dimarts, 8 de desembre del 2020

Homenatge a L: un fan art de Death Note

Per celebrar que aquesta d'avui és l'entrada número 100 d'aquest blog (visca!), he decidit fer aquest fan art sobre el personatge de L de Death Note. I és que aquest any 2020 per fi he llegit (i també he vist l'anime) un dels mangues que ha marcat els últims temps de la història del còmic japonès. 

Haig de dir que fa uns anys vaig tenir el privilegi de poder-lo rotular en danès (sí, ho heu llegit bé) juntament amb uns quants mangues més que triomfaven en aquella època (Naruto, Full Metal Alchemist, entre alguns altres). Encara em sorprèn ara la gran quantitat de treball que hi havia sumat a la dificultat de rotular en un idioma com el danès, que, dit sigui de pas, no en sé ni un borrall. Paraules llarguíssimes que no sabies com encabir en l'espai d'una retolació en vertical com la japonesa, textos que se superposaven a la trama i al dibuix (que jo havia de reconstruir), notes dels Quaderns de Mort que s'havien de repetir exactament igual en diferents volums de l'obra per tal que no hi hagués errada de ràcord, la pressió per la data límit d'entrega... I el gran espòiler de veure com acaba la història, però sense entendre massa bé res.

Suposo que des de llavors, el misteriós personatge de L ja em va captivar. Per això li he volgut fer aquest homenatge, junt amb el que podria ser el seu esperit animal, un mussol, símbol de la saviesa (i perquè no de la intel·ligència, encara que no siguin paraules sinònimes) i de la nocturnitat. La postura característica de L (tal com s'asseu, encorbat) i la seva mirada penetrant, em recorden totalment a aquest animal.

I quina casualitat, segons el meu cronotip, jo sóc nocturna i per tant, un mussol de mena. Ai, caram.


Vaig voler entintar el dibuix final en plomí (per estrenar el set que em vaig comprar aquest estiu), però la por d'espifiar-la va poder amb mi. Així que el dibuix final està entintat amb retolador mediocre. En canvi, l'esbós a llapis, traient-me la pressió per fer-ho bé de sobre, sí que el vaig entintar amb el plomí nou, i penso que el resultat és molt més bo. Ja sabeu doncs, cal perdre la por. A més, retornar a agafar un plom després de tants anys, fa que la mà tingui automàticament ganes de dibuixar Son Gokus i superguerrers de l'espai. XD


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada