Urban Sketch: Plaça de Sant Joan de Vilafranca

Per finalitzar la temporada, el 14 de juliol ens vam reunir els Urban Sketchers del Penedès a la Plaça de Sant Joan de Vilafranca.

Els resultats que vaig obtindre van agradar a alguns assistents, tal com m'ho van fer saber, però a mi no gens. Per posar-hi humor, acostumo a dir que estic inventant una nova tècnica de dibuix que es diu "Galimaties lineal", on cap línia està a on toca i tot s'empastifa. La meva expectativa és crear un dibuix tècnic del que estic veient, però la mà no posa les línies a on voldria.

I és que l'urban sketcher que no va prou preparat (una servidora) s'ha d'enfrontar, no només a la seva manca d'habilitats artístiques, sinó que també a les condicions ambientals adverses: vaig asseure'm en un banc (a falta de portar cadira o tamboret per qüestions logístiques) i al cap de poca estona el sol hi començava a tocar de valent. La intensa xafogor, les mosques empipadores, els sorolls ambient, i un llarg etcètera, van fer que acabés el dibuix de forma precipitada i sense afegir-hi color. El blau del cel l'acabo d'afegir avui mateix, a partir d'una fotografia que vaig fer amb la intenció futura de posar-hi color i rectificar alguns errors.

Els errors els he corregit amb una barreja de guaix blanc i pintura acrílica beix (a falta de més tons de guaix) per tal d'imitar el color cru dels fulls del bloc. Per tant, he decidit que amb el fet de posar-hi color no aconseguiria altra cosa que empastifar més el dibuix, i en conseqüència, l'he deixat tal com el tenia.

 

Terra d'Aventura

Seguint amb les pràctiques d'animació, aquí us mostro un dels meus primers contactes amb el programa After Effects. El curt resultant simula un petit anunci promocional per un càmping anomenat Terra d'Aventura.  

En aquest cas, la il·lustració que s'utilitza de base no es meva, sinó que ha estat proporcionada per la Universitat Oberta de Catalunya a tots els alumnes de l'assignatura per tal de realitzar el mateix exercici.

El meu jardinet

Una altra pràctica de l'assignatura d'animació va ser la de dissenyar una entradeta per un programa infantil fent ús de la tècnica de l'Stop-motion. Aquí teniu el resultat del primer acostament a aquesta tècnica manual.

 

Becoming a man

Aquí us deixo una pràctica d'animació realitzada aquest últim semestre del Grau, fent servir la tècnica tradicional d'animació straight ahead o acció directa, sobre paper en format flipbook.

Cleopatra, la gata psiquiatra 28

 Revista Metamorfosis nº 88

 

El cartell de Fires i Festes 2024

Finalment, aquest any he pogut complir una de les metes artístiques que tot artista nascut a Sant Sadurní d'Anoia anhela: dissenyar el cartell de les Fires i Festes.

Aquesta feina, és encara més important per mi, perquè ha format part del Treball de Final de Grau que acabo de presentar aquest passat mes de juny; així que ara sí, ja puc dir que SOC LLICENCIADA EN DISSENY!

Tornant amb el disseny d'aquest cartell, com ja he explicat tant a la roda de presentació d'aquest, el passat dimarts 9 de juliol, com en diferents mitjans periodístics de la comarca que se n'han fet ressò, com també en la memòria del mateix treball i en la seva posterior defensa; aquest és un element que forma part d'un conjunt de set cartells de les diferents festes que se celebraran al poble durant aquest any 2024 i 2025. 

Cada un d'aquests cartells està dissenyat intentant imitar, amb més o menys encert, els estils artístics de la història del cartellisme occidental. Començant per aquest, el de Fires i Festes, que vol recordar l'estil del modernisme primerenc d'Henri de Toulouse-Lautrec amb una figura femenina central, colors plans, paleta reduïda de colors contrastats i composició emmarcada com l'obra anomenada Jane Avril, Jardin de Paris.

