divendres, 20 de juny del 2025

Cartell de Sant Joan 2025

Amb aquesta publicació, arribem al final del recorregut per la història estilística del cartellisme occidental. Aquest últim cartell de la sèrie està inspirat en la Psicodèlia dels anys 60-70. 

Aquest estil es caracteritzava per: 

  • La representació de formes orgàniques i ondulades.
  • La barreja entre la realitat i la fantasia.
  • La deformació de la tipografia que s’adapta a les formes corbes de les figures.
  • Una tipografia de gruixos contundents.
  • El joc de combinacions de colors complementaris que provocaven efectes òptics a l'espectador semblants als que s’experimenten amb el consum de drogues (psicodèlia). 

Com sabeu per l'anterior publicació, aquest és un altre cartell que "no ha vist la llum" a causa de la fusió en una de sola de les últimes dues festes: Barris i Sant Joan.  

La veritat és que és un cartell en el qual tinc poc per explicar, ja que la idea és molt simple. Bàsicament, vaig pensar en les flames i el foc, elements ja de per si molt psicodèlics (mirar una foguera és una acció hipnòtica, no trobeu?). I, fusionant la tipografia seixantera (font SuperMagic, dissenyada per All Super Font) amb la figura d'un petard, ja ho vaig tenir. Després hi faig afegir les reverberacions pròpies de l'Op Art (Art Òptic, no confondre amb el Pop Art), i ja ho vaig tenir. Dos d'aquests patrons, els que estan dins del petard, els vaig extreure de Freepik i després els vaig adaptar al cartell.

Finalment, us mostro el cartell auxiliar que m'han demanat des de l'Ajuntament, que fusiona la programació dels actes del Barri Diputació amb els de la revetlla de Sant Joan. Com veieu, he pogut aprofitar el recurs del petard, tot i que l'he hagut de modificar lleugerament, i també l'estampat de la mantellina, que ha passat a ser de color vermell.

diumenge, 15 de juny del 2025

El cartell de Barris 2025: el cartell acceptat

Seguim amb el cartell de Barris. 

Des de l'Ajuntament em van demanar concretament això: 

"Et volíem demanar si ens podries fer una segona proposta del cartell de Barris més senzilla, així com el cartell que ens has passat de Sant Joan que jugues més amb les lletres i es destaca un element principal de la festa. A la vegada, ens agradaria que aquest cartell fos adaptable a la Revetlla de Sant Joan, que sigui el mateix cartell amb alguna diferència i que inclogui la programació del Barri Diputació." (Nota: les negretes són meves.)

Com veieu, una mica enrevessat tot. Em vaig posar mans a l'obra i vaig començar a jugar amb els elements que ja tenia fruit del treball previ que havia fet per al TFG.

La tipografia Abril Fatface cobrava importància junt amb un altre element: la mantellina de la meva mare que ja tenia escanejada. El coet, que formava part del cartell de Sant Joan, el vaig passar al de Barris. Hi vaig afegir uns bastons picant i la coca, símbols del Rengle. I el color vermell de fons dels clavells, també element del Rengle, que contrastava fortament amb el negre de la mantellina. 

El disseny va agradar, però encara em van demanar unes altres modificacions:

"Els colors vermells i negre els associem més als diables i a la Festa Major i no ens acaben d'encaixar gaire amb la Festa de Barris. Com a proposta, com veuries tirar més cap a uns colors més pastel com els tons dels confits o el groc del cartell anterior de barris i continuar jugant amb la mantellina (blanca o negre) o com a textura? 
Així mateix, quan et deia d'integrar la revetlla de Sant Joan amb el cartell de Barris, no em referia això. Em referia a fer un cartell de barris (independentment de la revetlla) i un segon cartell de Barris on s'adaptés a la revetlla de Sant Joan, m'explico? Sé que és una mica enrevessat, però d'entrada ens interessa tenir el cartell de Barris i, després, ja ens mirarem com fem el de Sant Joan. Per tant, nosaltres trauríem el coet i la coca de St. Joan, però deixaríem els dos bastons fent de lletra A."

Malgrat que m'havia esforçat a trobar una fotografia d'una coca de forner (la típica que es reparteix al Rengle), la coca s'havia associat a la coca de Sant Joan, i el petard també. Em va tocar substituir la coca per una paperina de confits i el coet per un clavell. Tal com em demanaven, vaig passar el fons a color groc pastel i vaig apagar l'opacitat original del negre de la mantellina perquè el contrast no fos tan potent. I finalment! Per fi! El cartell va quedar acceptat.

Pel que fa als elements utilitzats que no són totalment meus i que he modificat per adaptar-los al cartell són: els bastons, la coca i el clavell. Tant els bastons com el clavell són extrets de Freepik (Macrovector per als bastons, el clavell és una fotografia d'autor desconegut passada a vectors per una servidora). 
La coca és una fotografia "robada" d'internet (Coques de Perafita, Forn Franquesa) i transformada a vectors (em sap greu, als bancs d'imatges no trobava cap "coca", i menys coca de forner, lliure de pagament).

Primer disseny del cartell redissenyat

Cartell acceptat

Bàner 820x312
Post per a Instagram 1:1

Papereria del poble amb el cartell imprès.

dissabte, 14 de juny del 2025

Cartell de Barris 2025: el cartell que no ha pogut ser

Des de sempre que sento un afecte especial cap a la festa dels Barris de Sant Sadurní, per diferents motius:

  1. La tradició és antiga i profundament genuïna i arrelada al nostre poble.
  2. És una festa molt democràtica, ja que la celebració es trasllada cada dia a un barri diferent, portant la gresca on rarament se celebra res.  
  3. Estan a les portes del bon temps i molt a prop de les vacances d'estiu. 
  4. És una sorpresa saber en quins dies cauran, cosa que propicia la típica pregunta entre els veïns: "Aquest any, quan cauen els Barris?".
  5. El meu barri, el Diputació, sempre ha tingut un vessant molt artístic, construint una falla que ha resultat emblemàtica, malgrat que els últims anys hagi entrat en decadència.
  6. És una de les poques festes del poble on la meva família hi hem participat activament, i en general, en guardem bons records.
  7. A tots els barris es regala xocolata i coca, i al primer de tots, que aglutina a tot el poble, també una paperina de confits. 

No sé si em deixo cap altre motiu, però està clar que soc una ferma defensora dels Barris. 

Malauradament, com deia abans amb la falla, penso que aquestes festes s'estan morint a poc a poc i des de fa temps. Principalment per la falta de relleu generacional i per un poble que ha crescut en habitants, uns nouvinguts que no entenen la festa i no se la senten seva. Altres motius que també contribueixen a la pèrdua de l'interès per aquesta celebració pot ser la seva arrel catòlica relacionada amb les festes del Corpus Christi (l'endemà de la celebració de cada barri se sol anar a missa). També el fet que, menys els barris que cauen en cap de setmana, l'endemà sigui dia laborable i/o lectiu i calgui llevar-se d'hora, etc. Jo crec que són unes festes que s'haurien de reformular si no volem que s'acabin perdent del tot. És una llàstima, però els temps han canviat. 

Bé, ja paro de donar-hi voltes i em centro en el què ens interessa en aquest blog: el disseny. 
I és que sí, el cartell de barris és el sisè cartell i penúltim de la sèrie de cartells dissenyats per les festes del poble.

Com sabeu, vaig seguint els estils històrics del cartellisme occidental, i aquest cop tocava l'estil americà dels anys 50-60. Les característiques d'aquest estil es poden resumir en: 

  • Es mostren escenes costumistes de l’“American Way of Life” i d’allò que anomenem “el somni americà”. 
  • La gràfica és totalment figurativa exaltant la bellesa femenina inspirada en actrius de cinema. 
  • Els colors són llampants i es pretén imitar la fotografia. 
  • L’ús de la tipografia és molt ric, barrejant estils, cossos i colors. 
  • Malgrat alguns exemples com el de “We Can Do It!” (1943) de J. Howard Miller (1898–1985), es troben molts cartells publicitaris amb un cert to masclista, totalment acceptat en aquella època.

Però, ai l'as! A l'Ajuntament de la vila no ha agradat la proposta del cartell per ser una idea massa trencadora, i cito textualment: "la idea del cartell de Barris és bona, però mirant els cartells dels altres anys, tot i que no segueixen una mateixa estètica, creiem que tots segueixen una mateixa "línia" i el cartell que ens proposes es desmarxa d'aquesta "línia". No sé si ens expliquem gaire, però ens agradaria seguir amb la línia dels cartells dels anys anteriors, que potser eren més minimalistes/senzills.".

I aquest no ha estat l'únic escull, sinó que, com ja ha passat altres vegades, aquest any les festes dels Barris i la Revetlla de Sant Joan coincideixen en dates, així que m'han demanat "fusionar" els dos cartells. Sí, efectivament, l'últim cartell de la sèrie que havia dissenyat, era el de Sant Joan. Així que els dos cartells s'escaparan de la norma autoimposada de seguir un estil historicoartístic. Què hi farem, el client mana!

