Urban Sketch: 2on Vilavinil

Avui hem anat a dibuixar la figura humana a la Segona Fira del Disc de Vilafranca del Penedès, el Vilavinil, realitzat a la placeta Anselm Clavé. 

A part dels firaires i visitants, hi havia actuacions musicals en directe, cosa que ens ha servit per poder tenir cert marge de temps per poder dibuixar els músics i cantants durant la seva actuació, que rondava els vint minuts. Una gran pràctica de dibuix, sí senyor.

Com sempre, cal lluitar amb la frustració que s'origina quan allò que vol dibuixar el cervell es perd durant el trajecte ment-braç-ma-estri de dibuix, però aquest cop, amb una problemàtica afegida que és el canvi constant de la figura humana en moviment (d'això l'Eduard en diu "sortir de la zona de confort"). 

Per això he optat per utilitzar els retoladors en lloc de l'aquarel·la, perquè, literalment, no tenia temps ni de mullar el pinzell. L'Eduard m'ha fet l'observació de "Quins colors més vius!" (per no dir-me directament, "Quin mal als ulls!", siguem sincers), però la gamma que tinc és reduïda (no tinc pastels, ni rosa, ni violeta, ni lila, ni gris...).

Res més a afegir, una fira discreta, una trobada discreta, un ambient informal però ple de música i autenticitat.

Cartell de la Cavalcada de Reis 2025

Primer de tot, i ara sí, BON NADAL a tothom! 

Ja em perdonareu que estigui escrivint en un dia com avui, però el cartell de la cavalcada (quin joc més curiós es podria fer aquí amb la paraula CAVA!) ja fa dies que ronda per alguns llocs de Sant Sadurní, tant físics com digitals. I és que la recollida de cartes es farà el pròxim 27 de desembre. 

Com sempre, el cartell ha patit algunes modificacions des de la primera versió que vaig presentar dins del TFG del Grau de Disseny, fins a la versió que ha estat aprovada i publicada per l'Ajuntament. 

Seguint amb la cronologia dels estils històrics pel que fa al disseny de cartells, aquest cop em vaig inspirar en l'estil racional i geomètric de la famosa escola alemanya de disseny Bauhaus (1919-1933).

Les principals característiques que en vaig extreure dels cartells dissenyats dins d'aquesta escola van ser les següents:

• Ús de retícules compositives.
• Ús de formes geomètriques bàsiques com el cercle, el quadrat i el triangle.
• Integració plena de la tipografia en la composició gràfica i gran destresa en l’ordenació jeràrquica d’aquesta.
• Ús trencador de l’abstracció i de les línies diagonals.
• Ús de colors plans, primaris i saturats (aquí vaig fer una excepció utilitzant degradats).

Per últim, vull citar un disseny base que em va servir d'inspiració, trobat a Freepik. I també les tipografies utilitzades que són les Star Trebek dissenyada per Chequered Ink i la Timeburner dissenyada per NimaType. Totes dues distribuïdes per Fontspace.

Primera versió del cartell

Versió final del cartell

Versió per Instagram

Bàner

Patró que em va servir d'inspiració

Bon Nadal, Amtaes!

Aquest any, com que tinc temps, he participat en el concurs per il·lustrar la postal nadalenca de l'Associació Amtaes. Com normalment faig per aquí, explicaré una mica com va anar el procés de creació d'aquesta obra. 

Habituada a les aquarel·les pel seu minimalisme de mitjans, vaig pensar de fer servir el mateix estoig que faig servir quan vaig a dibuixar amb els Urban Sketchers. Vet aquí que, al començar a pintar l'extens degradat del cel, l'aquarel·la em va quedar tota plena d'unes taques horribles. Vaig estar a punt d'estripar el dibuix i deixar-ho córrer. No sé per què, però l'aquarel·la s'assecava massa ràpid impedint que la pogués estendre uniformement pel paper. Vaig pensar que potser era el mateix paper el culpable de tal desastre, un bloc de la marca Guarro Geler Mate que ja era molt antic (com uns vint anys feia que estava en un calaix i ja es veia esgrogueït). Potser el paper havia perdut les seves propietats? No era paper adequat per aquarel·la? Crec recordar que era l'estàndard que fèiem servir en tots els treballs de la Joso. De fet, allà sempre ens havien recomanat fer servir aquarel·la líquida (anilina) i no aquarel·la en pastilla. Crec que va ser això últim el què vaig passar per alt, perquè d'anilines només tinc els 3 colors bàsics (groc, magenta, cian), i em va fer mandra fer totes les barreges per aconseguir tots els altres colors, com havia fet a la Joso i sempre (ara ja no tinc la paciència d'abans).

Es veu que l'aquarel·la en pastilla està més indicada per apunts ràpids i de mida petita, i també per fer textures i efectes decoratius en papers rugosos especials per aquarel·la. En canvi, l'anilina és millor per acabats uniformes.

Per altra banda, podem veure alguns errors de dibuix, com el portal d'entrada a la caseta, on un dels dos parells de columnes estan massa juntes. Un altre punt dificultós va ser els tres ocells que hi ha sobre la Cleopatra. Volia que fossin pardals comuns o pit-roigs, per tant, havien de ser de color marró, però en estar en una franja de cel amb tons foscos, els ocells quedaven totalment empastats i no s'apreciaven gens. Al final vaig haver de cobrir-los amb guaix blanc per fer-los contrastar amb el fons i fer-los més visibles.

Pel que fa al significat de la postal, no hi ha massa cosa a explicar: vol significar l'acolliment de l'Associació a tots els socis, deixant una porta oberta a una casa plena de caliu on tothom hi és benvingut. La meva inspiració: la cançó de Jaume Sisa Qualsevol nit pot sortir el sol.

Aquarel·la, llapis de colors i guaix blanc

Bon Nadal

Un altre encàrrec que m'ha caigut del cel aquest any ha estat el d'il·lustrar la postal de Nadal de la parròquia de Sant Sadurní. Mossèn Carles em va deixar ben clar que volia que li dibuixés un Naixement. 

La meva primera idea va ser pintar el símbol de la parròquia, el característic campanar de l'església i fer-lo servir de cova o establia del naixement. Vaig voler simbolitzar un Naixement impersonal, sense cares, on tothom si pogués veure representat independentment de la raça, sexe o condició, i que, a més a més, emanés senzillesa. 

Un Naixement situat ben amunt, a prop del cel, ben a prop del regne de Déu, i envoltat d'ales angelicals i plenes de l'Esperit Sant, aquest cop no representades per un colom, sinó per una parella de cigonyes que hi han fet el niu i que amb les seves ales protegeixen i donen escalfor a la família celestial. 

Una altra idea, era la de jugar amb la cigonya que, popularment, s'havia dit que portava els nens des de París, tot i que a Sant Sadurní mai hem vist cigonyes al campanar. La nit, ben il·luminada per uns estels vibrants, hipnòtics, com totes les llumetes de Nadal que veiem pels balcons. La llum ha guanyat a la foscor i l'estel que assenyala el punt on trobarem Jesús, és la que brilla amb més força.

Llapis d'aquarel·la

 

La segona idea, la que sí que va agradar, va ser una figura d'aires geomètrics basada en el cercle i les línies corbes, suaus i dolces, despullada d'ornaments. 

 

Les tres figures humanes que integren un Naixement, replegades entre si, formant una unió protectora i tendra en forma de cor. El color predominant: el càlid vermell, però utilitzant dos colors més que no són pas gratuïts. L'ús del verd i el marró fosc (evitant el negre), i malgrat que pugui semblar un argument agafat amb pinces, és un record al poble palestí i als colors de la seva bandera (verd, vermell i negre). No m'agrada barrejar el què faig amb qüestions polítiques, però si hem de celebrar el Nadal, no pot ser que ho fem girant l'esquena a un conflicte com aquest, perquè jueus, musulmans i cristians, tots som germans; i el nostre Déu és el mateix. 

