Urban Sketch: Any Pau Boada (1975-2025)

Un cop més, els Urban Sketchers del Penedès vam anar a Vilafranca, i concretament al Vinseum. Aquest cop va ser per aportar el nostre granet de sorra a la commemoració del cinquantè aniversari de la mort de l'artista vilafranquí Pau Boada (1910-1975). 

Pel que ens van explicar, al Vinseum hi podem trobar dues obres de Pau Boada. Una és un vitrall, i l'altra és un espectacular mural titulat "Mural de la vinya i el vi" que va ser creat l'any 1960 amb la tècnica del tremp d'ou gras. 

Realment ignorava qui era Pau Boada fins el passat dissabte, el dia que vam anar a dibuixar el mural. Només em sonava que una escola de Vilafranca portava el seu nom, però no sabia que era pintor ni res de les seves obres.

La majoria de dibuixants ens vam situar davant del mural, mig empresonats per la premsa de grans dimensions que comparteix espai amb l'obra de Boada. El forat que quedava més lliure va ser el que se situava davant del fragment que vaig dibuixar, i aquest correspon a quatre figures femenines que estan realitzant la verema. 

Realment no em pensava que em portés tanta feina dibuixar aquestes quatre figures, és clar que, ben mirat, hi ha molts detalls. Però, agosarada de mi, em pensava que seria capaç de dibuixar diversos fragments del mural i, potser fins i tot, el vitrall que diuen que hi ha al pis superior.

Doncs mireu, no vaig tenir ni temps de posar-hi color. És clar que ja m'ho vaig fer venir bé, ja que el mural té força parts on s'utilitza el color lila o violeta, i és un color que no acostumo a portar mai a les meves sortides com a sketcher.

Alguns dels companys de dibuix, van trobar interessant l'efecte de veure en blanc i negre la recreació d'una obra tan plena de color com la de Boada. Però la meva intenció, era posar-hi color, que és el que vaig fer a casa en dies posteriors.

La particularitat d'aquesta obra de Boada, a part de l'estil de dibuix tan angulós, quasi amb un cert estil cubista, i l'ús d'una extensa paleta de colors, és el contornejat en color blanc de totes les figures. L'artista ho feia cisellant el contorn de les figures i deixant entreveure el guix de la base. Realment l'efecte és molt bonic.

Doncs bé, com que fa poc em vaig comprar un parell de retoladors de pintura acrílica blanca, vaig pensar que era el moment ideal per estrenar-los.

Primer, vaig fer una primera capa de color a tot el dibuix i, posteriorment, vaig repassar la línia negra que havia fet amb boli amb els retoladors blancs. Ho dic en plural, perquè anava provant els dos retoladors, ja que tenen diferent punta. El fet és que jo em pensava que tenien un blanc més intens, i no va ser així. El què va passar és que el negre del bolígraf transparentava a través del blanc del retolador, i l'efecte de contrast es va perdre, quedant les figures envoltades d'una línia grisa… Així que, per recuperar el contrast, se'm va ocórrer reperfilar UN ALTER COP!, totes les línies amb retoladors de colors.

Bufa! Vaig passar-m'hi tantes hores, que al final ja no sabia què havia de repassar i què no... Les línies se'm barrejaven al meu cervell, en una mar caòtica. Al final, vaig acabar REREPASSANT EL REPASSAT amb el mateix boli negre... En fi, una tortura autoimposada a la qual no li veia el final i que no sabia com aturar perquè el resultat no em satisfeia.

Al final, el cansament i el fet de veure que m'estava carregant tot el que havia fet, em va fer parar. I sota aquestes línies en veieu el resultat.

Caram, amb en Pau Boada! I semblava fàcil. 