En aquesta publicació, com que ja s'està fent prou llarga, em centraré a comentar
el cartell descartat.
I en la següent, ja parlaré del cartell acceptat. 

 
Sí, sí. Tal com veieu, el cartell de Barris que vaig proposar en primera instància, és la còpia adaptada d'un altre cartell americà de l'època. El fet és que, en aquest estil (com en el constructivisme) també estava bastant estancada pel que fa a idees, i va ser gràcies a la meva tutora, que em va proporcionar noves fonts gràfiques de cartells americans, que vaig tenir aquesta idea. Em va semblar un cartell divertit, cridaner que convidava a "consumir" la festa i feia dels confits, un element de desig. A part d'això, hi ha un detall més: la roba de la dona, primaveral, estampada amb clavells (Freepik / Sketchepedia), també és un tret descriptiu relacionat amb la festa. 

Pel que fa a la tipografia, vaig escollir una del tipus Didona o Moderna, amb serifes molt fines per evocar glamour: l'Abril Fatface de Google Fonts, dissenyada per TypeTogether. I com a font secundària, una d'estil cal·ligràfic, també de Google Fonts: la Dancing Script, dissenyada per Impallari Type, inspirada en les tipografies cal·ligràfiques dels anys 50.

diumenge, 8 de juny del 2025

Urban Sketch: Can Pàmies, Gelida

Si hi ha una paraula que pugui definir la jornada d'ahir a Can Pàmies, aquesta és "calor". A part de certs problemes de logística amb el transport públic que ja solen ser habituals i que converteixen cada sortida amb una autèntica marató: caminar, tren, minibús, torna a caminar... I és que trobar Can Pàmies no va ser fàcil: un gelidenc d'arrels africanes, amb molta bona voluntat i poc domini de la llengua castellana, juntament amb el GPS del mòbil, em van guiar fins a l'indret. Sí, també és veritat, que el meu sentit de l'orientació és nefast. 

Per un lapsus horari vaig agafar un tren abans de l'acordat amb la vilafranquina Rosalba i vaig poder arribar amb prou temps a Can Pàmies per poder degustar el berenar a base de coca de forner, palmeretes i beguda que ens havia preparat l'Ajuntament del poble, expressament pel grup d'Sketchers Penedès. I és que, a Gelida, sempre ens reben amb les mans obertes, i és habitual que ens convidin a esmorzar o a berenar sempre que hi hem anat. 

Can Pàmies és una casa senyorial situada en un indret privilegiat de Gelida, envoltada de bosc i ben a prop del Castell i l'església de Sant Pere de Gelida. Amb la música de la pianola de fons, i vilatans abillats exitosament amb vestits propis de l'època modernista perquè se celebraven les V Jornades del Modernisme de Gelida, es respirava una atmosfera ben bé d'una altra època. 

Aquest cop, l'assortiment de bons indrets per dibuixar era més aviat escàs. Vaig decidir col·locar-me en una escalinata de pedra, que dominava l'entrada a la finca, així podia vigilar si veia entrar la Rosalba, mentre dibuixava la panoràmica que es veia des de dalt de tot i em refeia de la calorada. A baix, en un escenari, hi havia l'esbart dansaire Rocasagna, assajant la pròxima actuació. 

Dibuixar tot el conjunt portava massa feina, i la calor em tenia mig marejada, així que vaig decidir dibuixar un margalló i el trosset de l'església que treia el cap entre els pins. Més tard vaig descobrir que m'havia situat en un lloc on estava prohibit l'accés perquè, les lloses de les escales, en passar-hi per sobre, ballaven, i hi havia perill de caure escales avall. Malauradament, molta gent m'havia imitat, i havien creuat la tanca i el precinte de seguretat per seure en aquell punt amb vistes estratègiques. Quan encara no havia passat a tinta l'últim esbós, vaig veure arribar la Rosalba, i vaig baixar escales avall per buscar un nou punt de dibuix.

Ens va costar trobar un lloc arrecerat del sol, on poder seure i dibuixar la mansió tranquil·lament i amb tot detall, però al final el vam trobar enmig d'uns arbustos i en un pronunciat pendent que duia a una balconada de darrere la casa. Allà, amb la quantitat de detalls, el temps se'ns va tirar a sobre i quan ens en vam adonar, ja havien tocat les vuit del vespre i ens havíem perdut la foto conjunta que acostumem a fer al final. De fet, per un moment, vaig pensar que tothom havia marxat i que ens havíem quedat tancades dins la finca abandonada.