Aprofito per comentar que la figura femenina ha estat realitzada partint d'una fotografia, i que hi ha quatre elements (copa de cava, focs artificials, pàmpols i raïms) que no són de creació pròpia sinó que són elements extrets de Freepik, posteriorment modificats en forma i color per adaptar-los a la composició del cartell.

 

Cartell en format DINA3. Il·lustració realitzada mitjançant Illustrator.

Adaptació del cartell en format capçalera per a Facebook.

 

 

 

Adaptació del format a un tòtem digital de carrer.

 

Adaptació al format d'Instagram

Entradeta de vídeo de You Tube.

Logotip.

No vull deixar passar l'ocasió per esmentar que quasi fa 20 anys, l'any 2005, em vaig presentar al concurs que llavors es feia per dissenyar el cartell de les Fires. Com que no vaig guanyar-lo, no vaig tenir l'oportunitat d'explicar les idees que hi vaig plasmar, que no s'allunyen tant a les del cartell del 2024, malgrat que llavors tot va sortir del meu caparró i la meva mà, fins i tot la tipografia.

També tenim una figura femenina central, una nimfa de les vinyes vestida com una ballarina de circ, recordant-nos els mims i els clowns amb la seva cara pintada de blanc, que també vol recordar-nos a la lluna. Aquí la lluna està representada per un gegantí gra de raïm de tons verds luminescents. Les fil·loxeretes són com cuques de llum que s'enlairen entre els pàmpols cap a les teles suspeses, com si fossin el sostre d'una carpa de circ, on hi podem llegir la informació textual. Així, aquesta és una escena nocturna on la faldilla de la noia que dansa simula un esclat de focs artificials.

 

Pintura acrílica.

Cleopatra, la gata psiquiatra 27

 Revista Metamorfosis nº87

Cleopatra, la gata psiquiatra 26

 Revista Metamorfosis nº86

 

Cleopatra, la gata psiquiatra 25

Revista Metamorfosis nº 85 

Cleopatra, la gata psiquiatra 24

 Revista Metamorfosis nº 84

Gràcies, mestre!

Fa pocs dies, el gran dibuixant Akira Toriyama (Nagoya, 1955) ens va deixar. No acostumo a participar en les iniciatives que corren per les xarxes de fer el dibuixet-homenatge (no ho critico pas, em sembla prou bé que qui ho pugui fer ho faci), però la veritat és que aquest cop, la meva veueta interior no parava de dir-me que calia fer-ho.

Sí, l'arribada de Bola de Drac a les televisions de casa nostra també va marcar profundament l'esdevenir de la meva vida. Per Bola de Drac vaig començar a interessar-me pel llenguatge gràfic del manga, l'anime i del còmic en general. Per Bola de Drac vaig dedicar més de sis anys de la meva vida a aprendre japonès. Per Bola de Drac vaig vèncer la por a viatjar i vaig visitar el Japó quatre vegades. Per Bola de Drac vaig aprendre les tradicions del Japó, com per exemple l'art del kitsuke (l'art de vestir el kimono). Per Bola de Drac vaig aprendre a ser més oberta i apreciar i respectar altres cultures. Per Bola de Drac em vaig enamorar. Per Bola de Drac vaig ser més valenta i feliç. Per Bola de Drac soc qui soc avui. Per tant, li dec molt al mestre Toriyama.

Recordo que la primera vegada que vaig saber que "l'autor del Goku" es deia Akira, vaig pensar que hauria de ser una noia... Com que els noms acabats en "A" són noms femenins en la nostra cultura, per mi era ben evident que qui dibuixava Bola de Drac havia de ser una dona!!! Temps més tard, quan ja sabia que en Toriyama era un home, vaig veure publicada per primer cop una fotografia del mestre junt amb Jackie Chan, del qual Toriyama n'era fan. Seguint amb la meva ignorància, en aquell temps no sabia qui era Jackie Chan, així que vaig pensar que Toriyama era l'home de posat atlètic i atractiu de la foto perquè, evidentment, s'assemblava molt més a en Son Goku. Poc temps més tard, vaig descobrir que Toriyama era "l'altre" i no puc negar haver sentit certa decepció (perdona, Toriyama! XD). Segurament en aquella època per mi tots dos eren "xinesos" i em passava com a molta gent profana li passa encara avui en dia: posa al mateix sac de "xinès" els ciutadans japonesos, taiwanesos, filipins, indonesis, tailandesos, coreans, mongols, etc.