 

Aquestes postals les vaig estar dibuixant mentre sentia per la ràdio les esgarrifoses notícies dels efectes de la Dana al País Valencià. El meu record als afectats per aquest desastre i molta força i tot el meu reconeixement a la gent de bon cor que s'hi ha deixat la pell per treure el fang dels carrers i les cases. 

Llapis d'aquarel·la

Cleopatra, la gata psiquiatra 31

La revista Metamorfosis acaba d'estrenar un nou disseny. Com a mínimament entesa en el tema, haig de dir que en alguns aspectes ha millorat, com per exemple en els seus interiors, més atractius gràficament. En altres, però crec que ha empitjorat: m'agradava més el disseny anterior de la portada, molt més net. I, per altra banda, haig de dir que la tira de Cleopatra apareix deformada en la seva amplada respecte a l'original que jo envio. En tot cas, cal dir que la persona encarregada de la nova maquetació, hi posa tot el seu amor i bona voluntat.

Revista Metamorfosis nº 91

Urban Sketch: L'Arboçar de Baix

Avui he pogut descobrir un altre paratge singular del Penedès: L'Arboçar de Baix. Un petit poblet o barriada, que m'ha semblat el paradís portat a la terra, sobretot per l'abundant vegetació combinada amb vinya i altres camps de conreu, juntament amb algunes cases amb marges de pedra seca enjardinades amb un gust exquisit. A més, un gatet blanc i negre rondava per allà, cosa que, pel meu gust, hi ha posat la cirereta paisatgística. Com sempre molt bon ambient entre els companys i tot un èxit de convocatòria com podeu veure en el següent enllaç. 

La temperatura no era excessivament freda, però sí que hi havia molta humitat. La primera panoràmica que hem dibuixat alguns, l'hem captat directament dins dels camps del voltant. Jo m'he assegut en una pedra d'un hort, que bonament he pogut trobar. El què hem dibuixat és una Torre medieval de defensa i el mas que l'acompanya, que actualment serveix d'allotjament rural. 

El segon dibuix, fet a correcuita, és una petita mostra de la vegetació que envolta les cases. El color el dec haver aplicat en cinc minuts per no perdre'm les fotografies conjuntes finals, així que diria que el dibuix està inacabat, o en un estadi inicial. He fet una fotografia per acabar-lo a casa, com altra gent fa, però he sigut incapaç. A més, en aquell moment, he hagut d'anar tan de pressa que el segon dibuix, encara amb l'aquarel·la ben mullada, m'ha tacat  lleugerament de marró el cel del primer. Per sort, a casa ho he dissimulat amb una mica de guaix blanc per sobre.

Una altra cosa que m'ha esgarrat una mica els dibuixos ha estat els primers segells que he posat, que com veieu, no han quedat nítids. 

Pel que fa a la reproducció que us mostro, observar que el paper queda força ondulat i fa ombres a causa de l'aigua de l'aquarel·la.

Boli Bic negre, aquarel·la i retoladors

Boli Bic negre i aquarel·la

 

Festa Major 2024: dissenys derivats 2

Un altre dels dissenys derivats creats en el marc de la Festa Major d'enguany ha estat el disseny de l'anunci pel concert "Sona la cançó" que realitzaran el pròxim 1 de desembre en Lluís Gavaldà i en Joan-Pau Chaves.

Les dues primeres versions no van agradar a la mànager del grup perquè, segons em van dir: "la fotografia en si ja té una composició pensada i bonica i la volem conservar així." També em van demanar d'eliminar els toros perquè podria donar a entendre que es tractava d'un duel entre els dos artistes. Les justificacions són bones.

Res, una intenta fer disseny i donar-hi moltes voltes, crear una personalitat pròpia i un sentit en el que fa, però molts cops la solució més simple és la més eficaç i la que més acaba agradant. Molta feina per no res. De les dues primeres versions, jo apostava per la primera pel seu estil pop... La decisió final em sembla correcta.

