La Rosalba, la meva actual companya-sketcher vilafranquina, i jo vam matinar el passat diumenge 30 de novembre per arribar-nos fins a Piera amb transport públic. Només per això ja ens haurien de donar un premi. Ens vam quedar penjades a Martorell una horeta ben bona per l'habitual retard de la Renfe, que ens va fer perdre l'enllaç amb els Ferrocarrils Catalans. Sort que el bon ambient sketcher i la bellesa del nucli antic de Piera, ens va compensar aquesta mala passada del lamentable servei ferroviari espanyol.
El matí va ser assolellat, però bastant fred. Malgrat tot, jo anava ben abrigada i sota els porxos de la plaça Orpí hi vaig estar bastant còmoda, menys cada cop que passava un d'aquests cotxes SUV que s'han posat tan de moda, i que malauradament passaven cada dos per tres, com si fos la Meridiana de Barcelona. Que bé que s'hi estaria als pobles si es tallés completament el trànsit a aquest tipus de vehicles! És que a més a més, passaven per sota de la porxada! En fi, ja acabo amb la meva crítica a la mobilitat d'aquest país...
Com que vam arribar justes de temps, i sempre costa una estona decidir què dibuixar, no vaig poder acabar el dibuix dins les dues horetes i mitja estipulades. Així que vaig fer una foto, i el color el vaig acabar a casa.
Després de fer la foto conjunta de rigor, aquest cop també amb els companys Urban Sketchers Anoia, vam anar a dinar a la Societat del Foment de Piera, local noucentista de grans finestrals, situat allà mateix. Vam compartir l'àpat amb la Maika i el Jaume (si no recordo malament els noms), un bon entrecot i amanida, amb un pastís de formatge per postres.
Després vam arribar-nos fins al castell, l'església i el cementiri del poble, però ens ho vam trobar tot tancat, probablement perquè era l'hora de dinar d'un diumenge. Mira que de ganes de veure el famós Sant Crist de Piera, amb els seus cabells naturals, en teníem moltes, però el responsable de l'església no va tenir pietat de nosaltres i ens va tancar les portes quan hi volíem entrar. Una altra dada important és que Jaume I El Conqueridor va fer algunes estades en el castell d'aquesta vila.
Després d'aquesta petita ruta, ja vam fer un pensament i vam enfilar el camí de tornada cap a l'estació de Piera, però el tren que anava cap a Martorell, tot just acabava de passar. Així que ens va tocar esperar una altra horeta, la qual cosa vam aprofitar per acabar d'entintar el dibuix que havia fet al matí (la Rosalba), i començar un sketch nou (una servidora), la Casa Rovira, situada al costat mateix de l'estació. Només vaig tenir temps d'esbossar-la a llapis, així que va tocar fer foto i tant la tinta com el color l'he acabat a casa, tot just ahir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada