Cleopatra, la gata psiquiatra 21

 Revista Metamorfosis nº81

 

Cleopatra, la gata psiquiatra 20

 Revista Metamorfosis nº 80

 

Cartell per la 28 Setmana de la Ciència, Any Joan Oró

Aquest estiu vaig participar al concurs de cartells de la 28a Setmana de la Ciència que es celebrarà la setmana del 10 al 19 de novembre d'aquest any i que commemorarà el centenari del naixement del científic Joan Oró. 

El cartell mostra una constel·lació espacial fictícia que reprodueix la fórmula estructural de l’Adenina, sintetitzada al 1959 pel bioquímic. Així, en un únic cartell unim les següents idees: l’espai exterior, la bioquímica, l’estructura d’un dels principals components de l’ADN i la generació cel·lular d’energia.

El cartell guanyador ha estat el de l'artista Cristóbal Aguiló Domínguez, amb un estil molt peculiar amb el què sembla una tècnica basada en l'escultura de personatges feta amb plastilina. Per mi ha estat una descoberta per l'originalitat de la proposta i un premi totalment merescut.

Cleopatra, la gata psiquiatra 19

 Revista Metamorfosis nº79

 

Born to be blue

Aquest any els astres s'han alineat i he pogut posar el meu granet de sorra en forma d'il·lustració al programa de Fires i Festes de Sant Sadurní. De fet, em van demanar d'il·lustrar dos textos, però per falta de temps (un cop més el maleït rellotge ha de ser decisiu...), vaig haver de renunciar al segon i només vaig poder presentar un dibuix. Per sort, el dibuix va fluir ràpidament i per la meva sorpresa, el vaig tenir acabat més aviat del que m'esperava. Suposo que vaig connectar de seguida amb l'intens sentiment de melancolia i tristesa tranquil·la que evoca el poema.

Com veureu, és una mena de bodegó molt descriptiu d'una escena concreta que narra el poema, dedicat al cèlebre trompetista de jazz Chet Baker. Haig de dir que a part del nom, no en coneixia res més d'aquest músic, i vaig haver de cercar una mica per internet per entendre el poema. Òbviament, mentre pintava, sonava Chet Baker de fons.

L'autor del poema és el poeta i sommelier Josep Lázaro (@joseplazaropoesia) que no tinc el plaer de conèixer encara, però que intueixo que deu ser un fanàtic del jazz i del bon vi. Salut!

A Chet Baker

Born to be blue
A Jane li queia l’ànima
a cada acord romput que escoltava.
Era com un tast de ser-hi
i entre cada cadència emergia
la realitat més porosa.
A ull de consciència li va deixar tot preparat:
el cafè molt, la metadona, el pa de motlle,
la pasta de cacauet i el seu tovalló escanyat
dins l’argolla.
Ell feia estona que era dins la banyera,
l’escuma del sabó li fregava els mugrons
i els quatre pèls del pit.
Les rajoles del terra que eren d’un blanc asèptic
estaven totes esquitxades de sang.
Trompeta en mà, la vibració dels llavis
li feia saltar el postís del paladar.
Era una imatge tan desesperant com patètica.
Cada vent estripat esdevenia una nota fallida
i potser creia que corresponia a alguna cosa,
qui sap si a la cançó: I’ve never been in love before.

 
Una balada que esgarrapi molt d’enyor i parli de vosaltres.

Esbossos d'estiu: Torredembarra

És complicat voler representar el mar amb una gamma molt reduïda de retoladors que només disposa de dues tonalitats de blau... Però, en tot cas, un bon artista seria capaç de representar unes bones onades amb l'ajuda d'un sol llapis o un simple bolígraf.

 

Més enllà del cava

A l'assignatura de Senyalística, vaig desenvolupar el projecte de senyalització d'una ruta històrica pel poble de Sant Sadurní seguint aquesta proposta de valor:

Sant Sadurní d'Anoia, un poble de prop de 13 mil habitants és sobradament conegut internacionalment per la seva indústria dedicada a l’elaboració de cava.
Per tant, en aquest projecte de disseny s’ha volgut defugir del que ja ha passat a ser un clixé i intentar impulsar altres trets històrics de la mateixa població per tal de complementar un concepte, el del cava, explotat en excés al llarg dels anys.