Per cert, necessitaria que algú m'expliqués per què la segona figura té el rostre i els braços de color blau, i perquè la quarta dona sembla una noble de l'edat mitjana. Interpreto que la primera figura representa una noia jove, i la tercera una senyora gran. Però no sé si hi pot haver més detalls amagats per descobrir en aquestes quatre figures femenines… Una altra narrativa amagada pot ser que l'origen de la vida comença al ventre d'una dona, i aquí s'hi explica l'origen del vi, així que l'autor segurament va voler establir un paral·lelisme entre aquests dos fets. Molt interessant!

Fotografia del mural complet. Font: Vinseum.cat

Cleopatra, la gata psiquiatra 46

 Revista Metamorfosis núm. 106

Gira-sols

Feia mooolt de temps que no pintava amb pintura acrílica, i vet-ho aquí que amb l'excusa de gastar algunes de les tonalitats que tenia per casa abans que se m'assequin del tot, vaig decidir pintar uns gira-sols. 

Sí, no és una temàtica gaire original, però és el què se'm va ocórrer per tal d'utilitzar els tons daurats i coures que tinc per casa (són els que em van sobrar de pintar aquestes figures). 

La cosa és que per voler aprofitar aquests colors (que al final gairebé no he acabat utilitzant!) he hagut de comprar-me una tela i altres colors bàsics que no tenia com per exemple el verd, el taronja, el marró i el groc. I no pas sense entrebancs: em van vendre un marró de 80 ml a preu de 500 ml; entrebancs que venen ocasionats, sobretot pel fet que al poble no tenim cap botiga de material de belles arts, i si has de comprar i després retornar alguna cosa amb festius entremig... Tot s'eternitza.

Volia pintar aquest quadre des d'abans de Nadal, però entre naps i cols l'he acabat pintant passada la Setmana Santa. Estic contenta amb el resultat? A estones: ara sí, ara no... Com sempre, quan més me'l miro, més defectes hi veig.

Últimament, estic controlant el temps que trigo a pintar o dibuixar i calculo que m'hi he estat unes 10 hores per pintar aquest quadre.

Per altra banda, també vull citar la font fotogràfica a partir de la qual he pintat la imatge: és de l'usuari Vbaleha que penja els seus treballs a Freepik. I aquí haig de dir, sentint-me avergonyida, que m'he saltat la llicència que, en aquest cas, és de pagament, fent una captura de pantalla de la imatge. En tot cas, n'he fet obra derivada i, per ara, no utilitzo la imatge amb fins econòmics. Però... En veure la imatge, no vaig poder-me escapar de l'atracció que em va causar.

Cleopatra, la gata psiquiatra 45

 Revista Metamorfosis núm. 105

Urban Sketch: Montjuïc-Barcelona

Per segon any consecutiu, he participat a la trobada d'Urban Sketchers de Catalunya, aquest cop celebrada a la zona de Montjuïc de Barcelona. I, aquest cop sí, hi estava inscrita oficialment. 

Les comparacions són odioses, però vaig gaudir molt més l'any passat, a Arenys de Mar. Pensava que aquest any, a l'organitzar l'esdeveniment una "vaca grossa" com Barcelona, i amb el suport del Museu Nacional d'Art de Catalunya, la cosa seria espectacular. I no dic que no ho fos, vam sortir a les notícies de TV3 i tot, i la participació va ser de rècord, però ja us dic, personalment m'esperava "una mica més".

D'acord que el dia no va acompanyar i d'això no en tenen cap culpa els organitzadors, i de fet, no dic que hi manqués organització. Va ser més una sensació personal. 

La jornada va començar amb el ja esperable retard de la p*ta Renfe i això ja et marca el dia. Tot i que ens ho vam prendre amb l'habitual paciència de l'usuari resignat. Quan vam arribar ens vam acreditar immediatament i vam enfilar cap al Poble Espanyol, on havíem reservat torn d'entrada (gratuïta pels sketchers) de 10:00 a 11:00 del matí. Allà, a la Rosalba i a mi, ens va costar molt triar què dibuixar... Però al final ens vam decidir per un pintoresc carreró d'estil andalús anomenat Calle Arcos i situat al poble d'Arcos de la Frontera, província de Cádiz. 

