divendres, 14 de desembre de 2018

Music Fusion Festival

Banderoles promocionals per a fanals del Music Fusion Festival dissenyades amb Adobe Illustrator de 90x120cms. També s'ha dissenyat un flyer a doble cara de 10x15cms.

Cartell general del festival

Cartell específic per a música electrònica

Cartell específic per a música tribal africana

Anvers del flyer

Revers del flyer

Muntatge fotogràfic 1

Muntatge fotogràfic 2
El mock up utilitzats per al muntatge fotogràfic han estat extrets de Pikoff.com
La fotografia de fons ha estat obtinguda de Freepik

divendres, 16 de novembre de 2018

Biologia marina

En aquesta activitat, calia desenvolupar una proposta gràfica per tal de decorar el paper pintat que hauria de recobrir les parets de la recepció d’un futur museu de biologia marina.

Per dissenyar-lo calia experimentar amb les estructures que l'artista xinès Wucius Wong ens proposa al seu llibre Fonaments del disseny. En aquesta publicació només mostro els dissenys previs de les possibles formes bàsiques o mòduls i el disseny del paper definitiu, sense les experimentacions dutes a terme.

El mòdul triat per estampar el paper ha estat el de la tortuga babaua (Caretta caretta), present a les costes del mediterrani i que actualment es troba en perill d'extinció. L'elecció d'aquesta tortuga com a imatge emblemàtica del museu s'ha escollit per tal de recordar al públic que cal protegir el medi marí. 

La gama cromàtica utilitzada vol reflectir els colors del Mar Mediterrani. L'agrupament de les tortugues acaba formant una estructura orgànica que ens recorda als bancs de peixos i a les ondulacions de les corrents marines i les onades.

Els principis ressenyats per Wucius Wong i utilitzats en la creació del patró són els de repetició en similitud i el recurs de concentració.












divendres, 26 d’octubre de 2018

La proporció àuria

Quan parlem de forma i composició en el món de l'art, toca parlar de la proporció àuria o la divina proporció. Aquest caprici de les matemàtiques, es troba en diferents patrons de la naturalesa ja sigui en plantes, animals o fenòmens naturals. I sembla que els humans tendim a representar-la també en el món de l'art ja sigui de forma conscient o inconscient. Ara bé, la meva opinió després d'haver-li donat forces voltes al tema, és que la proporció àuria en l'art no és tan freqüent com ens volen fer creure. Penso que si fos un fenomen freqüent, es podria demostrar d'una forma més empírica i no sota els ulls subjectius dels crítics d'art o dels simples espectadors que volen veure més coses de les que realment hi han representades.
Després d'aquesta reflexió, aquí us comparteixo l'anàlisi compositiu d'una pintura a l'oli sobre tela del pintor hongarès László Moholy-Nagy (1895-1946) i uns cartells dissenyats utilitzant el mateix esquema compositiu i la mateixa paleta cromàtica.

*Nota: la imatge vectorial del cargol nautilus i les fotografies utilitzades per realitzar els cartells s’han obtingut de la pàgina web Pixabay en llicència CC0.

Composition A XXI, 1925. Oli sobre tela. László Moholy-Nagy.

Anàlisi compositiu de l'obra de Moholy-Nagy. Els cercles assenyalen els punts d'atenció de l'obra,
on el de color blau representa el de màxim pes. Les fletxes mostren el recorregut visual i les línies
de tensió del quadre. En color rosa hi veiem l'espiral àuria superposada.





divendres, 20 de juliol de 2018

Fragàncies Colors By

El que avui us presento és un exercici realitzat a l'assignatura de Taller de Color de la UOC. L'exercici consistia en dissenyar tres envasos de perfum sota la marca "Colors by" tot utilitzant les paletes cromàtiques més representatives de l'obra de tres artistes gràfics que havíem de seleccionar d'un breu llistat.

Els artistes que vaig decidir triar van ser Milton Glaser, Frida Kahlo i Katsushika Hokusai.

El primer el vaig seleccionar perquè a l'anterior semestre, a l'assignatura d'història del disseny, ja va ser protagonista d'un dels meus treballs, així que ja en coneixia una mica la seva obra i d'aquesta manera, val a dir-ho, m'estalviava feina. A més a més, les idees que Milton Glaser exposa al manifest "Deu coses que he après" (First Things First 2000), em semblen genials.