Festa Major 2024: dissenys derivats 1

Ara que ja s'acosta la Festa Major de Sant Sadurní, us vull mostrar alguns dels dissenys derivats que m'han demanat fer des de l'Ajuntament del poble.

Bàner de mida 820x312 píxels

Programa de mà per Instagram

Cleopatra, la gata psiquiatra 30

 Revista Metamorfosis nº90

Cartell de la Festa Major 2024

Com que ja m'ha arribat l'exemplar imprès del butlletí municipal a la meva bústia, suposo que ja puc fer públic el cartell que he dissenyat per la Festa Major de Sant Sadurní d'aquest any. Com ja vaig explicar en l'entrada titulada El cartell de Fires i Festes 2024, aquest és el segon cartell de la sèrie de 7 cartells dissenyats dins del meu Treball de Final de Grau.

Aquest cop, el cartell està inspirat en el Modernisme plenament, concretament en els cartells d'Alfons Mucha (1860-1939). Per a dissenyar-lo em vaig basar en els següents punts:

• Presència central de la figura femenina: bé, en aquest cas, la figura de la geganta no s'entendria sense la figura del gegant al seu costat.
• Profusió d’elements ornamentals basats en formes geomètriques i orgàniques, sobretot florals: d'aquí la inclusió de, per una banda, les floretes, que són una representació de les flors que du brodades la geganta a la seva capa; i de l'altra, la inclusió d'un parell de fulles de palma que representen el martiri de Sant Sadurní.
• Ús d’un traç uniforme que retalla la figura del fons.
• Ús del cercle per emmarcar la figura principal.
• Ús d'una tipografia de reminiscències modernistes com són la Grasshopper (utilitzada també al cartell de les Fires) i la Rivanna NF.
• Utilització de colors suaus amb alguns degradats. 

Potser hi ha dos elements que no s'han entès prou bé d'aquest cartell. Per una banda, és la utilització de colors suaus per representar un aire "antic". Aquí, l'Ajuntament em va demanar de realçar els colors. Els hi vaig fer una versió amb un fons vermell estrident combinat amb negre (en honor a la colla de diables i dels colors de l'equip de hoquei del poble), tot pensant que la predominança dels tons marrons era el què no agradava. Però, finalment, em van demanar de tornar al model original, únicament apujant els tons dels colors dels gegants. 

Per altra banda, em van demanar que encongís la figura dels dos bous, que també són símbol del martiri de Sant Sadurní (i això poca gent coneix), i són els dos bous que podem veure esgrafiats a l'altar de l'església del poble. 

En ambdós casos, crec que l'Ajuntament va tenir bon ull, i el cartell resultant ha millorat respecte de la primera versió. Així que, moltes gràcies pel "feedback"!

En aquesta ocasió, els elements que són "prestats" de Freepik, són el fons de línies on hi estan superposats els gegants i les fulles de palma. Moltes gràcies, també, als seus respectius autors.

Primera versió del cartell.

Segona versió del cartell

Versió final

Cleopatra, la gata psiquiatra 29

Revista Metamorfosis nº89 

Urban Sketch: El Vendrell

Avui, tot i viatjar amb Renfe, he arribat la primera al punt de trobada dels Sketchers. Malgrat arribar tan d'hora i posar-me a dibuixar amb antelació, no he tingut un dia massa productiu, i no he arribat a fluir amb el dibuix. Els colors m'han quedat massa estridents, i el que és pitjor, l'arc del Portal del Pardo se n'ha anat a fer punyetes amb unes línies mal aconseguides. 

Lo positiu de la jornada: el gran talent que he vist en alguns dels dibuixos. Avui hi havia un nivell general força alt. 

