitzaria aquella experiència en forma d'il·lustració, i finalment, aquí la teniu, per tal que en quedi constància pels segles dels segles...

Tècnica mixta: aquarel·les amb tocs de gouache, llapissos de colors i tinta.

Jorôgumo (Trichonephila clavata). És una aranya verinosa però no mortal. (Autor desconegut)

Ashidakagumo (Heteropoda venatoria) No és verinosa. Autoria de la foto: Vaikoovery / CC BY

Aquest vídeo musical de The Cure (1989) és ideal per acabar de descriure la vivència:

The Cure - Lullaby from Nikha on Vimeo.