Finalment, no hi va haver temps de posar color als dibuixos. La meva intenció era fer-ho a casa, a partir de les fotos, però aquests dies vaig curta de temps i he decidit no fer-ho i deixar-los tal com estan. El color, i el dibuix en general, en diferit, no són pas el mateix. Així que, al final, només he passat a tinta el petit esbós de l'església que encara tenia a llapis.

Només puc acabar aquesta narració amb la frase: Tempus fugit. 




Fotografia del berenar feta per María Reinaldos.

diumenge, 25 de maig del 2025

Urban Sketch: Vinseum

Avui hem anat a dibuixar al Vinseum, el Museu de les Cultures del Vi de Catalunya. Hi hem estat molt benvinguts, tant els USK_Penedès com els USK_Sitges, que també hi eren convidats. Jordi Ribas, el responsable de les activitats del Vinseum, ens ha fet una breu introducció del què suposa el nou museu, tot just inaugurat el passat novembre. Un museu, renovació de l'antic, que llueix una rentada de cara i una adaptació a les noves tecnologies. Era un lloc que tenia moltes ganes de trepitjar, ja que des de ben petitona, a una excursió d'EGB no l'havia tornat a visitar, i ja no en recordava res.

Dibuixar en un museu té un gran avantatge, i és que, a diferència de la llum natural, les peces resten il·luminades de forma estàtica, i això fa que el què veus no es vagi transformant al llarg del temps. També estàs a resguard de les inclemències meteorològiques i d'altres canvis inesperats (gent que es mou, cotxes que aparquen davant del què estàs dibuixant, etc.).

Per altra banda, un dels inconvenients de dibuixar en un museu és la il·luminació artificial. Per exemple, la gerra de trasbalsar vi que he dibuixat, estava situada en un lloc en penombra i no acabava d'apreciar bé el què jo mateixa pintava sobre el paper.

Com sempre, el temps de dibuix es queda curt amb un parell d'hores, i més en un museu, on hi ha tantes peces juntes. Al final de tot, ens han convidat a pujar a l'última planta, que no està oberta als visitants, on ens hem fet la foto conjunta i hem pogut gaudir d'unes bones vistes de Vilafranca i també d'un refrigeri amb vi, cava i "picoteo".

Canviant una mica de tema, haig de dir que ja he solucionat el problema de falta de gamma de colors i per fi m'he comprat una caixa professional de 24 pastilles de colors; d'aquelles que les botigues d'art tenen tancades dins d'una vitrina sota pany i clau, perquè són extremadament cares. Sí, un luxe, que em crema a les mans. No l'he gosat estrenar encara avui, de lo impol·luta i brillant que està, i de ben embolicades que té les pastilles, talment com si fossin bombonets de qualitat extra.

Finalment, però, he volgut decorar la doble pàgina amb el logotip del Vinseum i a falta de color vi de Bordeus (o Penedès...), he hagut de (oh, sacrilegi!) obrir la primera pastilla del nou set. La qualitat de la marca (Winsor & Newton) es nota. També he estrenat nous pinzells d'aigua, de la marca japonesa Tombow, o sigui que he xalat com un nen amb un Ferrari. 

El petit accident ha estat quan he volgut esborrar el llapis de base de les lletres "Vinseum" i l'aquarel·la encara no estava seca, i... S'ha pelat el paper de la lletra M. :(

diumenge, 11 de maig del 2025

Urban Sketch: El Roc de Sant Gaietà

El dibuix que he fet avui no fa justícia al lloc tan bonic que hem visitat: El Roc de Sant Gaietà del municipi de Roda de Berà.
 
Als errors habituals d'encaix i línies tortes s'hi suma una aquarel·la poc encertada (sobretot a l'ombra interior de la casa amb façana blanca, lloc on, gairebé, se'm perfora el paper per excés d'aigua!), i per acabar-ho d'arrodonir el segell del nostre grup d'sketchers es menja part del pou (l'element que m'havia quedat més reeixit), no puc dir res més que he acabat la jornada amb la mosca sobre el nas i amb els ulls ben enlluernats de la forta claror del migdia.
 
En arribar a casa he intentat polir alguns detalls de forma poc fructuosa i m'he adonat que el meu llapis d'aigua... Perd aigua! 
 