El carreró era molt bonic, la temperatura no era dolenta, malgrat que el cel estava tapat i de tant en tant queia alguna gota, i fins i tot teníem fil musical de flamenc i rumba; però jo no vaig acabar de "fluir" i, el primer esbós que vaig fer vaig decidir descartar-lo i començar de zero un segon cop. 

Amb tot això, el temps ja se'ns va tirar al damunt i de seguida va ser hora d'anar a reunir-nos a la Sala Oval del MNAC per fer-nos la fotografia grupal. Aquest moment va ser bastant espectacular (si veieu la fotografia, ja ho entendreu). També ens vam fer una fotografia conjunta tots els del Penedès.

Després d'això vam fer un recés per dinar un entrepà mentre observàvem la fauna del voltant: els turistes, els coloms i un gavià argentat que ens mirava desafiant, a veure si arreplegava alguna engruna del nostre tiberi. Després d'omplir el pap, vam decidir anar a dibuixar els Jardins de Laribal. De fet, ho va decidir el ChatGpT (XD), ja que dies abans, li vaig demanar que em recomanés llocs propers al MNAC per anar-hi a dibuixar. 

Allà, després de voltar una estona, vam trobar la Font del Sàtir i a la Rosalba i a mi de seguida ens va semblar que era un bon lloc per plantar la cadira. Val a dir que el parc tenia forces parts en obres, i alguns llocs respiraven cert abandonament. Doncs bé, ens vam situar una a cada cantó de la font, i mentre anaven passant turistes i sketchers pel nostre voltant vam anar fent el nostre segon i últim dibuix del dia. 

A la tarda s'havia proposat d'anar a dibuixar per la zona del Teatre Grec, on es faria una segona fotografia de record, així que quan vam acabar de dibuixar la Font del Sàtir, vam dirigir-nos cap aquesta última zona. En aquell moment ja començava a ploure bastant més (el dibuix del sàtir va quedar cobert de la fina sorra i del pol·len que queia amb el plugim) i el fred començava a ser acusat.

No havia estat mai al Teatre Grec i és un lloc que em va sorprendre molt gratament. Vam demanar un cafè amb llet al bar que hi ha més proper mentre intentàvem aixoplugar-nos i fer-nos passar el fred. Els organitzadors, veient l'empitjorament del temps, van decidir avançar l'hora de la foto final i ens van cridar per anar cap a les grades de pedra. Allà, més de la meitat dels participants del matí ja no hi eren, i no vam reconèixer a ningú del Penedès. Només quedàvem els valents.

La tornada a casa, a part de ser passada per aigua, també va ser aigualida un cop més per... Endevineu-ho. Aquella companyia de ferrocarrils espanyola.

L'any que bé, si tot va bé, a veure si ens veiem a Manresa!

Urban Sketch: Parc de Sant Julià de Vilafranca

Avui hem anat a practicar el dibuix d'arbres a la vegada que l'Eduard posava el colofó final a la classe de color que va impartir a aquells que s'havien apuntat al seu taller.

Es tractava de fer un primer esbós monocrom per marcar les llums i les ombres, i després reproduir-lo intentant captar tota la gamma de verds dels diferents arbres. 

Avui he rebut força indicacions de l'Eduard, i en certa manera, he estat condicionada per això. Si haig de triar, quasi que em quedo amb el dibuix en blanc i negre, i no pas amb el segon, que per mi ha quedat massa bigarrat i encaixonat, intentant encabir tot el brancatge dins de la composició. Al segon dibuix li falta "aire" i penso que els elements del primer dibuix estan disposats d'una forma més harmoniosa que no pas el segon. A més, també hi ha alguna taca d'excés d'aigua.

