diumenge, 26 de gener de 2014

Primera entrada: Els nervis del principiant... Què dir?

Benvinguts i benvingudes a un nou blog, un de tants, dins d'aquest infinit "blogovers" mundialment universal. Només us diré una cosa: NO TINC RES A DIR. Sembla una ironia, oi? Perquè, doncs, començar a escriure un blog, si una no té res a dir? Doncs no ho sé, segurament, finalment he acabat sent arrossegada per les noves tecnologies, pel "borreguisme il.lustrat" d'aquesta època, m'he empassat l'orgull d'anar a contracorrent. Suposo que encara que no tingui res a dir, sí que tinc coses a expressar. Potser el què he fet ha estat donar un cop a la taula i dir: "ei, jo també sóc aquí!"
No sóc mestra de res a no ser mestra de mí mateixa. Diguem que aquest blog és una temptativa, una recerca, un canvi de punt de vista de com sempre he cregut que són les coses. Un deixar d'estar a la penombra i sortir a la llum.
I com que em considero una persona bastant rara perquè sempre m'ha costat encaixar en el devenir de la vida, el blog l'he titulat "Rareses" perquè penjaré il.lustracions, que no deixen de ser les meves "rareses". De fet, un llapis i un paper és el mitjà més econòmic que he tingut per fugir d'una realitat que no sempre m'ha agradat. El país llunyà on moltes vegades m'he refugiat ha estat el Japó, és per això que començo aquesta primera entrada al blog amb una sèrie d'il.lustracions basades en "Haikus" japonesos. Que els disfruteu...!

 El vell estany;
salta la granota;
el soroll de l'aigua.

-Matsuo Basho-

Tècnica mixta: base d'aquarel.la, llàpissos de colors i tocs de gouache.