Frida Kahlo la vaig seleccionar per ser pràcticament l'única dona artista que és coneguda i reconeguda mundialment. Fa més d'un any m'havia comprat el llibre "Frida" de Sébastien Perez i il·lustrat pel gran Benjamin Lacombe, i encara no me l'havia ni mirat, així que ara tenia l'excusa perfecta. També, uns anys abans havia llegit el còmic "La casa azul" de Tyto Alba (Astiberri) i aquesta primera aproximació a la biografia de Frida Kahlo em va impactar, sobretot perquè desconeixia el greu accident que va patir de jove i el qual va marcar la seva vida totalment.

Finalment, Katsushika Hokusai va passar per davant d'altres artistes com Moebius, Banksy o Tim Burton pel sol fet de ser japonès.

Aquí us deixo els dissenys, que val a dir que no estan gaire treballats, ja que vaig voler focalitzar-me únicament en els colors.








dissabte, 14 de juliol de 2018

Trying to heal our souls...

L'activitat final de l'assignatura de Dibuix del Grau de Disseny i creació digital de la UOC consistia a realitzar un fanzine de 8 pàgines a mida DIN A6. Els temes proposats van ser:
  • El dibuix d'un fanzine com a eina transformadora per desenvolupar el procés simbòlic d'un dol, prenent la perspectiva de l'art com a eina d'acompanyament terapèutic (artteràpia).

divendres, 6 de juliol de 2018

Retrat al plat

En aquest exercici es tractava de realitzar un autoretrat tot utilitzant de base un plat rodó, fos de cartró o de plàstic. Jo vaig utilitzar una base de cartró de les que s'utilitzen en pastisseria. Concretament, el plat el vaig treure de la base de la mona de fruita que em vaig menjar per Pasqua.

Cal dir que l'exercici havia de fer-se tot mirant-se al mirall, dibuix al natural, i en cap cas partint d'una fotografia.

Finalment ja no puc amagar més la meva identitat...

Dibuix realitzat a llapis, amb tocs de llapis de colors als ulls i als llavis. Fons acolorit amb una barra de pastel.
El suport del dibuix és una base de pastís de cartró.
El procés del dibuix al natural realitzat amb l'ajuda d'un mirall (un pèl petit el mirall, però suficient). Fins ara no m'havia adonat del detall tan divertit del Shin Chan apareixent darrere meu, com volguent sortir al retrat. XD

diumenge, 1 de juliol de 2018

Un món de taques

Aquest és un exercici on es tractava de tacar el paper amb diversos materials i obtenir dibuixos a partir de les taques realitzades aleatòriament.

Anilina i rotulador negre

Anilina i rotulador negre

Cafè i rotulador negre

Gouache i rotulador negre

Cafè i llapis

Cafè i llapis

Vi negre i llapis

Anilina i llapis

divendres, 29 de juny de 2018

Ciudad sin sueño (Nocturno de Brooklyn Bridge)

No duerme nadie por el cielo. Nadie, nadie. 
No duerme nadie. 
Las criaturas de la luna huelen y rondan sus cabañas. 
Vendrán las iguanas vivas a morder a los hombres que no sueñan 
y el que huye con el corazón roto encontrará por las esquinas 
al increíble cocodrilo quieto bajo la tierna protesta de los astros. 

No duerme nadie por el mundo. Nadie, nadie. 
No duerme nadie. 
Hay un muerto en el cementerio más lejano 
que se queja tres años 
porque tiene un paisaje seco en la rodilla; 
y el niño que enterraron esta mañana lloraba tanto 
que hubo necesidad de llamar a los perros para que callase. 

No es sueño la vida. ¡Alerta! ¡Alerta! ¡Alerta! 
Nos caemos por las escaleras para comer la tierra húmeda 
o subimos al filo de la nieve con el coro de las dalias muertas. 
Pero no hay olvido, ni sueño: 
carne viva. Los besos atan las bocas 
en una maraña de venas recientes 
y al que le duele su dolor le dolerá sin descanso 
y al que teme la muerte la llevará sobre sus hombros. 

Un día 
los caballos vivirán en las tabernas 
y las hormigas furiosas 
atacarán los cielos amarillos que se refugian en los ojos de las vacas. 

Otro día 
veremos la resurrección de las mariposas disecadas 
y aún andando por un paisaje de esponjas grises y barcos mudos 
veremos brillar nuestro anillo y manar rosas de nuestra lengua. 
¡Alerta! ¡Alerta! ¡Alerta! 
A los que guardan todavía huellas de zarpa y aguacero, 
a aquel muchacho que llora porque no sabe la invención del puente 
o a aquel muerto que ya no tiene más que la cabeza y un zapato, 
hay que llevarlos al muro donde iguanas y sierpes esperan, 
donde espera la dentadura del oso, 
donde espera la mano momificada del niño 
y la piel del camello se eriza con un violento escalofrío azul. 