El valor diferencial de la nostra proposta és una fórmula mixta que combina la descoberta de l’arquitectura del lloc amb la descoberta d’una manera de viure. El què volem assolir amb aquesta proposta és que els visitants s’animin a passejar a peu pel centre de la vila. Que convilatans, cavistes i polítics valorin més el patrimoni cultural i humà.

Isotip de la Ruta Històrica.
Fonts fotogràfiques: radseason.com (fil·loxeretes), Wikipedia (voluta), Freepik (pàmpols).

Compendi de senyals de la ruta.

Fotomuntatges dels elements de senyalística implementats en diferents punts del poble.
Les siluetes han estat obtingudes de Freepik (rawpixel i altres).

Un cartell per Gat Sa

Seguint amb l'assignatura d'Antropologia del disseny, després de fer una petita investigació etnogràfica d'una comunitat propera a nosaltres, vam haver de crear un producte de disseny que intentés solucionar algunes de les problemàtiques observades.

En el meu cas, vaig triar l'Associació de defensa del gat de carrer de Sant Sadurní d'Anoia anomenada Gat Sa. Vaig dissenyar un cartell en format DIN-A3 amb un decàleg informatiu il·lustrat.

El cartell, il·lustrat manualment i acolorit digitalment amb colors plans.
L'estampat que fa de marc del decàleg ha estat extret de Freepik.

Adaptació del primer punt del decàleg del cartell per ser publicat a Instagram.
En aquest cas, s'ha utilitzat una plantilla de la plataforma Canva.

Fotomuntatges amb el cartell col·locat a algunes colònies de gats del poble.

Il·lustració de la portada del treball presentat, creada amb Illustrator a
partir d'una fotografia extreta d'Unsplash i realitzada per Clement Falize.

Una tradició catalana: menjar cargols

Ara que ja he acabat un altre semestre de la UOC, penjaré, un cop més, fragments d'alguns dels treballs que he fet. 

En aquesta publicació us presento un parell d'il·lustracions que vaig fer per un treball de l'assignatura d'Antropologia del disseny, centrat en l'objecte del punxó/escuradents.

Per cert, us agraden els cargols? XD

Cleopatra, la gata psiquiatra 18

 Revista Metamorfosis nº 78

 

Cleopatra, la gata psiquiatra 17

 Revista Metamorfosis nº 77

 

Cleopatra, la gata psiquiatra 16

 Revista Metamorfosis nº 76

 

Censura

Hola, recentment Blogger m'ha censurat dues publicacions que vaig fer l'any 2019. En ambdós casos m'han enviat un correu electrònic que diu: "Nos han pedido que revisemos tu entrada Renovació d'un logotip. Hemos determinado que vulnera nuestras normas y hemos retirado la URL (…) Tu contenido vulnera nuestra política de spam".

El cas és que la primera entrada era una renovació del logotip de la marca Gallina Blanca, però el segon cas era la identitat gràfica fictícia d'una cooperativa de vins. En fi, penso que és una llàstima, perquè jo no faig publicitat de res ni em lucro amb res d'això. Només mostro els meus treballs com a estudiant. Escric aquesta present entrada perquè en quedi constància.

Cleopatra, la gata psiquiatra 15

Revista Metamorfosis nº 75

 

Urban Sketch: Gelida

De vegades el què tenim més a la vora és el què més desconeixem. 

Diumenge passat vaig anar a passejar pels voltants de Lavern-Subirats (encara que no hi vaig anar a dibuixar) i avui el grup USK Penedès m'ha portat a visitar Gelida, poble situat al costat de Sant Sadurní i que he estat anys i panys passant-hi cada dia pel davant durant el meu tortuós trajecte en tren cap a Barcelona. 

