diumenge, 16 de febrer del 2014

Retrat amb pastels

Avui ho tenia tot apunt per il.lustrar un altre haiku de Matsuo Basho, però he notat que el què realment em venia de gust fer era un retrat amb pastel. Era un repte, perquè era el primer retrat utilitzant pastels que feia i m'he llençat a la piscina. El carbonet, el pastel, la sanguina, la creta, etc. són tècniques bàsiques que encara se'm resisteixen. La meva principal inspiració han estat els retrats fets amb aquesta tècnica que he vist aquesta última setmana al facebook i que pertanyen al pintor retratista Julio Puentes: http://www.juliopuentes.com/
Tot i així, fer detalls amb pastel i carbonet (també amb oli...), segueix essent un misteri per a mi...

Retrat de la meva mare de jove: pastels i llàpissos de color

dissabte, 15 de febrer del 2014

El queixal del seny

Fa una setmana em van treure un queixal del seny. Per intentar pal.liar el mal moment que vaig passar, vaig decidir posar-hi una mica d'humor i deixar constància del què en aquells moments se'm passava pel cap.

Retolador i llàpissos de colors

El meu queixal del seny: descansi en pau.

Arbre genealògic

He dissenyat un arbre genealògic tamany DINA3 per la meva família materna en forma de cep. En la versió que us mostro n'he tret les fotos i els noms dels familiars per protegir l'intimitat de cadascú.

Aquarel·la, tocs de llapis de colors, retolador
Detall







diumenge, 2 de febrer del 2014

Com un concurs de la tele

No acabo d'estar satisfeta amb la il.lustració que avui us presento. Bé, això és una cosa que em sol passar no tant sols quan faig algun dibuix sinó en la vida en general. Es podria dir que sóc una insatisfeta compulsiva.
Fer un dibuix és com participar a un d'aquells concursos de la tele on quan arriba el clímax del concurs, el presentador t'ofereix dues opcions: o bé plantar-te i quedar-te amb el que ja tens o bé seguir jugant per guanyar molt més i arriscar-te també a perdre-ho tot. Jo, en el cas del dibuix (mai en el cas de la vida) sempre decideixo arriscar-me i anar més enllà. Em miro el dibuix i dic: ara està bé, m'agrada. Però encara podria millorar-lo. Llavors, hi poso una ombra aquí, un degradat allà, una ratlla més enllà, etc., etc. fins que noto que m'he passat de la ratlla (mai més ben dit) i ja fa una estona que literalment l'estic cagant. Llavors és quan decideixo plegar veles, abans que el dany sigui irreparable.
De fet, com en un concurs, l'atzar hi té molt a veure. La gent es pensa que sé tots els passos que seguiré, i la veritat és que només em deixo guiar per l'intuició. Per això mai sé quan estarà acabat un dibuix, cosa que fa que la gent m'esperoni amb frases com "Què? Encara no està? Deixa'l així que ja m'agrada! No el toquis més!". Un dibuix està acabat quan la divina providència vol que ho estigui.

Aquest camí
ja no el recorre ningú
tret del crepuscle.

-Matsuo Basho-

Aquarel.la.