No duerme nadie por el cielo. Nadie, nadie. 
No duerme nadie. 
Pero si alguien cierra los ojos, 
¡azotadlo, hijos míos, azotadlo! 

Haya un panorama de ojos abiertos 
y amargas llagas encendidas. 

No duerme nadie por el mundo. Nadie, nadie. 
Ya lo he dicho. 
No duerme nadie. 
Pero si alguien tiene por la noche exceso de musgo en las sienes, 
abrid los escotillones para que vea bajo la luna 
las copas falsas, el veneno y la calavera de los teatros.

Federico García Lorca, 1929-1930

Tècnica mixta

divendres, 22 de juny de 2018

Gentrificació 2

Si no teniu clar quin és el significat de la paraula "Gentrificació", aquí en teniu una explicació en format mapa mental o diagrama.

Retoladors i llàpissos de colors

dissabte, 16 de juny de 2018

Gentrificació: acudit gràfic

Sempre havia pensat que la paraula "gentrificació" significava "concentració de gent".
Gràcies a una pràctica de dibuix de la UOC he descobert que prové de la paraula anglesa "gentry" que vol dir "burgès", així que realment el què significa és "aburgesament".


diumenge, 6 de maig de 2018

El menjador

Benvinguts al menjador de casa.

Aquests són diferents exercicis realitzats per tal de posar en pràctica el dibuix d'espais tot fent ús de la perspectiva cònica i el sistema dièdric de representació de plantes i alçats. Per un moment em pensava que estava estudiant un grau d'arquitectura...

Ha estat una pràctica força difícil, però estic contenta de tornar-me a enfrontar als maleïts punts de fuga que ja em van fer suar a l'Escola Joso. M'ha servit per assentar coneixements, però encara no domino la tècnica al 100% i em falta dinamisme i espontaneïtat a l'hora d'utilitzar-la.
El procés que vaig emprar és buscar la línia d'horitzó i els punts de fuga a fotografies fetes des del punt de vista desitjat.

Finalment hi ha un collage que intenta experimentar amb una perspectiva irreal i distorsionada, en un univers surrealista, vista a ulls d'una mosca en un món on el què és petit es fa gran i el què és gran es fa petit. Les imatges utilitzades per compondre aquest collage han estat descarregades d'internet, la gran majoria de diverses pàgines que ofereixen imatges lliures de drets. En tot cas, les imatges són propietat dels seus respectius autors.



Perspectiva cònica central amb un punt de fuga


Perspectiva cònica amb dos punts de fuga


Perspectiva cònica  amb tres punts de fuga (picat)

Alçats i planta

Collage

diumenge, 15 d’abril de 2018

Paisatge amb línia i taca

Aquesta és la mateixa pràctica que l'anterior, la del gat manekineko, però representant un paisatge.




diumenge, 1 d’abril de 2018

Manekineko

Pràctica de dibuix d'un objecte utilitzant només la línia, només la textura (taca) i, finalment, combinant la línia i la textura.



divendres, 30 de març de 2018

Nu de dona de Lluïsa Vidal (1876-1918)

Aquest semestre estic cursant a la UOC l'assignatura de Taller de Dibuix. El primer dels exercicis ha estat escollir un dibuix realitzat per un artista consagrat del món de l'art dins d'un llistat de noms de la talla de Leonardo Da Vinci, Rubens, Rembrandt, Miquel Àngel, i un llarg etcètera.
L'elecció ha estat difícil, i finalment he decidit decantar-me per aquest nu tan elegant d'una artista modernista de casa nostra però gens coneguda: Lluïsa Vidal

Fa temps que busco referents clàssics en el món de l’art del gènere femení. Em pregunto perquè seguim ignorant el talent femení en els llibres, en els museus, a les aules, etc.

És veritat que per diversos motius tan evidents com el fet de viure en una societat patriarcal i masclista on les dones tenim la vida restringida a un paper merament reproductiu, en el món de l’art i també en el de la ciència i en tants d'altres camps del coneixement, la presència femenina ha estat històricament poca. 
Però també és veritat que aquest no és un motiu suficient per seguir amagant aquelles que sí que hi van ser, potser únicament el què fa falta és una mica més d’investigació i forçar-ne la visibilitat.

 
L'original