dimarts, 19 de maig del 2026

Urban Sketch: Any Pau Boada (1975-2025)

Un cop més, els Urban Sketchers del Penedès vam anar a Vilafranca, i concretament al Vinseum. Aquest cop va ser per aportar el nostre granet de sorra a la commemoració del cinquantè aniversari de la mort de l'artista vilafranquí Pau Boada (1910-1975). 

Pel que ens van explicar, al Vinseum hi podem trobar dues obres de Pau Boada. Una és un vitrall, i l'altra és un espectacular mural titulat "Mural de la vinya i el vi" que va ser creat l'any 1960 amb la tècnica del tremp d'ou gras. 

Realment ignorava qui era Pau Boada fins el passat dissabte, el dia que vam anar a dibuixar el mural. Només em sonava que una escola de Vilafranca portava el seu nom, però no sabia que era pintor ni res de les seves obres.

La majoria de dibuixants ens vam situar davant del mural, mig empresonats per la premsa de grans dimensions que comparteix espai amb l'obra de Boada. El forat que quedava més lliure va ser el que se situava davant del fragment que vaig dibuixar, i aquest correspon a quatre figures femenines que estan realitzant la verema. 

Realment no em pensava que em portés tanta feina dibuixar aquestes quatre figures, és clar que, ben mirat, hi ha molts detalls. Però, agosarada de mi, em pensava que seria capaç de dibuixar diversos fragments del mural i, potser fins i tot, el vitrall que diuen que hi ha al pis superior.
Doncs mireu, no vaig tenir ni temps de posar-hi color. És clar que ja m'ho vaig fer venir bé, ja que el mural té força parts on s'utilitza el color lila o violeta, i és un color que no acostumo a portar mai a les meves sortides com a sketcher.

Alguns dels companys de dibuix, van trobar interessant l'efecte de veure en blanc i negre la recreació d'una obra tan plena de color com la de Boada. Però la meva intenció, era posar-hi color, que és el que vaig fer a casa en dies posteriors.

La particularitat d'aquesta obra de Boada, a part de l'estil de dibuix tan angulós, quasi amb un cert estil cubista, i l'ús d'una extensa paleta de colors, és el contornejat en color blanc de totes les figures. L'artista ho feia cisellant el contorn de les figures i deixant entreveure el guix de la base. Realment l'efecte és molt bonic.

Doncs bé, com que fa poc em vaig comprar un parell de retoladors de pintura acrílica blanca, vaig pensar que era el moment ideal per estrenar-los.
Primer, vaig fer una primera capa de color a tot el dibuix i, posteriorment, vaig repassar la línia negra que havia fet amb boli amb els retoladors blancs. Ho dic en plural, perquè anava provant els dos retoladors, ja que tenen diferent punta. El fet és que jo em pensava que tenien un blanc més intens, i no va ser així. El què va passar és que el negre del bolígraf transparentava a través del blanc del retolador, i l'efecte de contrast es va perdre, quedant les figures envoltades d'una línia grisa… Així que, per recuperar el contrast, se'm va ocórrer reperfilar UN ALTER COP!, totes les línies amb retoladors de colors.
Bufa! Vaig passar-m'hi tantes hores, que al final ja no sabia què havia de repassar i què no... Les línies se'm barrejaven al meu cervell, en una mar caòtica. Al final, vaig acabar REREPASSANT EL REPASSAT amb el mateix boli negre... En fi, una tortura autoimposada a la qual no li veia el final i que no sabia com aturar perquè el resultat no em satisfeia.
Al final, el cansament i el fet de veure que m'estava carregant tot el que havia fet, em va fer parar. I sota aquestes línies en veieu el resultat.
Caram, amb en Pau Boada! I semblava fàcil

Per cert, necessitaria que algú m'expliqués per què la segona figura té el rostre i els braços de color blau, i perquè la quarta dona sembla una noble de l'edat mitjana. Interpreto que la primera figura representa una noia jove, i la tercera una senyora gran. Però no sé si hi pot haver més detalls amagats per descobrir en aquestes quatre figures femenines… Una altra narrativa amagada pot ser que l'origen de la vida comença al ventre d'una dona, i aquí s'hi explica l'origen del vi, així que l'autor segurament va voler establir un paral·lelisme entre aquests dos fets. Molt interessant!




