Per segon any consecutiu, he participat a la trobada d'Urban Sketchers de Catalunya, aquest cop celebrada a la zona de Montjuïc de Barcelona. I, aquest cop sí, hi estava inscrita oficialment.
Les comparacions són odioses, però vaig gaudir molt més l'any passat, a Arenys de Mar. Pensava que aquest any, a l'organitzar l'esdeveniment una "vaca grossa" com Barcelona, i amb el suport del Museu Nacional d'Art de Catalunya, la cosa seria espectacular. I no dic que no ho fos, vam sortir a les notícies de TV3 i tot, i la participació va ser de rècord, però ja us dic, personalment m'esperava "una mica més".
D'acord que el dia no va acompanyar i d'això no en tenen cap culpa els organitzadors, i de fet, no dic que hi manqués organització. Va ser més una sensació personal.
La jornada va començar amb el ja esperable retard de la p*ta Renfe i això ja et marca el dia. Tot i que ens ho vam prendre amb l'habitual paciència de l'usuari resignat. Quan vam arribar ens vam acreditar immediatament i vam enfilar cap al Poble Espanyol, on havíem reservat torn d'entrada (gratuïta pels sketchers) de 10:00 a 11:00 del matí. Allà, a la Rosalba i a mi, ens va costar molt triar què dibuixar... Però al final ens vam decidir per un pintoresc carreró d'estil andalús anomenat Calle Arcos i situat al poble d'Arcos de la Frontera, província de Cádiz.
El carreró era molt bonic, la temperatura no era dolenta, malgrat que el cel estava tapat i de tant en tant queia alguna gota, i fins i tot teníem fil musical de flamenc i rumba; però jo no vaig acabar de "fluir" i, el primer esbós que vaig fer vaig decidir descartar-lo i començar de zero un segon cop.
Amb tot això, el temps ja se'ns va tirar al damunt i de seguida va ser hora d'anar a reunir-nos a la Sala Oval del MNAC per fer-nos la fotografia grupal. Aquest moment va ser bastant espectacular (si veieu la fotografia, ja ho entendreu). També ens vam fer una fotografia conjunta tots els del Penedès.
Després d'això vam fer un recés per dinar un entrepà mentre observàvem la fauna del voltant: els turistes, els coloms i un gavià argentat que ens mirava desafiant, a veure si arreplegava alguna engruna del nostre tiberi. Després d'omplir el pap, vam decidir anar a dibuixar els Jardins de Laribal. De fet, ho va decidir el ChatGpT (XD), ja que dies abans, li vaig demanar que em recomanés llocs propers al MNAC per anar-hi a dibuixar.
Allà, després de voltar una estona, vam trobar la Font del Sàtir i a la Rosalba i a mi de seguida ens va semblar que era un bon lloc per plantar la cadira. Val a dir que el parc tenia forces parts en obres, i alguns llocs respiraven cert abandonament. Doncs bé, ens vam situar una a cada cantó de la font, i mentre anaven passant turistes i sketchers pel nostre voltant vam anar fent el nostre segon i últim dibuix del dia.
A la tarda s'havia proposat d'anar a dibuixar per la zona del Teatre Grec, on es faria una segona fotografia de record, així que quan vam acabar de dibuixar la Font del Sàtir, vam dirigir-nos cap aquesta última zona. En aquell moment ja començava a ploure bastant més (el dibuix del sàtir va quedar cobert de la fina sorra i del pol·len que queia amb el plugim) i el fred començava a ser acusat.
No havia estat mai al Teatre Grec i és un lloc que em va sorprendre molt gratament. Vam demanar un cafè amb llet al bar que hi ha més proper mentre intentàvem aixoplugar-nos i fer-nos passar el fred. Els organitzadors, veient l'empitjorament del temps, van decidir avançar l'hora de la foto final i ens van cridar per anar cap a les grades de pedra. Allà, més de la meitat dels participants del matí ja no hi eren, i no vam reconèixer a ningú del Penedès. Només quedàvem els valents.
La tornada a casa, a part de ser passada per aigua, també va ser aigualida un cop més per... Endevineu-ho. Aquella companyia de ferrocarrils espanyola.
L'any que bé, si tot va bé, a veure si ens veiem a Manresa!
