Blanc sobre negre

D'ençà que soc Urban Sketcher, m'he adonat que a les capsetes d'aquarel·les bàsiques, els fabricants sempre hi afegeixen el color blanc. Un color que, francament, rares vegades he utilitzat... En la tècnica de l'aquarel·la, el blanc s'aconsegueix deixant sense pigment el paper o bé afegint-hi un toc de guaix o pintura acrílica blanca a sobre, per fer un "brillo" més intens si cal. Per atenuar els colors, bàsicament el que es fa és diluir-los amb aigua: com més aigua, més pàl·lid serà el color. Rarament, s'hi afegeix blanc d'aquarel·la...

Així que se'm va ocórrer fer una queixa al meu mur de Facebook, més aviat un crit a l'infinit: "Per què c*llons m'hi posen aquarel·la blanca a les caixes d'aquarel·la!!! És una estafaaa!"

Vaig rebre algunes respostes, algunes del tot desencertades per la desconeixença de la tècnica, però n'hi va haver una que em va cridar força l'atenció: "El blanc és per pintar sobre suports foscos". I llavors vaig pensar, carai, té raó! Ho provaré.

I sí, ho he provat. Primer vaig pintar aquest primer gat, però com que em va quedar força bé només utilitzant llapis de color d'aquarel·la (sense afegir-hi aigua), el vaig deixar així. Vaig fer un segon gat, i aquest cop sí, vaig provar l'aquarel·la blanca i... Brrr, no m'acaba de convèncer la teoria. El blanc d'aquarel·la és massa tènue, tot i posar-hi poca aigua... Així que vaig acabar reforçant els punts de més llum amb guaix blanc. Finalment, vaig decidir-me a fer un dibuix utilitzant ÚNICAMENT aquarel·la blanca. Això sí, vaig haver de fer-hi vàries capes per aconseguir el contrast amb el negre...

Així que la teoria de "l'aquarel·la blanca és per pintar sobre suports foscos..." No me l'acabo d'empassar. Segueixo pensant que els fabricants l'inclouen per pagar un color més que ningú utilitzarà. En fi, aquí queda feta la meva queixa.

Per acabar, vull citar que els dos primers dibuixos estan realitzats amb fotografies de referència:  

1. Gracia felina elegante — StockCake: https://stockcake.com/i/elegant-feline-grace_3558820_1751610 2. Retrato Felino en Ventana — StockCake: https://stockcake.com/i/feline-window-portrait_4337387_1921071.

Pel que fa a la cara de la dona, no n'he pogut trobar l'autoria.

Llapis d'aquarel·la blanc sobre cartolina negra

Llapis d'aquarel·la blanc, aquarel·la blanca i guaix sobre cartolina negra

Aquarel·la blanca sobre cartolina negra

Cleopatra, la gata psiquiatra 48

Aquí penjo l'última tira de Cleopatra de la temporada, i aprofito per dir que aquest cop també m'he encarregat de la maquetació de la revista en substitució d'Isabel Benítez, qui s'encarrega de maquetar-la habitualment. El disseny de la revista és seu, així que m'he basat en l'estil fresc i dinàmic que ella ha creat.

Per maquetar-la, he utilitzat el programa Canva, aprofitant que fa poc he fet un petit curset. Canva és una aplicació que fa que el disseny estigui a l'abast de tothom, ja que és un programa molt intuïtiu i visual, ple de plantilles i utilitats a un sol clic del ratolí.

Sí que és veritat que Canva encara no arriba a la professionalitat d'Adobe In Design a l'hora de maquetar documents més extensos i professionals: hi falten les pàgines mestres, el text enllaçat entre diferents caixes de text, els estils de text, etc. Utilitzar Canva és com intentar córrer un ral·li amb un tricicle de plàstic. Per aquest motiu, espero  haver-lo de fer servir poc, ja que si m'hi acostumo, perdré la destresa i els bons costums que he après a l'hora de maquetar amb In Design al llarg d'aquests anys.

Seguint amb la pràctica amb Canva, també aprofito per dir que m'he creat un petit portafolis en línia fent ús de la mateixa aplicació: Anna Arnan Art

Revista Metamorfosis núm.108 

Cleopatra, la gata psiquiatra 47

Revista Metamorfosis núm. 107 

Urban Sketch: Any Pau Boada (1975-2025)

Un cop més, els Urban Sketchers del Penedès vam anar a Vilafranca, i concretament al Vinseum. Aquest cop va ser per aportar el nostre granet de sorra a la commemoració del cinquantè aniversari de la mort de l'artista vilafranquí Pau Boada (1910-1975). 

Pel que ens van explicar, al Vinseum hi podem trobar dues obres de Pau Boada. Una és un vitrall, i l'altra és un espectacular mural titulat "Mural de la vinya i el vi" que va ser creat l'any 1960 amb la tècnica del tremp d'ou gras. 

Realment ignorava qui era Pau Boada fins el passat dissabte, el dia que vam anar a dibuixar el mural. Només em sonava que una escola de Vilafranca portava el seu nom, però no sabia que era pintor ni res de les seves obres.

La majoria de dibuixants ens vam situar davant del mural, mig empresonats per la premsa de grans dimensions que comparteix espai amb l'obra de Boada. El forat que quedava més lliure va ser el que se situava davant del fragment que vaig dibuixar, i aquest correspon a quatre figures femenines que estan realitzant la verema. 

Realment no em pensava que em portés tanta feina dibuixar aquestes quatre figures, és clar que, ben mirat, hi ha molts detalls. Però, agosarada de mi, em pensava que seria capaç de dibuixar diversos fragments del mural i, potser fins i tot, el vitrall que diuen que hi ha al pis superior.

Doncs mireu, no vaig tenir ni temps de posar-hi color. És clar que ja m'ho vaig fer venir bé, ja que el mural té força parts on s'utilitza el color lila o violeta, i és un color que no acostumo a portar mai a les meves sortides com a sketcher.

Alguns dels companys de dibuix, van trobar interessant l'efecte de veure en blanc i negre la recreació d'una obra tan plena de color com la de Boada. Però la meva intenció, era posar-hi color, que és el que vaig fer a casa en dies posteriors.

La particularitat d'aquesta obra de Boada, a part de l'estil de dibuix tan angulós, quasi amb un cert estil cubista, i l'ús d'una extensa paleta de colors, és el contornejat en color blanc de totes les figures. L'artista ho feia cisellant el contorn de les figures i deixant entreveure el guix de la base. Realment l'efecte és molt bonic.

Doncs bé, com que fa poc em vaig comprar un parell de retoladors de pintura acrílica blanca, vaig pensar que era el moment ideal per estrenar-los.

Primer, vaig fer una primera capa de color a tot el dibuix i, posteriorment, vaig repassar la línia negra que havia fet amb boli amb els retoladors blancs. Ho dic en plural, perquè anava provant els dos retoladors, ja que tenen diferent punta. El fet és que jo em pensava que tenien un blanc més intens, i no va ser així. El què va passar és que el negre del bolígraf transparentava a través del blanc del retolador, i l'efecte de contrast es va perdre, quedant les figures envoltades d'una línia grisa… Així que, per recuperar el contrast, se'm va ocórrer reperfilar UN ALTER COP!, totes les línies amb retoladors de colors.

Bufa! Vaig passar-m'hi tantes hores, que al final ja no sabia què havia de repassar i què no... Les línies se'm barrejaven al meu cervell, en una mar caòtica. Al final, vaig acabar REREPASSANT EL REPASSAT amb el mateix boli negre... En fi, una tortura autoimposada a la qual no li veia el final i que no sabia com aturar perquè el resultat no em satisfeia.

Al final, el cansament i el fet de veure que m'estava carregant tot el que havia fet, em va fer parar. I sota aquestes línies en veieu el resultat.

Caram, amb en Pau Boada! I semblava fàcil. 

Per cert, necessitaria que algú m'expliqués per què la segona figura té el rostre i els braços de color blau, i perquè la quarta dona sembla una noble de l'edat mitjana. Interpreto que la primera figura representa una noia jove, i la tercera una senyora gran. Però no sé si hi pot haver més detalls amagats per descobrir en aquestes quatre figures femenines… Una altra narrativa amagada pot ser que l'origen de la vida comença al ventre d'una dona, i aquí s'hi explica l'origen del vi, així que l'autor segurament va voler establir un paral·lelisme entre aquests dos fets. Molt interessant!

Fotografia del mural complet. Font: Vinseum.cat

Cleopatra, la gata psiquiatra 46

 Revista Metamorfosis núm. 106

Gira-sols

Feia mooolt de temps que no pintava amb pintura acrílica, i vet-ho aquí que amb l'excusa de gastar algunes de les tonalitats que tenia per casa abans que se m'assequin del tot, vaig decidir pintar uns gira-sols. 

Sí, no és una temàtica gaire original, però és el què se'm va ocórrer per tal d'utilitzar els tons daurats i coures que tinc per casa (són els que em van sobrar de pintar aquestes figures). 

La cosa és que per voler aprofitar aquests colors (que al final gairebé no he acabat utilitzant!) he hagut de comprar-me una tela i altres colors bàsics que no tenia com per exemple el verd, el taronja, el marró i el groc. I no pas sense entrebancs: em van vendre un marró de 80 ml a preu de 500 ml; entrebancs que venen ocasionats, sobretot pel fet que al poble no tenim cap botiga de material de belles arts, i si has de comprar i després retornar alguna cosa amb festius entremig... Tot s'eternitza.

Volia pintar aquest quadre des d'abans de Nadal, però entre naps i cols l'he acabat pintant passada la Setmana Santa. Estic contenta amb el resultat? A estones: ara sí, ara no... Com sempre, quan més me'l miro, més defectes hi veig.

Últimament, estic controlant el temps que trigo a pintar o dibuixar i calculo que m'hi he estat unes 10 hores per pintar aquest quadre.

Per altra banda, també vull citar la font fotogràfica a partir de la qual he pintat la imatge: és de l'usuari Vbaleha que penja els seus treballs a Freepik. I aquí haig de dir, sentint-me avergonyida, que m'he saltat la llicència que, en aquest cas, és de pagament, fent una captura de pantalla de la imatge. En tot cas, n'he fet obra derivada i, per ara, no utilitzo la imatge amb fins econòmics. Però... En veure la imatge, no vaig poder-me escapar de l'atracció que em va causar.

Cleopatra, la gata psiquiatra 45

 Revista Metamorfosis núm. 105