Sí, hi havia posat els peus un parell de cops (que jo recordi), però sempre de visita obligada amb l'escola a EGB o a BUP, per fer algun tipus de treball escolar amb algun company de classe o similar. En tot cas, mai havia observat la seva arquitectura única, les seves joies patrimonials, els seus carrerons de pujades i baixades, les seves vistes impressionants a la muntanya de Montserrat i, en resum, mai havia tastat el seu gust de poble penedesenc germà del meu. Avui ha estat un petit tast molt plaent, a veure si puc repetir!

Bolígraf negre i aquarel·la

Cleopatra, la gata psiquiatra 14

Revista Metamorfosis nº74

 

Urban Sketch: Sant Sadurní d'Anoia

Aprofitant que avui el grup d'Urban Sketchers Penedès havia convocat una sessió de dibuix a Sant Sadurní d'Anoia, he sortit al carrer a dibuixar! M'ha sorprès la quantitat de gent que ha acudit a la cita malgrat el temps plujós i fred del matí, que per sort s'ha anat transformant en un bon matí assolellat. Ha estat agradable conversar amb la gent i veure el gran nivell de dibuix que molts d'ells tenen. També ha estat una oportunitat per veure la gran casa pairal de Can Guineu, de fa temps tristament abandonada i on jo mai hi havia posat els peus (sí a dins del pati, però mai a les sales interiors, ara buides i atrotinades). 

La sessió s'ha fet molt curta: un parell d'horetes. He dibuixat la gran escalinata del pati (tal com ha fet bona part del grup) i he començat a esbossar les arcades del pati interior (m'he fet un bon embolic amb el nivell de profunditat dels arcs concatenats dins de l'estructura arquitectònica).

Finalment, per estar en contacte amb tots aquests artistes, he claudicat en la meva reticència en crear-me un compte d'Instagram i per fi puc dir: sí, ja tinc Instagram.

Bolígraf negre, aquarel·la i rotuladors.

Bolígraf negre.

Ninots

"Fude Touch Sign Pen" de Pentel

 

Raïms

 

Aquarel·la floral: ram (final)

 

Aquarel·la floral: peònia

 

Cleopatra, la gata psiquiatra 13

 Revista Metamorfosis nº 73

 

Aquarel·la floral: anemones

 

Aquarel·la floral: clavell

 

Aquarel·la floral: roses

 

Aquarel·la floral: margarides

Aquest passat estiu em vaig comprar un kit de pintura titulat "Aquarel·la floral". Fins aquestes passades festes de Nadal no vaig tenir una tarda tranquil·la per poder-m'hi posar, tot i que en tenia moltes ganes. A veure si segueixo tenint més moments per fer les propostes d'exercicis que em queden per fer.

Aquarel·la i rotulador Sakura Pigma Micron 0.5 de color violeta

El Monte de las Ánimas

La primera activitat de l'assignatura d'Storytelling: recursos narratius tenia com a objectiu crear una experiència d'Escape Room basada en un relat que fos de domini públic. Jo vaig triar un relat curt de Gustavo Adolfo Bécquer titulat El Monte de las Ánimas, ja que a casa tenia un parell de compendis de Rimas y Leyendas que ens havien fet llegir quan anava a l'institut, i que recordava que m'havien agradat molt. Aquí us presento el logotip i els esbossos d'alguns punts clau dins de les sales on es desenvoluparia el joc de pistes.

Portal d'entrada

Llar de foc i oratori

Làpides i capella

Tècnica "PERSONA"

A l'assignatura de Disseny d'interacció hem vist diverses tècniques de disseny, una de les quals ha estat l'anomenada Tècnica Persona. Es tracta de dissenyar un mínim de dos personatges arquetípics que puguin ser possibles usuaris del nostre disseny, en el nostre cas, una aplicació per telèfons mòbils que fomenti el reciclatge. Aquests usuaris arquetípics que he imaginat són la Loli i la Teresa, que representen dues polaritzacions.