Fotografia del mural complet. Font: Vinseum.cat

dimarts, 21 d’abril del 2026

Gira-sols

Feia mooolt de temps que no pintava amb pintura acrílica, i vet-ho aquí que amb l'excusa de gastar algunes de les tonalitats que tenia per casa abans que se m'assequin del tot, vaig decidir pintar uns gira-sols. 

Sí, no és una temàtica gaire original, però és el què se'm va ocórrer per tal d'utilitzar els tons daurats i coures que tinc per casa (són els que em van sobrar de pintar aquestes figures). 

La cosa és que per voler aprofitar aquests colors (que al final gairebé no he acabat utilitzant!) he hagut de comprar-me una tela i altres colors bàsics que no tenia com per exemple el verd, el taronja, el marró i el groc. I no pas sense entrebancs: em van vendre un marró de 80 ml a preu de 500 ml; entrebancs que venen ocasionats, sobretot pel fet que al poble no tenim cap botiga de material de belles arts, i si has de comprar i després retornar alguna cosa amb festius entremig... Tot s'eternitza.

Volia pintar aquest quadre des d'abans de Nadal, però entre naps i cols l'he acabat pintant passada la Setmana Santa. Estic contenta amb el resultat? A estones: ara sí, ara no... Com sempre, quan més me'l miro, més defectes hi veig.

Últimament, estic controlant el temps que trigo a pintar o dibuixar i calculo que m'hi he estat unes 10 hores per pintar aquest quadre.

Per altra banda, també vull citar la font fotogràfica a partir de la qual he pintat la imatge: és de l'usuari Vbaleha que penja els seus treballs a Freepik. I aquí haig de dir, sentint-me avergonyida, que m'he saltat la llicència que, en aquest cas, és de pagament, fent una captura de pantalla de la imatge. En tot cas, n'he fet obra derivada i, per ara, no utilitzo la imatge amb fins econòmics. Però... En veure la imatge, no vaig poder-me escapar de l'atracció que em va causar.


dilluns, 13 d’abril del 2026

Urban Sketch: Montjuïc-Barcelona

Per segon any consecutiu, he participat a la trobada d'Urban Sketchers de Catalunya, aquest cop celebrada a la zona de Montjuïc de Barcelona. I, aquest cop sí, hi estava inscrita oficialment. 

Les comparacions són odioses, però vaig gaudir molt més l'any passat, a Arenys de Mar. Pensava que aquest any, a l'organitzar l'esdeveniment una "vaca grossa" com Barcelona, i amb el suport del Museu Nacional d'Art de Catalunya, la cosa seria espectacular. I no dic que no ho fos, vam sortir a les notícies de TV3 i tot, i la participació va ser de rècord, però ja us dic, personalment m'esperava "una mica més".

D'acord que el dia no va acompanyar i d'això no en tenen cap culpa els organitzadors, i de fet, no dic que hi manqués organització. Va ser més una sensació personal. 

La jornada va començar amb el ja esperable retard de la p*ta Renfe i això ja et marca el dia. Tot i que ens ho vam prendre amb l'habitual paciència de l'usuari resignat. Quan vam arribar ens vam acreditar immediatament i vam enfilar cap al Poble Espanyol, on havíem reservat torn d'entrada (gratuïta pels sketchers) de 10:00 a 11:00 del matí. Allà, a la Rosalba i a mi, ens va costar molt triar què dibuixar... Però al final ens vam decidir per un pintoresc carreró d'estil andalús anomenat Calle Arcos i situat al poble d'Arcos de la Frontera, província de Cádiz

El carreró era molt bonic, la temperatura no era dolenta, malgrat que el cel estava tapat i de tant en tant queia alguna gota, i fins i tot teníem fil musical de flamenc i rumba; però jo no vaig acabar de "fluir" i, el primer esbós que vaig fer vaig decidir descartar-lo i començar de zero un segon cop. 