Això sí, considero que he tingut bastant d'èxit en aconseguir sortir dels dos únics verds que tinc a la meva paleta d'aquarel·les. Avui ha estat una classe més pictòrica, cosa que als que ens falta tècnica, ens ha fet sortir d'allò que se'n diu "la zona de confort". Ja va bé. Fins i tot penso que un experiment interessant seria intercanviar-nos els materials amb els quals dibuixem (pintures, paper, pinzells, retoladors) per encara acabar de sortir més d'aquesta zona de confort que ens donen els materials que sempre utilitzem.

Per acabar, com que m'havia quedat un full en blanc entre aquests dibuixos i els de l'anterior jornada, he omplert la pàgina dibuixant una orquídia i així poder acabar de practicar el dibuix de vegetació d'una forma que no em portés massa complicacions. El dibuix ha estat fet a partir d'una fotografia d'Andréa Devillier.

Cleopatra, la gata psiquiatra 44

Revista Metamorfosis núm. 104 

Urban Sketch: Parc dels Talls de Vilobí del Penedès

Avui hem abandonat totalment les construccions urbanes i hem anat a dibuixar la natura en tota la seva esplendor. 

El dia ens ha acompanyat, i crec que és el primer cop que no he passat ni fred ni calor: hem tingut una temperatura ideal. 

Com és habitual, l'indret era totalment desconegut per mi. Segons m'han dit, els pèlags se situen en una antiga indústria d'extracció de guix, zona que ha estat renaturalitzada recentment per fer-ne un espai d'esbarjo i d'observació de la natura. 

El que més m'ha cridat l'atenció ha estat la geologia de les parets de pedra, on es podia veure perfectament les vetes dels diferents materials geològics. També ha estat una sorpresa trobar una espècie d'orquídia silvestre, anomenada vulgarment Mosques Grosses (Himantoglossum Robertianum), nom que, val a dir, li resta tota la poesia que emana del seu bell aspecte. També m'ha cridat l'atenció l'abundant molsa i els bolets que hi creixien entremig, semblants a la closca d'una gla posada del revés, és a dir en forma de cassoleta. Tot i que no en sé el nom, segurament formen part de la família Pezizaceae.

Com sempre, el matí ha passat volant. Tan volant, que si em descuido, començo un tercer dibuix, mentre els companys ja s'estaven reunint per fer la fotografia final de grup. 

Cleopatra, la gata psiquiatra 43

 Revista Metamorfosis núm. 103

42a Mostra Artística Sant Raimon de Penyafort

Aquest passat mes de gener vaig participar a la 42a Mostra Artística de Sant Raimon de Penyafort, que se celebra cada any a la població de Santa Margarida i Els Monjos, a la Casa de Cultura de Mas Catarro.

La mostra, que és també un concurs amb uns premis gens menyspreables, té un ampli ventall de categories artístiques: dibuix, pintura, ceràmica, escultura, fotografia i il·lustració digital. Jo vaig presentar-me a la categoria de dibuix amb dues obres titulades Llar vora la lluna i Processó nocturna. 

No són unes obres creades expressament pel concurs, però sí que eren totalment inèdites. De fet, no són uns dibuixos d'un nivell massa alt, raó per la qual no van destacar davant del jurat. Malauradament, per problemes d'agenda i mobilitat, no vaig poder assistir ni a la inauguració, ni al lliurament de premis, i només vaig poder veure parcialment les obres que encara quedaven exposades el dia que vaig anar a recollir els dibuixos.

Realment em sap greu no haver pogut gaudir d'una manera més distesa de la quantitat d'obres presentades, moltes d'elles elaborades amb una gran qualitat artística. Només em queda felicitar a totes les persones guanyadores del certamen.

Pel que fa a les obres que vaig presentar, vull apuntar que formen part d'una sèrie de creacions centrades en la Lluna, una sèrie en la qual encara hi estic treballant de forma esporàdica.

