diumenge, 10 de març del 2024

Gràcies, mestre!

Fa pocs dies, el gran dibuixant Akira Toriyama (Nagoya, 1955) ens va deixar. No acostumo a participar en les iniciatives que corren per les xarxes de fer el dibuixet-homenatge (no ho critico pas, em sembla prou bé que qui ho pugui fer ho faci), però la veritat és que aquest cop, la meva veueta interior no parava de dir-me que calia fer-ho.

Sí, l'arribada de Bola de Drac a les televisions de casa nostra també va marcar profundament l'esdevenir de la meva vida. Per Bola de Drac vaig començar a interessar-me pel llenguatge gràfic del manga, l'anime i del còmic en general. Per Bola de Drac vaig dedicar més de sis anys de la meva vida a aprendre japonès. Per Bola de Drac vaig vèncer la por a viatjar i vaig visitar el Japó quatre vegades. Per Bola de Drac vaig aprendre les tradicions del Japó, com per exemple l'art del kitsuke (l'art de vestir el kimono). Per Bola de Drac vaig aprendre a ser més oberta i apreciar i respectar altres cultures. Per Bola de Drac em vaig enamorar. Per Bola de Drac vaig ser més valenta i feliç. Per Bola de Drac soc qui soc avui. Per tant, li dec molt al mestre Toriyama.

Recordo que la primera vegada que vaig saber que "l'autor del Goku" es deia Akira, vaig pensar que hauria de ser una noia... Com que els noms acabats en "A" són noms femenins en la nostra cultura, per mi era ben evident que qui dibuixava Bola de Drac havia de ser una dona!!! Temps més tard, quan ja sabia que en Toriyama era un home, vaig veure publicada per primer cop una fotografia del mestre junt amb Jackie Chan, del qual Toriyama n'era fan. Seguint amb la meva ignorància, en aquell temps no sabia qui era Jackie Chan, així que vaig pensar que Toriyama era l'home de posat atlètic i atractiu de la foto perquè, evidentment, s'assemblava molt més a en Son Goku. Poc temps més tard, vaig descobrir que Toriyama era "l'altre" i no puc negar haver sentit certa decepció (perdona, Toriyama! XD). Segurament en aquella època per mi tots dos eren "xinesos" i em passava com a molta gent profana li passa encara avui en dia: posa al mateix sac de "xinès" els ciutadans japonesos, taiwanesos, filipins, indonesis, tailandesos, coreans, mongols, etc.

I fins aquí algunes de les anècdotes de la meva infantesa i adolescència amb la figura d'Akira Toriyama. Si em dediqués a reflexionar i retrocedir en el temps, segur que us n'explicaria unes quantes més d'anècdotes, però no em vull allargar més. 

Un cop més, gràcies per tot Akira Toriyama!

PD: Acabo de descobrir que en Toriyama era nascut a Nagoya!!!


diumenge, 3 de març del 2024

Adaptació de portada

Una altra feina que em va encarregar la María Parra Martí va ser canviar el color de fons de la portada per la tercera edició de El planeta de las brujas. Així que vaig transformar el color violeta del fons de l'edició prèvia a un color verd maragda i vaig ressaltar algunes estrelles. També vaig afegir unes sanefes (dissenyades per pch.vector per Freepik) al text de la contraportada i vaig corregir la mà esquerra de Rubí (la nena que va de verd a la portada).

Malauradament, per coses de la vida, aquesta portada no sortirà publicada més enllà d'aparèixer en aquest blog i a les xarxes socials.



dijous, 29 de febrer del 2024

Un amor Blanco

Un cop més he fet una col·laboració amb l'escriptora María Parra Martí en forma de la portada per a la seva novel·la "Un amor Blanco", publicada novament per Amazon. La novel·la va ser presentada ahir a la Biblioteca de Sant Sadurní Ramon Bosch de Noya amb un gran èxit de convocatòria.

La il·lustració de la portada parteix de la idea inicial de la María que consistia en dibuixar la carta del tarot anomenada La Roda de la Fortuna tot simbolitzant la competició que mantenen les tres germanes protagonistes de la seva narració per fer-se càrrec de l'empresa familiar. Com que la novel·la està enfocada a un públic adult, vaig veure més viable i elegant realitzar un fotomuntatge que no pas un dibuix propi.

Així, la idea inicial de col·locar les germanes dins la roda, com si anessin montades sobre una nòria de la fira, va esdevenir en la maquetació de la carta del tarot de fons i la superposició d'una fotografia retocada digitalment de les que podrien ser les tres germanes vestides de blanc i en actitud amistosa. Les cares no tenen cap expressió, tot comunicant una atmosfera un punt inquietant i fent participar la imaginació del lector per atribuir-los els trets facials en cada moment de la novel·la. La fotografia ha estat extreta del banc d'imatges Freepik i pertany a halayalex.

El color blanc, color central de la narració, símbol de la llum i de la unió de tots els altres colors, predomina en tota la portada, amb un fons de textura que simula tot de papers estripats com si fossin llampecs que travessen la pàgina i ens centren l'atenció al bell mig de la roda.

Destaca també el fet que la paraula "Blanco" del títol, està ressaltada en color negre per simbolitzar els contrastos que trobem dins la història i ressaltar encara més que aquella paraula té un significat molt especial.

Una cosa que caldria millorar és la meva tendència a maquetar els títols en una mida massa petita. Crec que el títol, en aquest cas, hauria de créixer uns quants punts més.

Per altra banda, haig de dir, que la portada la vaig maquetar inicialment per un format de llibre més petit (13,34 x 20,32 cm) però finalment va ser ampliada a un format més gran pels encarregats de realitzar la maquetació final del llibre (CaryCar Servicios Editoriales), que crec que han fet una bona feina.