Amb tot això, el temps ja se'ns va tirar al damunt i de seguida va ser hora d'anar a reunir-nos a la Sala Oval del MNAC per fer-nos la fotografia grupal. Aquest moment va ser bastant espectacular (si veieu la fotografia, ja ho entendreu). També ens vam fer una fotografia conjunta tots els del Penedès.

Després d'això vam fer un recés per dinar un entrepà mentre observàvem la fauna del voltant: els turistes, els coloms i un gavià argentat que ens mirava desafiant, a veure si arreplegava alguna engruna del nostre tiberi. Després d'omplir el pap, vam decidir anar a dibuixar els Jardins de Laribal. De fet, ho va decidir el ChatGpT (XD), ja que dies abans, li vaig demanar que em recomanés llocs propers al MNAC per anar-hi a dibuixar. 

Allà, després de voltar una estona, vam trobar la Font del Sàtir i a la Rosalba i a mi de seguida ens va semblar que era un bon lloc per plantar la cadira. Val a dir que el parc tenia forces parts en obres, i alguns llocs respiraven cert abandonament. Doncs bé, ens vam situar una a cada cantó de la font, i mentre anaven passant turistes i sketchers pel nostre voltant vam anar fent el nostre segon i últim dibuix del dia. 

A la tarda s'havia proposat d'anar a dibuixar per la zona del Teatre Grec, on es faria una segona fotografia de record, així que quan vam acabar de dibuixar la Font del Sàtir, vam dirigir-nos cap aquesta última zona. En aquell moment ja començava a ploure bastant més (el dibuix del sàtir va quedar cobert de la fina sorra i del pol·len que queia amb el plugim) i el fred començava a ser acusat.

No havia estat mai al Teatre Grec i és un lloc que em va sorprendre molt gratament. Vam demanar un cafè amb llet al bar que hi ha més proper mentre intentàvem aixoplugar-nos i fer-nos passar el fred. Els organitzadors, veient l'empitjorament del temps, van decidir avançar l'hora de la foto final i ens van cridar per anar cap a les grades de pedra. Allà, més de la meitat dels participants del matí ja no hi eren, i no vam reconèixer a ningú del Penedès. Només quedàvem els valents.

La tornada a casa, a part de ser passada per aigua, també va ser aigualida un cop més per... Endevineu-ho. Aquella companyia de ferrocarrils espanyola.

L'any que bé, si tot va bé, a veure si ens veiem a Manresa!

dissabte, 28 de març del 2026

Urban Sketch: Parc de Sant Julià de Vilafranca

Avui hem anat a practicar el dibuix d'arbres a la vegada que l'Eduard posava el colofó final a la classe de color que va impartir a aquells que s'havien apuntat al seu taller.

Es tractava de fer un primer esbós monocrom per marcar les llums i les ombres, i després reproduir-lo intentant captar tota la gamma de verds dels diferents arbres. 

Avui he rebut força indicacions de l'Eduard, i en certa manera, he estat condicionada per això. Si haig de triar, quasi que em quedo amb el dibuix en blanc i negre, i no pas amb el segon, que per mi ha quedat massa bigarrat i encaixonat, intentant encabir tot el brancatge dins de la composició. Al segon dibuix li falta "aire" i penso que els elements del primer dibuix estan disposats d'una forma més harmoniosa que no pas el segon. A més, també hi ha alguna taca d'excés d'aigua.

Això sí, considero que he tingut bastant d'èxit en aconseguir sortir dels dos únics verds que tinc a la meva paleta d'aquarel·les. Avui ha estat una classe més pictòrica, cosa que als que ens falta tècnica, ens ha fet sortir d'allò que se'n diu "la zona de confort". Ja va bé. Fins i tot penso que un experiment interessant seria intercanviar-nos els materials amb els quals dibuixem (pintures, paper, pinzells, retoladors) per encara acabar de sortir més d'aquesta zona de confort que ens donen els materials que sempre utilitzem.

Per acabar, com que m'havia quedat un full en blanc entre aquests dibuixos i els de l'anterior jornada, he omplert la pàgina dibuixant una orquídia i així poder acabar de practicar el dibuix de vegetació d'una forma que no em portés massa complicacions. El dibuix ha estat fet a partir d'una fotografia d'Andréa Devillier.