No volia començar l'any nou sense publicar el recull de creacions elaborades durant les cinc sessions d'art-teràpia que he rebut aquestes últimes setmanes. Vaig assabentar-me que es feien aquestes sessions a través d'AMTAES, i ja feia temps que participar-hi em cridava l'atenció. L'any passat, que estava més ocupada, no m'hi vaig inscriure, però aquest any no ho he volgut deixar escapar.
Les sessions han estat facilitades per la psicòloga Rocío Ramos, en format en línia a través de la plataforma Google Teams. Durant les sessions s'ha creat un espai tranquil, amb el to de veu i el ritme reposat de la Rocío i els companys d'experiència: David, Elisabet i Salud (aquesta última participant en dues sessions només). Cada setmana se'ns proposava un material a utilitzar, però cada persona era lliure de triar el material que utilitzaria finalment. Les sessions consistien en una entrada o espècie d'introducció on ens explicàvem com arribàvem emocionalment a la sessió i quins materials portàvem. Després començava l'espai de reflexió i la Rocío ens feia una breu proposta, sempre tot molt obert, i començàvem a crear. La Rocío ens marcava un temps, normalment uns 40 minuts, per elaborar el que havíem pensat, i quan ja havien passat, posàvem en comú el que havíem realitzat.
Potser aquesta gran llibertat creativa i aquesta falta de pautes o normes, el fet que tot fos tan obert, m'ha semblat una mica desconcertant, però ara que ho veig amb distància, penso que començo a entendre la idea clau de l'art-teràpia. En l'art-teràpia no hi ha un propòsit, només fluir amb el moment. No hi ha un component fort de psicoanàlisi, de treball d'emocions o sentiments. Només es tracta de viure sensorialment el moment present tal com es fa en la pràctica zen o en el mindfulness. Per acabar les sessions, la Rocío ens llegia un text poètic que ella havia creat mentre ens observava durant els minuts de creació, i molt sovint, intentàvem no quedar-nos només amb el sentit de la vista, sinó apreciar els sons, les textures, les olors, etc. Durant la creació, la Rocío també ens llegia algun text o poesia per seguir inspirant-nos. El no saber què passaria durant la sessió, penso que també és part de la gràcia de l'art-teràpia, de fet, la Rocío va comentar en algun moment l'"actitud performativa" (derivat del mot anglès performance) de les sessions.
Durant les trobades, no només dibuixàvem o pintàvem, sinó que també escrivíem i també érem convidats a posar un títol a l'obra i a firmar-la posant-hi la data. Sempre girant entorn de la idea del zaguán (paraula que jo desconeixia) o el rebedor d'una casa: un lloc de pas, on s'hi arriba i que al cap d'un temps d'estar-s'hi, s'abandona. I quan abandonàvem la sessió la tancàvem parlant de com ens n'anàvem emocionalment o interiorment.
Sota aquestes línies us deixo el cartell del taller i també les obres realitzades.
A la segona sessió, la proposta de material va ser la d'utilitzar un objecte quotidià, i jo vaig triar un raspall de dents per pintar textures junt amb pintura acrílica. Aquí, la proposta creativa va ser "un personatge". I com que tant a la primera obra com en aquesta vaig fer autoretrats, aquest egocentrisme em va portar a titular la segona obra: Jo, jo i jo.
El material proposat per a la tercera sessió va ser qualsevol pasta per modelar, i jo vaig triar la plastilina i el paper d'alumini. La proposta creativa no recordo ben bé quina va ser, però en tot cas, vam estar parlant dels quatre elements bàsics de les antigues civilitzacions: l'aigua, la terra, el foc i l'aire. També vam parlar de l'èter.
En una segona fase creativa de la mateixa sessió, la Rocío ens va proposar crear alguna cosa en relació amb les creacions dels companys, i d'aquí va sorgir el pont entre dues muntanyes que es veu a la dreta de la fotografia.
El material proposat per la quarta sessió eren les pintures solubles en aigua. Jo vaig triar novament les pintures acríliques, tot i que en aquesta creació vaig fer servir també aquarel·la, retoladors i paper d'alumini. En aquesta sessió, l'input creatiu va ser l'aigua i el jardí, ja que el dia havia estat plujós i vam estar parlant de l'aigua.
I per últim, en la darrera sessió els materials proposats van ser materials de reciclatge o de la naturalesa.
Així, que tot i que també va ser un dia plujós, vaig sortir al bosc a buscar materials, que els teniu recollits a la foto de sota. Un cop més, la proposta creativa va ser el tema del jardí, i com que jo vaig acabar bastant ràpid, vaig dedicar-me a pintar amb pintura acrílica els quatre elements fets amb plastilina de la tercera sessió. En l'art-teràpia, les obres mai estan tancades, i es poden reprendre obres anteriors. De fet, en les sessions presencials, la persona facilitadora sol custodiar totes les creacions fetes fins al final del conjunt de sessions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada