Urban Sketch: Festa Major de Vilafranca

Normalment, no acostumo a publicar fotografies dels llocs que dibuixo, però avui m'autoobligo a fer-ho per tal que vegeu la trampa de percepció que em va fer el cervell. 

Ens situem al migdia del dia 2 de setembre, a les acaballes de la Festa Major de Vilafranca d'enguany. Per començar a escalfar motors per la pròxima temporada sketcher, la Rosalba i jo ens vam proposar de dibuixar el concert vermut que van fer la banda dels Filibusters a la plaça de la vila, mentre gaudíem de la música, l'ambient, i d'un bon vermut (refresc, patates i olives). 

Com que la banda va trigar una mica a sortir, i ja ens havíem cruspit tot el que havíem demanat, vam decidir dibuixar la porxada, que des del punt on estàvem era el més atractiu que vèiem.

De seguida, però, la plaça es va omplir de gent, que dreta davant nostre ens entorpien de forma alternativa la visió dels arcs. Llavors, jo vaig parar de dibuixar tot deixant l'edifici només esbossat a llapis i amb algunes línies fetes ja amb bolígraf. Vaig proposar-me dibuixar algun músic i també alguna persona del públic, ja que els tenia al davant. El resultat no va ser massa bo…

La curiositat del dia va ser que ens va venir a trobar un senyor gran que ens va demanar de seure a la nostra taula mentre prenia el seu vermut (tònica i olives), mentre també gaudia del concert. L'home, molt afable, li agradava fer-la petar i sobretot fer molta broma. Vam passar una estona ben entretinguda parlant amb ell mentre dibuixàvem. Un personatge ben curiós.

Quan la gentada ja ens feia impossible veure res, tant a la Rosalba com a mi ens va semblar de canviar d'objectiu i fer-nos un autoretrat mutu. I, llavors va ser quan en Joan Gol, que així es deia l'entranyable senyor, ens va proposar de dibuixar-lo a ell. I així va ser.

Haig de dir que de tots els dibuixos que vaig fer aquell dia, del que n'estic més orgullosa és el del seu retrat, que vaig aconseguir acabar i ensenyar-li. Crec que va quedar prou satisfet.

En arribar a casa, ja a la tarda, vaig voler acabar els esbossos que tenia començats. Quan estava en la fase de color, vaig veure que el què havia dibuixat no quadrava amb la foto!!! Si us hi fixeu, inconscientment vaig dibuixar l'escenari massa a l'esquerra, tapant un arc que no tocava. I vaig afegir una canonada de desaigüe que tampoc tocava… Bueno, bueno, bueno, el desastre estava servit. 

Ho he intentat dissimular com he pogut però hi ha coses que no es poden dissimular…