dissabte, 25 d’abril de 2020

El Jueves i el K-Pop 5

Per finalitzar aquesta sèrie...



Nota: tota la sèrie de dibuixos de El Jueves i el K-Pop ha estat creada tot escoltant K-Pop, òbviament.

diumenge, 19 d’abril de 2020

El Jueves i el K-Pop 4

Profesor Migraña:

"(Los integrantes de las bandas de K-Pop) son jóvenes sexualizados: hechos a medida para mojar los pañales de sus fans (y los pañales de los ejecutivos de la industria)."

Nota: demano disculpes si algú pots sentir-se ofès per haver publicat aquesta imatge obscena gens pròpia d'una dama com jo (ejem). Serà un experiment social: guanyaré seguidors o seré censurada per les xarxes socials? Veurem...



dilluns, 13 d’abril de 2020

El Jueves i el K-Pop 3

Profesor Migraña:

"El K-pop está lleno de casos de abuso sexual, explotación o depresión de sus estrellas."



dissabte, 11 d’abril de 2020

El Jueves i el K-Pop 2

Profesor Migraña sobre el K-Pop:

"Canciones en coreano interpretadas por grupos de maniquíes vivientes, con muchos colorines y bailes repelentes y un alto riesgo de provocar epilepsia y ataques de vergüenza ajena."

"El K-Pop tiene la misma calidad musical que la percusión de mi esfínter después de una comilona en Asturias."

"El K-Pop es una fusión de géneros musicales, bandas formadas por clones, coreografías ridículas y la estética más hortera."


diumenge, 5 d’abril de 2020

El Jueves i el K-Pop 1

Ja fa un temps, la revista satírica El Jueves, va dedicar un parell de pàgines a ironitzar sobre l'auge del K-pop entre el públic més jove. Concretament va ser en la revista núm. 2154 apareguda el 5 de setembre de 2018.
Les dues pàgines creades per Raúl Salazar formen part d'una secció habitual en la revista, presentada pel personatge anomenat Profesor Migraña.
El fet és que la publicació d'aquestes pàgines va irritar i molt a tot el fandom adolescent (i no tant adolescent també) més apassionat fins a tal punt de crear-se una pàgina a Change.org per recollir firmes i aconseguir tancar la revista. Santa innocència! Tal és l'ímpetu del moviment fanàtic adolescent, que es pensaven que aconseguirien allò que ni tan sols la monarquia havia aconseguit arribar a fer i no per falta de ganes.
Ens agradi o no, la llibertat de premsa i d'expressió, és un dret que s'ha de protegir. I els senyors de El Jueves tenen dret a fer broma de tot allò que vulguin. Molt encertat va ser el comentari que van fer per Twitter en resposta a l'allau de crítiques rebudes: "Nosotros hacemos chistes sobre la muerte porque tenemos muchos amigos mortales", fent referència a un acudit sobre el suïcidi de l'ídol Kim Jonghyun.
He llegit alguna vegada la revista. Per sort, tinc sentit de l'humor, i aconsegueixo deixar de banda la meva personalitat més femenina i avesada al manga i a l'anime i riure amb acudits gràfics de caire escatològic o sexual, fills d'una època i d'uns cervells majoritàriament masculins.
És per això que enceto una sèrie que tenia al tinter, i nascuda d'haver-me tocat el voraviu, per tal que serveixi de rèplica a les pàgines aparegudes. Sempre és millor respondre amb la mateixa medicina.


La meva col·lecció personal de revistes El jueves


Aquesta hipotètica portada de El Jueves és un exercici de classe de quan anava
a l'Escola de Còmic Joso, cap a l'any 2000.