El quadern de pensar

Aquest segurament serà l'últim post de l'any, i per això me l'he reservat ben contundent almenys en quantitat de gargots.
Són una sèrie de dibuixos que vaig fer en un dels exercicis de l'assignatura tècniques de creativitat de la UOC (si estàs fent l'assignatura no val a copiar-se!!!). En aquesta assignatura ens han enviat a casa un maniquí de fusta dels clàssics que s'utilitzen a les classes d'art i un quadern titulat "Quadern de pensar. Penso, així creo." En aquest quadern de 96 pàgines es proposaven diversos exercicis creatius utilitzant diferents tècniques i l'objectiu era esprémer al màxim la figura del maniquí.
Aquí us deixo amb la recopilació de dibuixos que vaig fer entorn del maniquí.
Bon any nou 2018!

Eitoku Gakuen

Aquest passat Saló del manga de Barcelona i amb motiu de la visita de la mangaka Yoko Kamio, teníem previst amb unes amigues de disfressar-nos amb l'uniforme escolar de l'acadèmia Eitoku Gakuen on estudiava la Tsukushi Makino a l'obra Hana yori dango.
Finalment no vàrem arribar a fer el cosplay, però aquí us deixo l'escut de l'acadèmia que vaig traçar en Illustrator fent servir de base alguna captura ampliada del "dorama". Val a dir que hi vaig posar força imaginació i que els dos lleons que hi apareixen provenen del lleó que apareix a l'escut de l'Ajuntament de la ciutat de Lleó, i la corona és la de l'escut espanyol.

Vídeo presentació

La primera activitat que ens han demanat a l'assignatura de Tècniques de creativitat ha estat la de fer una presentació creativa de nosaltres mateixos.
Reconec que molt creativa la meva no ha estat, sobretot havent vist la dels companys que han tret més bona nota; però vaig pensar que havia de ser alguna cosa que em representés, i una presentació en format còmic estava cantada.
La idea de fer-ne un vídeo va venir després, tot i que el professor ja m'ha dit que les escenes avancen massa ràpid i costa llegir els textos.
Bé, així podreu conèixer alguna cosa més de la meva identitat que inútilment intento amagar sota l'etiqueta de La Senyoreta Rara.

Inspirant-me en l'Art Noveau

Només diré que el pitjor de la il·lustració és l'entintat i el fet d'haver quasi improvisat els estampats de les teles dels obis i els quimonos. El què més m'agrada d'ella és la lluna, que sorprenentment va ser ràpid i fàcil d'aconseguir-ne el correcte acolorit perquè sembli realista.

Sota un mateix sostre

van dormir les cortesanes, 

la lluna i el trèvol.

-Matsuo Basho-

Aquarel·les i retoladors negres

París, Charles de Gaulle

Del 7 a l'11 de juliol vaig estar a París amb motiu de visitar la Japan Expo, el Saló del manga de la capital francesa.

El dia de tornada, l'11 de juliol, va ser un dels dies més desaprofitats de la meva vida. Al matí, i per recomanació de la meva amiga Miyaki, vaig decidir anar a visitar les Catacombes de París. Després de fer 4 hores de cua, vaig decidir deixar-ho córrer i ser puntual a l'aeroport per agafar el vol de tornada. Vet aquí que l'avió es va endarrerir prop d'una hora i mitja. Així que el dia, en general, es va transformar una eterna espera. Aquests esbossos són de viatgers esperant el seu vol a l'aeroport Charles de Gaulle.

L'anècdota de Pinyacom

Al primer semestre de la carrera a la UOC, he cursat dues assignatures: fonaments del disseny gràfic i recursos i comunitats digitals. Sobre aquesta segona assignatura, abreujada per alumnes i professors com a RECOM, de seguida es va formar un grup de Whatsapp.

Vet aquí que el primer tema que va causar furor dins del grup va ser si ens agradava la pinya amb pizza o si, ben al contrari, no la suportàvem. Es va arribar a fer tanta conya que el nom del grup el vàrem canviar a Pinyacom, i les al·lusions a aquesta fruita tropical van durar durant tot el semestre.

Aquesta és l'insígnia que vaig crear per identificar-me com a membre de Pinyacom a la prova de síntesi final que es va fer de forma presencial, no de RECOM (que no n'hi va haver) sinó de l'assignatura de Fonaments. Ningú em va reconèixer, llàstima.

Per cert, la pizza, amb pinya si us plau.

Sismògraf 2017

Un altre exercici a fer per l'assignatura de Fonaments del Disseny Gràfic de la UOC ha estat un fulletó informatiu de 8 pàgines sobre el Festival de dansa Sismògraf que se celebra a Olot. Aquí en publico la portada i la contraportada. La fotografia utilitzada és de Martí Albesa i els logotips són propietat de Sismògraf.

Este obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-SinObraDerivada 4.0 Internacional.

Icona per a una aplicació mòbil sobre jocs de taula

Este obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 4.0 Internacional.

Pobresa energètica

Ei, que ara vaig a la Uni!

Sempre m'havia fet il.lusió poder dir aquesta frase. 

Doncs sí, des del 22 de febrer que he començat a estudiar el grau de Disseny i creació digital a l'UOC. Avui us porto la primera activitat que hem hagut de realitzar a l'assignatura Fonaments del disseny gràfic. Es tractava de combinar dues il.lustracions vectorials amb llicència Copyleft compatible i crear una nova il.lustració sobre el tema "La pobresa energètica".

Il.lustració vectorial
Títol: El pes de la llum

Este obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional

Aquestes són les dues imatges base creades per altres autors i descarregades gratuïtament d'internet que he utilitzat:

Bank Theme Vector | designed by Qvectors

https://www.freevector.com/light-bulb-and-coins-vector

https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/legalcode

Ànecs a la platja?

S'enfosqueix el mar.

Les veus dels ànecs

són vagament blanques.

-Matsuo Basho-

Aquarel.les

Girls team

Llapis

Kawaii

Llapis

Candy

El primer dibuix del 2017 ha estat aquest que vaig fer el diumenge de la setmana passada a corre-cuita. Sí, per no deixar massa temps el blog abandonat, les dues últimes horetes que em quedaven per gaudir del cap de setmana passat vaig decidir que havia de dibuixar alguna cosa. Vaig agafar una revista de moda japonesa que tenia i vaig ampliar aquest retrat d'una noia ben mona. No m'agrada publicar dibuixos tant poc acabats, però no tinc cap altra forma de donar vida al blog si no ho faig així.

Llapis