I fins aquí algunes de les anècdotes de la meva infantesa i adolescència amb la figura d'Akira Toriyama. Si em dediqués a reflexionar i retrocedir en el temps, segur que us n'explicaria unes quantes més d'anècdotes, però no em vull allargar més. 

Un cop més, gràcies per tot Akira Toriyama!

PD: Acabo de descobrir que en Toriyama era nascut a Nagoya!!!

Adaptació de portada

Una altra feina que em va encarregar la María Parra Martí va ser canviar el color de fons de la portada per la tercera edició de El planeta de las brujas. Així que vaig transformar el color violeta del fons de l'edició prèvia a un color verd maragda i vaig ressaltar algunes estrelles. També vaig afegir unes sanefes (dissenyades per pch.vector per Freepik) al text de la contraportada i vaig corregir la mà esquerra de Rubí (la nena que va de verd a la portada).

Malauradament, per coses de la vida, aquesta portada no sortirà publicada més enllà d'aparèixer en aquest blog i a les xarxes socials.

Un amor Blanco

Un cop més he fet una col·laboració amb l'escriptora María Parra Martí en forma de la portada per a la seva novel·la "Un amor Blanco", publicada novament per Amazon. La novel·la va ser presentada ahir a la Biblioteca de Sant Sadurní Ramon Bosch de Noya amb un gran èxit de convocatòria.

La il·lustració de la portada parteix de la idea inicial de la María que consistia en dibuixar la carta del tarot anomenada La Roda de la Fortuna tot simbolitzant la competició que mantenen les tres germanes protagonistes de la seva narració per fer-se càrrec de l'empresa familiar. Com que la novel·la està enfocada a un públic adult, vaig veure més viable i elegant realitzar un fotomuntatge que no pas un dibuix propi.

Així, la idea inicial de col·locar les germanes dins la roda, com si anessin montades sobre una nòria de la fira, va esdevenir en la maquetació de la carta del tarot de fons i la superposició d'una fotografia retocada digitalment de les que podrien ser les tres germanes vestides de blanc i en actitud amistosa. Les cares no tenen cap expressió, tot comunicant una atmosfera un punt inquietant i fent participar la imaginació del lector per atribuir-los els trets facials en cada moment de la novel·la. La fotografia ha estat extreta del banc d'imatges Freepik i pertany a halayalex.

El color blanc, color central de la narració, símbol de la llum i de la unió de tots els altres colors, predomina en tota la portada, amb un fons de textura que simula tot de papers estripats com si fossin llampecs que travessen la pàgina i ens centren l'atenció al bell mig de la roda.

Destaca també el fet que la paraula "Blanco" del títol, està ressaltada en color negre per simbolitzar els contrastos que trobem dins la història i ressaltar encara més que aquella paraula té un significat molt especial.

Una cosa que caldria millorar és la meva tendència a maquetar els títols en una mida massa petita. Crec que el títol, en aquest cas, hauria de créixer uns quants punts més.

Per altra banda, haig de dir, que la portada la vaig maquetar inicialment per un format de llibre més petit (13,34 x 20,32 cm) però finalment va ser ampliada a un format més gran pels encarregats de realitzar la maquetació final del llibre (CaryCar Servicios Editoriales), que crec que han fet una bona feina.

Cleopatra, la gata psiquiatra 23

Revista Metamorfosis nº83 

Urban Sketch: Claustre de Sant Francesc

Avui he anat amb la colla d'Urban Sketchers a fer un taller de color (centrat en la tècnica del clarobscur) impartit per l'Eduard Barrobés. El lloc escollit ha estat el Claustre de Sant Francesc a Vilafranca del Penedès, indret que ha estat tota una grata descoberta per mi.