Resumint, les meves expectatives artístiques pel dia d'avui eren altes, però al final, ha quedat com ha quedat: "regulín". Com diuen: "l'important és participar", ens quedarem amb això. Potser el millor del dia ha estat compartir cotxe amb la Mary, la Marisa i l'Anna.
 
Per cert, la zona que he dibuixat és la Plaça Gaietà Bori Tallada i el Centre Cívic de la Roca Foradada on s'alberga el Museu de la Ràdio "Protagonistas Luís del Olmo".
 

dilluns, 5 de maig del 2025

La Sílvia i l'Albert

Ahir vam celebrar l'aniversari de l'Albert, la parella de la meva retrobada amiga Sílvia. Com que actualment tinc força temps lliure i pocs diners, vaig decidir que un dibuix d'aquesta fotogràfica i encantadora parella, seria una bona opció. Superant les inquietuds i inseguretats de si aquell era un dibuix prou encertat, vaig tirar la proposta endavant. La meva intenció inicial era fer-lo amb un estil més caricaturesc, però al final, el resultat ha tirat més cap al realisme. M'encanta veure parelles felices al meu voltant. Felicitats, parella, i per molts anys!

Bolígraf, aquarel·la i llapis de colors aquarel·lables

dijous, 24 d’abril del 2025

Extres de Sant Jordi 2025

Aquí us mostro la sèrie de cartelleria complementària al cartell que l'Ajuntament m'ha demanat de dissenyar també per aquest passat Sant Jordi.

Les tipografies extres utilitzades han estat la PT Sans Narrow i la Oleo Script

Post per a Instagram 1:1

Bàner 820x312

Post d'Instagram 1:1 amb l'hora de les signatures dels autors locals

Cartell DinA4 amb l'hora de les signatures dels autors locals

Targetes personalitzades amb el nom de cada autor  

La mida de les targetes no me la van proporcionar anticipadament i, posteriorment, com es pot veure a les fotografies, les proporcions han estat modificades fent ús de la deformació. Una intenta ser professional, però l'interlocutor no sempre ho és.

Els autors locals Assumpció Forcada, Jordi Font i Paquita Gimeno.

Paquita Gimeno firmant exemplars de la seva obra.

dimecres, 23 d’abril del 2025

Cartell de Sant Jordi 2025

Abans que res, Bona diada de Sant Jordi a tothom!

Aquí us presento un nou cartell de la sèrie de cartells de les festes tradicionals de Sant Sadurní. Haig de dir que és el cartell que més m'ha costat de dissenyar de tots, i de tot el que he fet de disseny fins ara, també ha estat el més difícil. M'hi he passat hores i hores, posant, traient, canviant, girant… I me'l miro i dic: És lleig de collons!!! Però bé, deixeu-me que m'expliqui…

I és que aquest cartell està basat en l'anomenat constructivisme rus (aprox. 1920-1930), i concretament en els cartells propagandístics que utilitzaven el collage. En aquesta pàgina web podeu veure exemples d'aquest estil artístic del cartellisme, del qual, un dels màxims exponents és Aleksandr Ródtxenko (1891-1956).

De les obres que vaig analitzar, en vaig treure aquestes principals característiques: 

  • Ús de formes geomètriques, tant figurativament com compositivament. 
  • Reducció de la paleta de colors a un o dos colors d’accent, combinats amb el blanc i el negre.
  • Ús de tipografies de formes quadrades, de pal sec o també slab serif. 

En la primera imatge us mostro un recull de les variacions que vaig fer del mateix cartell, abans de presentar la versió definitiva per al TFG; però la cosa no va quedar aquí, ja que per a l'Ajuntament de Sant Sadurní, he fet unes quantes variacions més. I és que unir el constructivisme rus i la festivitat de Sant Jordi ha estat un repte majúscul.

Cal recordar el context històric en el qual estem immersos actualment, amb la guerra entre Ucraïna i Rússia, on Rússia exerceix el paper d'enemic, si ho mirem des de la nostra perspectiva europea. Mentre anava dissenyant el cartell hi anava veient uns tints bèl·lics que no m'agradaven gens, però arriba un moment que ja no es pot tirar enrere en un disseny, i així ha quedat per a la posteritat.

Un detall divertit és que per a la primera versió del drac vaig fer servir un fotograma del monstre japonès Godzilla (XD, sí, sí, tal com ho llegiu, i és que no trobava un drac realista prou vintage), així que: embolica que fa fort! Russos i japonesos... 

Bé, ara em centraré a explicar una mica la versió final del cartell, molt condicionada pels requisits que m'han demanat des de l'Ajuntament. 

Primer de tot, van voler que el fons del cartell fos el degradat blau-cel. Això va implicar canviar el color verd i amb trama del drac, a un color pla i que contrastés prou amb el color del fons. El vermell no és una solució massa òptima, però dins de la paleta de colors triada, era el color que més em va funcionar. 

I després, el cartell passa a ser un cartell-programa d'actes, cosa que també em fa variar l'estructura i disposició d'alguns elements.

Per acabar, vull deixar constància dels elements que no són d'autoria pròpia, com són el llibre obert extret de Freepik i la fotografia de la sardana (Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia). Ep, que la fotografia de l'edifici de l'Ajuntament sí que és meva!

Pel que fa a les tipografies finals, la tipografia quadrada del logotip és la Forced Square, dissenyada per Friendly i distribuïda per Dafont. Malauradament, aquesta tipografia té una mala llegibilitat en els números, així que per les hores de l'agenda d'actes vaig utilitzar l'Square Deal de Geronimo Font Studios i distribuïda per Dafont; i per la resta de text he utilitzat la Montserrat (per posar un toc de catalanisme a la tipografia) que pertany a Google Fonts i és una tipografia dissenyada per Julieta Ulanovsky (que interessant! Acabo de descobrir que és una dissenyadora argentina i que va posar aquest nom a la tipografia perquè s'inspira en els rètols del barri Montserrat de Buenos Aires).





Cartell final acceptat per l'Ajuntament

dimecres, 16 d’abril del 2025

Taller d'enquadrament i perspectiva

Aprofitant les vacances de Setmana Santa, alguns dels sketchers Penedès ens vàrem reunir el dia 15 a l'escalinata de l'església de Santa Maria de Vilafranca per rebre un taller impartit per l'Eduard Barrobés sobre enquadrament i perspectiva.

L'Eduard ens va portar un cartró amb un petit requadre al mig retallat per fer-lo servir de visor i així enquadrar els elements que volíem dibuixar. En teoria, aquest estri havia de facilitar l'encaix del dibuix i la perspectiva, però no va ser un exercici fàcil. No poso en dubte la seva utilitat, però és com tot: cal acostumar-s'hi i practicar molt. 

Primer vàrem fer uns quants apunts ràpids de diverses vistes, intentant practicar el què ens havia ensenyat, i finalment, havíem d'intentar fer un dibuix més acabat. Jo vaig triar la miniatura que veieu en color (retoladors), però vaig fracassar estrepitosament en l'encaix dels volums i la perspectiva. El comentari graciós de l'Eduard: "Mira, has pintat la senyera. Clar com que ja s'acosta Sant Jordi..." Visca l'humor.

Per treure'm l'espineta, a casa, he tornat a dibuixar la mateixa vista fent servir una fotografia que vaig fer in situ. Finalment, he pogut encaixar millor els pilars de la basílica, i tot ha quedat més al seu lloc. Però igualment, m'ha costat.

 


Els valuosos apunts del mestre Eduard Barrobés

dilluns, 14 d’abril del 2025

Urban Sketch: Sant Sebastià dels Gorgs

Mira que Sant Sebastià dels Gorgs està a prop de casa (segons el senyor Google, uns 7 Kilòmetres), però si no fos pels USK Penedès, ni tan sols en coneixeria de la seva existència. Malgrat ser un nucli petit (segons el senyor Google, un altre cop, amb prou feines un centenar d'habitants), té un conjunt monàstic prou important, del qual se n'està celebrant el mil·lenari

Aprofitant la missa de Rams i l'exhibició castellera dels verds de Vilafranca, els USK Penedès ens vam plantar al poble per dibuixar-lo un cop més (la primera trobada me la vaig perdre). 

Poca cosa més puc explicar d'aquest encantador poble, perquè crec que em repetiria amb els adjectius que faig servir habitualment quan visito altres contrades per dibuixar. Vaig fer unes quantes fotografies per capturar la bellesa dels seus racons i detalls, reforçats per una primavera exultant. L'ambient, amb els castellers, era de Festa Major. Malauradament, per qüestions logístiques, vaig haver de marxar abans que fessin l'actuació i no els vaig pas poder dibuixar. Un altre dia serà.

Vaig fer un primer dibuix de la torre del campanar, intentant esquivar les bastides de reforma (la torre lluïa unes grans esquerdes), i vaig esbossar la casa anomenada Cal Cinto. Aquesta il·lustració la vaig acabar un cop ja a casa on, mitjançant fotografies, em vaig poder esplaiar amb tot luxe de detalls. 

