La convocatòria d'sketching d'aquesta setmana venia acompanyada de la frase: "Una altra vegada us farem sortir de la zona de confort: dibuixarem cavalls! Us hi atreviu?", i amb això ja es diu tot.
Dibuixar cavalls, i en general, éssers animats, ÉS DIFÍCIL. Anava amb la idea de passar un dia plàcid, dibuixant uns animals calmats i dòcils; tot descansant de les línies rectes dels edificis i de comptar maons i finestres, dibuixar quelcom més orgànic i sinuós venia molt de gust. I de fet, els cavalls eren ben dòcils. Però els vàrem trobar que estaven a l'hora d'esmorzar la seva bona ració de palla, i clar, aquestes bèsties no feien res més que apujar i abaixar el coll per anar engolint la vianda que tenien als seus peus. També es notava que les mosques els molestaven molt i no paraven de moure's intentant fer-les fugir.
Amb tot això encara no he dit que aquest cop vam anar a dibuixar els cavalls del Club hípic Maset dels Cavalls, situat a Pacs del Penedès. De cavalls n'hi havia forces, segurament més d'una desena, així que vam poder triar i remenar. El problema és que tots estaven tancats dins d'una parcel·la amb tanques de fusta que ens impedien veure la totalitat de la figura del cavall. Molts de nosaltres vam optar per acabar dibuixant drets per esquivar les fustes.
Jo vaig optar per dibuixar un primer cavall, anomenat Melendi. Un cavall blanc esquitxat de petites taques grises, que em va semblar que era el que més quiet estava en un lloc a l'ombra. Vaig fer el que vaig poder amb totes aquestes dificultats que us he explicat: el coll del cavall em va quedar curt (el cap hauria d'anar més avall).
Després vaig fer diversos intents de dibuixar altres cavalls, però les quatre línies que aconseguia fer a llapis, sempre les acabava esborrant. L'ideal era dibuixar directament amb un retolador o pinzell.
El dibuix de l'arbre amb el cavall (que també és el Melendi), el vaig acabar a casa, a partir d'una fotografia que havia fet.
I finalment, vaig poder dibuixar un primer pla del cavall anomenat Napoleón, que ens va enamorar a tots amb la seva elegància i vellesa. Aquest era un cavall imponent, llarg i alt, de color castany. Quan ja estava a punt de tancar la llibreta, vaig sumar-me a un company sketcher que li estava fent carícies a la cara. Es veu que li agradava força, així que va estar força estona a dos pams de nosaltres i així vaig poder fer-li un bon retrat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada