El lema de la trobada d'ahir al cementiri de Vilafranca del Penedès va ser: pocs, però bons. I és que vam ser pocs els valents que ens hi vam trobar, potser pel fred, potser perquè anar al cementiri no convida, potser per la coincidència amb altres activitats nadalenques, etc.
M'ha sorprès trobar tan poca informació a la xarxa de les esplèndides tombes que podem trobar en aquest cementiri i, en concret, de les dues peces escultòriques que vaig triar dibuixar. La primera, la d'una dona que reposa asseguda i amb els braços creuats juntament amb un ram de flors; i la segona la d'un àngel querubí o infant alat.
Que difícil és, també, copsar amb el dibuix les belles expressions facials que aconsegueixen els escultors. Per últim, haig de dir que aquest cop, i sense que serveixi de precedent, he retocat digitalment les proporcions poc encertades de la dona asseguda. N'he reduït la mida del cap i engrandit una mica l'espatlla dreta. Així que, a dalt teniu el dibuix sense modificar, i a sota, el corregit junt amb una fotografia de l'estàtua original. Ha millorat una mica, però res a veure amb la bellesa de l'escultura, que val a dir que té una postura poc comuna i no pas fàcil de dibuixar, amb el cap una mica inclinat cap amunt.
Dibuixar estàtues és una cosa molt plaent, sempre que et quedin mínimament bé, perquè no es mouen!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada