Aquest any els astres s'han alineat i he pogut posar el meu granet de sorra en forma d'il·lustració al programa de Fires i Festes de Sant Sadurní. De fet, em van demanar d'il·lustrar dos textos, però per falta de temps (un cop més el maleït rellotge ha de ser decisiu...), vaig haver de renunciar al segon i només vaig poder presentar un dibuix. Per sort, el dibuix va fluir ràpidament i per la meva sorpresa, el vaig tenir acabat més aviat del que m'esperava. Suposo que vaig connectar de seguida amb l'intens sentiment de melancolia i tristesa tranquil·la que evoca el poema.
Com veureu, és una mena de bodegó molt descriptiu d'una escena concreta que narra el poema, dedicat al cèlebre trompetista de jazz Chet Baker. Haig de dir que a part del nom, no en coneixia res més d'aquest músic, i vaig haver de cercar una mica per internet per entendre el poema. Òbviament, mentre pintava, sonava Chet Baker de fons.
L'autor del poema és el poeta i sommelier Josep Lázaro (@joseplazaropoesia) que no tinc el plaer de conèixer encara, però que intueixo que deu ser un fanàtic del jazz i del bon vi. Salut!
A Chet Baker
Born to be blue
A Jane li queia l’ànima
a cada acord romput que escoltava.
Era com un tast de ser-hi
i entre cada cadència emergia
la realitat més porosa.
A ull de consciència li va deixar tot preparat:
el cafè molt, la metadona, el pa de motlle,
la pasta de cacauet i el seu tovalló escanyat
dins l’argolla.
Ell feia estona que era dins la banyera,
l’escuma del sabó li fregava els mugrons
i els quatre pèls del pit.
Les rajoles del terra que eren d’un blanc asèptic
estaven totes esquitxades de sang.
Trompeta en mà, la vibració dels llavis
li feia saltar el postís del paladar.
Era una imatge tan desesperant com patètica.
Cada vent estripat esdevenia una nota fallida
i potser creia que corresponia a alguna cosa,
qui sap si a la cançó: I’ve never been in love before.
Una balada que esgarrapi molt d’enyor i parli de vosaltres.