Ja fa temps que m'adono que em faria falta una gamma d'aquarel·les més àmplia: amb més tons de verd i marrons, i també algun lila o violeta. Cal Cinto, per exemple, té una façana de color lila pastel, que vaig veure-me-les magres per aconseguir-lo a casa. 

Encara guardo els quatre colors bàsics d'anilines que ens van fer comprar quan anava a la Joso (aviat farà 30 anys que les tinc!) i vaig poder aconseguir un violeta molt saturat... A més, crec que aquestes anilines, amb el temps es deuen haver fet malbé perquè per més ràpid que vagi amb el pinzell, no em paren de sortir taques a tot arreu on pinto. I últimament, el paper del bloc que utilitzo, al saturar-lo d'aigua, m'hi apareixen uns punts del tot antiestètics també. Això abans no em passava! Quin misteri.


diumenge, 6 d’abril del 2025

VIII Trobada USK Catalunya

De retruc, i sense estar-hi inscrita, aquest any he participat per primer cop a la Trobada d'Usk Catalunya que es fa anualment. Des de Usk Penedès, es va organitzar un autocar per desplaçar-se a Arenys de Mar, on aquest any es feia la trobada, i com que hi va haver baixes, m'hi vaig apuntar a última hora. La veritat és que ganes no me'n faltaven, i la trobada va anar com una seda. 

Amenaçava pluja, però al final la meteorologia ens va jugar a favor i va fer un dia agradable, ni amb massa fred ni amb massa calor i amb algunes estones de sol. El mar, però, no lluïa blau i lluminós sinó més aviat gris i apagat. No sabent per quina ruta començar a dibuixar, vaig decidir seguir el mestre, l'Eduard Barrobés, i vaig arribar-me amb ell fins al cementiri. 

El famós Cementiri de Sinera de Salvador Espriu! Quan feia BUP o COU, va ser un dels llibres que ens van fer llegir, però havia oblidat completament la relació entre Arenys de Mar, el cementiri i l'escriptor Salvador Espriu. Així que va ser una agradable sorpresa trepitjar un lloc famós com aquell, amb aquelles meravelloses vistes obertes al mar i aquells magnífics conjunts escultòrics i arquitectònics. A més, l'estona de dibuix va estar amenitzada per un seguit de visites teatralitzades acompanyades per la música d'un saxofon, així que, mentre dibuixava, anava parant l'orella i, per exemple, vaig poder saber que l'escultor Josep Carcassó del qual n'estava dibuixant una escultura, va morir en l'absoluta misèria. 

Allà vaig compartir una estona de dibuix amb una senyora dels Usk Barcelona, que va decidir dibuixar el mateix àngel. Vam estar conversant mentre jo esmorzava i esperava que s'assequés l'aquarel·la blava del fons. Abans de marxar, vaig fer un riu ni més ni menys que a la Sala d'Autòpsies del cementiri! També oberta al públic per a l'ocasió i que, per sorpresa meva, força persones estaven dibuixant en sepulcral silenci. Cal dir que la sala tenia el seu encant, ja que és una sala que conserva el mobiliari de l'època (segle XIX, si no vaig equivocada).

En sortir del cementiri, vaig decidir que dibuixaria un lloc característic de cada ruta proposada, que en total n'eren quatre. Així que, el primer lloc interessant que em trobés de les tres rutes que em faltaven, seria el que dibuixaria, i així va ser com vaig topar-me amb Can Juncosa, on una altra multitud d'sketchers estaven dibuixant a peu de carrer. Aquí em vaig trobar amb l'Eliana Mañas, una artista venessolana instal·lada a Sant Sadurní, que havia vingut per lliure. Vam conversar una estona, però jo vaig decidir anar a buscar una altra perspectiva de l'edifici. La veritat que el dia va ser com una contrarellotge, perquè s'havia quedat a les 13:15 als Jardins de Can Xifré (que no tenia ni idea d'on eren) per fer-nos la foto grupal, i tot i posar-me alarmes al mòbil, no hi vaig arribar a temps. Sí que vaig arribar a temps per a la foto general i els parlaments de les autoritats.