El desafiament ha estat gran, ja que a les dificultats habituals del dibuix, avui s'hi ha sumat l'haver-me deixat a casa uns materials imprescindibles per mi: un llapis de mina dura (2H), la goma d'esborrar i la maquineta. 

Passat el nerviosisme causat per totes aquestes incomoditats (i algunes altres més que no explicaré), la tècnica de: "amb el que tens fes el que puguis", ha acabat tenint èxit, i he aconseguit fer un dibuix prou reeixit (en la meva humil opinió). 

El petit exercici previ d'escalfament proposat per l'Eduard, consistent en fer uns quants esbossos petits i ràpids de diferents clarobscurs que vèiem, també m'ha ajudat a agafar certa agilitat a l'hora d'abordar el dibuix final.

Un cop a casa, he completat una pàgina en blanc, situada entre els esbossos fets avui, amb un dibuix a llapis d'una gran mostra de clarobscur dins de la història de l'art: La noia de la perla (1665-1667) de Johannes Vermeer (1632-1675).

Patró generatiu

El segon exercici de l'assignatura de Programació per a les Arts i el Disseny va ser la de crear un patró generatiu format per figures geomètriques i que, cada vegada que activéssim el codi informàtic, obtinguéssim un patró lleugerament diferent. 

Posteriorment, havíem d'utilitzar aquest patró per decorar un packaging d'un producte de temàtica lliure. Com que l'exercici el vaig fer a la tardor, em vaig inspirar en figures geomètriques i colors propis d'aquesta estació. Finalment, el patró va anar derivant cap a un estampat per decorar caixes de llaminadures o de pastissos inspirats en Halloween.

Renaixement versionat en P5.js

Aquest passat semestre m'he enfrontat a l'assignatura més difícil i temuda del Grau de Disseny i Creació Digital: Programació per a les Arts i el Disseny. El sistema de programació utilitzat ha estat el què s'anomena "una biblioteca de Javascript" o, més concretament, un llenguatge de programació anomenat P5.js.

La primera activitat realitzada ha estat reinterpretar una obra d'art del període renaixentista utilitzant les funcions de dibuix que ofereix el codi P5.js.

Jo, com molts d'altres companys, vàrem triar l'obra "El retrat de Giovanna Tornabuoni" (1488) de l'artista Domenico Ghirlandaio (1448-1494). L'obra calia representar-la fent ús de, com a màxim, 3 colors.

 

Urban Sketch: Altafulla

Havia estat fa bastants anys al nucli antic d'Altafulla (anomenat "La Vila Closa"), i recordava les cases antigues amb la típica porta d'entrada de fusta amb un arc de pedra al voltant, però haig de dir que, en tornar-la a visitar, m'ha semblat encara més bonica del que la recordava. Com diu l'Eduard Barrobés (l'instigador d'Urban Sketchers Penedès) al blog de la comunitat de dibuixants: Altafulla no te l'acabes!!!

Bolígraf negre i aquarel·la

 

Urban Sketch: Santa Margarida i Els Monjos

Avui, quasi un any després, per fi m'he pogut sumar de nou a una nova quedada dels Urban Sketchers Penedès!!! 

Aquest cop hem estat convidats a la casa pairal Mas Catarro de Santa Margarida i Els Monjos dins dels actes de commemoració del 40è aniversari de la Mostra Artística de Sant Raimon de Penyafort. 

Hi ha hagut art, música, balls tradicionals i dimonis de la quitxalla, alguna bèstia de foc i, fins i tot, vermut. El fred també ha fet acte de presència. 

També cal destacar que m'han informat que s'ha batut el rècord de participació amb un total de 47 dibuixants que hi han participat. Com sempre, un plaer ser-hi.

 

Bolígraf negre, aquarel·la i rotuladors.

 

Cleopatra, la gata psiquiatra 22

Revista Metamorfosis nº82