Urban Sketch: Maset dels Cavalls

La convocatòria d'sketching d'aquesta setmana venia acompanyada de la frase: "Una altra vegada us farem sortir de la zona de confort: dibuixarem cavalls! Us hi atreviu?", i amb això ja es diu tot.

Dibuixar cavalls, i en general, éssers animats, ÉS DIFÍCIL. Anava amb la idea de passar un dia plàcid, dibuixant uns animals calmats i dòcils; tot descansant de les línies rectes dels edificis i de comptar maons i finestres, dibuixar quelcom més orgànic i sinuós venia molt de gust. I de fet, els cavalls eren ben dòcils. Però els vàrem trobar que estaven a l'hora d'esmorzar la seva bona ració de palla, i clar, aquestes bèsties no feien res més que apujar i abaixar el coll per anar engolint la vianda que tenien als seus peus. També es notava que les mosques els molestaven molt i no paraven de moure's intentant fer-les fugir.

Amb tot això encara no he dit que aquest cop vam anar a dibuixar els cavalls del Club hípic Maset dels Cavalls, situat a Pacs del Penedès. De cavalls n'hi havia forces, segurament més d'una desena, així que vam poder triar i remenar. El problema és que tots estaven tancats dins d'una parcel·la amb tanques de fusta que ens impedien veure la totalitat de la figura del cavall. Molts de nosaltres vam optar per acabar dibuixant drets per esquivar les fustes.

Jo vaig optar per dibuixar un primer cavall, anomenat Melendi. Un cavall blanc esquitxat de petites taques grises, que em va semblar que era el que més quiet estava en un lloc a l'ombra. Vaig fer el que vaig poder amb totes aquestes dificultats que us he explicat: el coll del cavall em va quedar curt (el cap hauria d'anar més avall).

Després vaig fer diversos intents de dibuixar altres cavalls, però les quatre línies que aconseguia fer a llapis, sempre les acabava esborrant. L'ideal era dibuixar directament amb un retolador o pinzell.

El dibuix de l'arbre amb el cavall (que també és el Melendi), el vaig acabar a casa, a partir d'una fotografia que havia fet.

I finalment, vaig poder dibuixar un primer pla del cavall anomenat Napoleón, que ens va enamorar a tots amb la seva elegància i vellesa. Aquest era un cavall imponent, llarg i alt, de color castany. Quan ja estava a punt de tancar la llibreta, vaig sumar-me a un company sketcher que li estava fent carícies a la cara. Es veu que li agradava força, així que va estar força estona a dos pams de nosaltres i així vaig poder fer-li un bon retrat.

Urban Sketch: Santa Oliva

Avui hem inaugurat nova temporada sketcher amb moltes ganes i amb molta gent, ja que ha estat una trobada conjunta amb els Urban Sketchers Tarragona. 

Santa Oliva, un nom que fa força gràcia perquè fa pensar en l'hora del vermut, és un poble que l'havia sentit anomenar, però no sabia pas ben bé a on parava. Resulta que és una petita població propera a El Vendrell, pertanyent al Baix Penedès. 

Al poble hi hem trobat dos punts d'interès: o bé el monestir de Santa Maria (segle XII) o bé el El castell de Santa Oliva (segle XI). Crec que la Rosalba i jo ens hauríem quedat a dibuixar el monestir si no hagués estat que a la part davantera hi havien col·locat un gran tendal per fer minvar la calor, i que no deixava veure còmodament la façana i el campanar. 

Així que, aquest cop, he fet cas a la Rosalba, que m'ha proposat arribar-nos fins al castell. Allà nombrosos artistes ja havien agafat un bon lloc sota les escasses ombres d'unes moreres que permetien tenir una imatge interessant del castell. Una mica més avall, també hi havia un safareig.

Jo finalment, m'he encaixonat entre dos cotxes que també estaven aparcats sota les moreres i he dibuixat una casa anomenada Ca la Carmeta, contigua a una altra edificació de pedra, que desconec si forma part del mateix castell.

Urban Sketch: Festa Major de Vilafranca

Normalment, no acostumo a publicar fotografies dels llocs que dibuixo, però avui m'autoobligo a fer-ho per tal que vegeu la trampa de percepció que em va fer el cervell. 

Ens situem al migdia del dia 2 de setembre, a les acaballes de la Festa Major de Vilafranca d'enguany. Per començar a escalfar motors per la pròxima temporada sketcher, la Rosalba i jo ens vam proposar de dibuixar el concert vermut que van fer la banda dels Filibusters a la plaça de la vila, mentre gaudíem de la música, l'ambient, i d'un bon vermut (refresc, patates i olives). 

Com que la banda va trigar una mica a sortir, i ja ens havíem cruspit tot el que havíem demanat, vam decidir dibuixar la porxada, que des del punt on estàvem era el més atractiu que vèiem.

De seguida, però, la plaça es va omplir de gent, que dreta davant nostre ens entorpien de forma alternativa la visió dels arcs. Llavors, jo vaig parar de dibuixar tot deixant l'edifici només esbossat a llapis i amb algunes línies fetes ja amb bolígraf. Vaig proposar-me dibuixar algun músic i també alguna persona del públic, ja que els tenia al davant. El resultat no va ser massa bo…

La curiositat del dia va ser que ens va venir a trobar un senyor gran que ens va demanar de seure a la nostra taula mentre prenia el seu vermut (tònica i olives), mentre també gaudia del concert. L'home, molt afable, li agradava fer-la petar i sobretot fer molta broma. Vam passar una estona ben entretinguda parlant amb ell mentre dibuixàvem. Un personatge ben curiós.

Quan la gentada ja ens feia impossible veure res, tant a la Rosalba com a mi ens va semblar de canviar d'objectiu i fer-nos un autoretrat mutu. I, llavors va ser quan en Joan Gol, que així es deia l'entranyable senyor, ens va proposar de dibuixar-lo a ell. I així va ser.

Haig de dir que de tots els dibuixos que vaig fer aquell dia, del que n'estic més orgullosa és el del seu retrat, que vaig aconseguir acabar i ensenyar-li. Crec que va quedar prou satisfet.

En arribar a casa, ja a la tarda, vaig voler acabar els esbossos que tenia començats. Quan estava en la fase de color, vaig veure que el què havia dibuixat no quadrava amb la foto!!! Si us hi fixeu, inconscientment vaig dibuixar l'escenari massa a l'esquerra, tapant un arc que no tocava. I vaig afegir una canonada de desaigüe que tampoc tocava… Bueno, bueno, bueno, el desastre estava servit. 

Ho he intentat dissimular com he pogut però hi ha coses que no es poden dissimular…