Després d'això vaig decidir anar a dinar l'entrepà que portava a la zona del port, i així poder dibuixar algunes barquetes de la Ruta de Migjorn, tal com havien anomenat a la ruta marítima. Va ser una bona elecció fer-ho així. Vaig trobar un bon lloc per poder dibuixar, arrepenjada a la paret i a l'ombra, i a més, estava sola. Però de mica en mica, a mesura que la gent va anar acabant de dinar, els sketchers van venir en munió i molts van dibuixar les mateixes barquetes que havia triat. També l'Eliana Mañas, que vam compartir una estona més de xerrada i dibuix. Ella em va ensenyar els dibuixos del seu quadern, tota una meravella.

El temps se'm tornava a tirar a sobre i encara em quedava un últim emplaçament per dibuixar. El primer edifici que vaig trobar prou interessant va ser l'Ajuntament, on també hi havien nombrosos sketchers asseguts dibuixant-lo. I curiosament, l'Eduard va arribar poca estona després que jo dient: "Tenim mitja hora per dibuixar!". Em va semblar curiós que també ell havia decidit fer un dibuix de cada ruta, i havíem coincidit en el primer i últim emplaçament. Un cop més, vaig posar-me una alarma al mòbil, però no vaig poder acabar de dibuixar l'edifici a temps. L'Eduard, en canvi, que és ràpid i prolífic, no va tenir cap problema a finalitzar el dibuix en aquells escassos minuts. 

Arenys de Mar no te l'acabes i m'agradaria repetir excursió per veure tranquil·lament tots els racons i raconets, que en té molts! I per acabar aquest text, que ja m'està quedant massa llarg, voldria recalcar la bona organització de l'esdeveniment per part de Dibuixem Maresme i l'amabilitat i el bon rotllo de totes les persones voluntàries que hi van col·laborar.




dissabte, 15 de febrer del 2025

Cartell del Carnaval 2025

S'apropa una nova festa tradicional, el Carnaval, i amb ella un nou cartell que he dissenyat per a l'ocasió inspirada en un nou estil gràfic dins de la història del cartellisme. Aquest cop tocava l'estil Art Decó (1900-1945). Si no us ve al cap l'estètica d'aquest estil, us diré la frase "Els bojos anys vint", i segur que us ajudarà a imaginar-vos una mica més del que parlo.

Les principals característiques que vaig extreure dels cartells d'aquella època van ser:

  • Es representen els nous cànons estètics en l’aspecte personal com el de l’apareguda moda prêt-à-porter. Els cartells traspuen cert consumisme i materialisme.
  • Representació de la figura humana (o a vegades un objecte o animal, també) com a element central, però aquesta es fa de forma simplificada i geomètrica, inspirada en el cubisme.
  • La tipografia, majoritàriament de pal sec, es representa de forma contundent, amb traços gruixuts.
  • Els colors, buscant el contrast entre blancs i negres, es veuen lleugerament matisats per degradats; malgrat que el color pla té la tònica dominant.

Finalment, el cartell ha quedat com ha quedat. Vull dir, que només en veure'l segurament ningú pensa: "Efectivament, és Art Decó". He intentat transmetre l'opulència, el glamur, la festa i la disbauxa que poden tenir en comú tant la festa del Carnaval com les festes dels anys vint del segle passat. Això ho he fet mitjançant aquest parell de copes de cava (un cop més el "trillat" símbol de Sant Sadurní) que xoquen en un brindis i llencen el seu contingut en un esclat d'espurnes o llumetes que il·luminen el cel nocturn (en un primer moment vaig intentar que fos confeti, però la coloraina no anava bé amb l'estil del cartell).

Pel que fa a la tipografia, que sempre és un element amb molt de pes a l'hora de definir l'estètica d'un cartell, he utilitzat un tipus anomenat Limelight, dissenyada per Sorkin Type i distribuïda de forma lliure per Fontspace. Aquesta és una tipografia que potser no té massa bon interlletratge, però amb una forta estètica anys vint.

Finalment, veureu que des de la primera versió que vaig presentar al TFG fins a la versió que finalment ha estat aprovada per l'Ajuntament de Sant Sadurní, el cartell ha patit força modificacions. Principalment, aquestes modificacions es deuen a la reformulació per part de la Regidoria de Cultura del cartell purament promocional cap a un cartell amb funció de programa d'actes.

Un fet insòlit és que a mitjan procés, se'm va demanar si podia eliminar les copes del cartell, cosa per la qual jo vaig preguntar quin era el motiu pel qual se'm demanava això, però encara no he obtingut resposta i, finalment, el cartell ha tirat endavant. 

Primera versió del cartell presentada al TFG amb una data provisional.




Versió final

Primera versió del cartell adaptat per a format 1:1

Versió final per al format 1:1

El cartell en format bàner