Les imatges que aquí adjunto les he retocat amb el nou Affinity-Canva, ja que els dibuixos han estat escanejats un cop ja els tenia enganxats al marc amb acetat, i això ha provocat ombres per l'ondulació del paper junt amb l'acetat. De fet, vaig tenir més feina i mals de cap en muntar el cartó ploma, el marc i l'acetat, que no pas en el dibuix en si.

La nova aplicació Affinity-Canva, que l'he utilitzada per primer cop en aquests retocs, m'ha sorprès molt gratament! 

Llar vora la lluna. Tinta, aquarel·la i guaix blanc.

Processó nocturna. Tinta i llapis de colors.

Imatge cortesia de Sílvia Ortiz, el dia del lliurament de premis.

Cleopatra, la gata psiquiatra 42

 Revista Metamorfosis, núm. 102

Urban Sketch: el port de Segur de Calafell

Bon any nou i bons dibuixos per tothom!

Ahir, la colla d'sketchers penedesencs vam sortir a dibuixar els paisatges mariners del port de Segur de Calafell. És una població que he trepitjat lleugerament pel fet de tenir-hi amistats, així que no m'era del tot estranya, tal com sí que ho són altres indrets on hem anat.

Hem començat l'any amb bastanta fredorada, ahir a les 9 del matí el termòmetre marcava 1Cº a Sant Sadurní, i el Meteocat assegurava que a Segur no es passaria dels 13Cº. Així que em vaig equipar amb dos parells de guants, una gorra de llana apelfada per dins (autoregal de Reis) i fins i tot una manta prima d'aquelles petites. Em direu exagerada, ho sé. Per sort, només vaig haver d'utilitzar la gorra i més que pel fred, ho vaig fer per intentar evitar que la llum del sol i els reflexos d'aquesta sobre l'aigua em molestessin la vista. 

Aquest cop, la Renfe va anar com una seda, tot s'ha de dir. Vam arribar molt puntuals, fins i tot abans de l'hora, i de seguida ens vam posar a dibuixar unes barquetes tradicionals de vela llatina que hi havien amarrades al port. La llàstima és que ens van dir que la majoria havien de sortir al mar a fer activitats nàutiques del club marítim. Com que em van assegurar que la barca anomenada Carlos Barral no es mouria del seu lloc, vaig decidir dibuixar-la. Curiosament, aquesta barca té més història de la que em pensava. La podeu llegir a l'enllaç que hi ha tot clicant el seu nom, unes línies més amunt.

Dibuixar barques i aigua és quelcom diferent del que fem habitualment. La dificultat principal d'aquest tipus d'elements és que es mouen lleugerament, i en el cas de les barques, la quantitat de cordes i amarratges que hi ha. En el cas de l'aigua, també té certa complicació haver de dibuixar els reflexos tant de la llum del sol com de les mateixes barques, i també encertar les tonalitats de verds i blaus. I sí, com vam estar comentant amb els companys sketchers, realment la tonalitat d'aquella aigua era més verda que blava.

Canviar d'ambient va bé, i l'estona passada al costat de l'aigua va ser ben entretinguda, amb les anades i vingudes de les barques i la gent, l'olor de l'aigua salada (i a vegades també del fum de la gasolina de les embarcacions), la conversa amb els companys sketchers i, fins i tot, amb el salt d'algun peix força gros que volia caçar-ne algun de més petit de dins d'un banc de peixets que voltava per la riba.

Vaig poder acabar el dibuix principal, amb temps de sobres, i vaig poder fer-ne un segon d'una altra barqueta més moderna, amarrada una mica més lluny. Aquest dibuix no vaig poder acabar-lo del tot, ja que la llum el sol reflectida a l'aigua em molestava molt i m'impedia veure els detalls. Crec que la barca portava per nom Maregassa. Finalment, va arribar la una del migdia, i els pinzells es van haver d'aturar per fer la foto-finish o fotografia final amb tots els participants.