Un parell més de coses positives ha estat, per una banda, la gentilesa de l'Ajuntament del Vendrell, que ens ha regalat una ampolla de vi blanc commemorativa de l'Any Guimerà, i per l'altra, i com és habitual, el bon rotllo i companyonia entre participants (un parell m'han convidat a portar-me en cotxe, molt agraïda).

El networking també ha estat bo: des de parlar amb la dissenyadora sadurninenca Neus Rosell Gallart, fins a veure (de passada) l'exposició de l'artista de Llorenç del Penedès, Joaquim Sicart.

Després, a la tornada en tren, he conegut una noia de 23 anys amb TDA i perfil autista anomenada, si ho he entès bé, Pamela. Del Vendrell viatjava a Barcelona, on s'havia de quedar acollida a casa d'un amic seu japonès (!), la qual cosa, ja us podeu imaginar, m'ha cridat molt l'atenció. Fins i tot m'ha ensenyat fotos del noi que tenia al seu mòbil. 

Es veu que feia tot just uns dies que acabava d'arribar de Finlàndia, tot i que encara no he entès com ha anat a petar al Vendrell on m'ha dit que havia passat la nit a casa d'uns gitanos (?) que no l'han deixat dormir pel xivarri que han fet amb el flamenc. Es veu que la noia ha vingut a Espanya per fer-se un tractament d'ortodòncia, perquè és més barat que fer-ho a Finlàndia. 

M'ha explicat la seva vida en vers: apassionada de la cultura nòrdica dels vikings (m'ha ensenyat fotos d'algun museu que ha visitat i també la medalla amb el martell de Thor que portava penjada); de família amb arrels finlandeses (ella s'havia fet la prova de l'ADN i tenia un 2% de gens finlandesos) però sense tenir-ne la nacionalitat, ja que els seus pares són espanyols. Els progenitors, absents per conductes desestructurades: la mare, malalta de trastorn bipolar, per la qual cosa, ella havia estat en un centre tutelat durant 4 anys. 

M'ha explicat diferents aspectes de la cultura finlandesa, amb la qual cosa li he dit que, en força coses, s'assemblaven a la forma de ser japonesa. Ella m'ha dit que, aquí, a Espanya, patia per la inseguretat que sentia a causa dels freqüents robatoris que hi ha. En fi, no m'ha parat d'explicar detalls de la seva vida sense cap mena de pudor, la qual cosa m'ha semblat molt interessant ratllant el punt de la inversemblança, malgrat que tots els detalls que m'explicava, i la seva bona educació, li donaven una credibilitat molt alta. M'agradaria saber com continua la història apassionant d'aquesta noia. Saber si finalment aconsegueix viure a Finlàndia o a Suècia com ella tan fortament desitja.

No trobeu que viatjar en tren té el seu què?

 

 

Inktober2024_1-5

A tope amb l'octubre! 

Com que estic oficialment desocupada, aprofito aquest temps per fer tot allò que quan estic treballant no acostumo a poder fer. Una d'aquestes coses és l'Inktober, que cada any em moria de ganes de fer, tot i que fa anys, a l'inici d'aquest blog, vaig intentar fer-lo d'alguna manera, només fent dibuixos a llapis. Ho podeu veure als enllaços sota el nom de Drawing Along 1 i Drawing Along 2.

De moment he aconseguit fer els 5 primers dies seguits, però crec que d'aquí a poc ja trencaré la bona ratxa. Volia corregir alguns errors amb gouache, per exemple: la sola de la bota de la dreta, al dibuix 3, però al final ho he deixat córrer. El què vull dir és que soc conscient que encara faig errors de tota mena dibuixant i entintant. El cervell dubta i la mà fa el que vol. Tant de bo algun dia pugui dir que he arribat a la plenitud de l'art del dibuix.

L'entintat el faig amb retoladors calibrats de la marca Staedtler Pigment Liner combinats amb un Fude Touch Sign Pen de marca japonesa.

Urban Sketch: Sant Martí Sarroca

Avui he descobert gràcies als companys d'USKPenedès un paratge magnífic: el Castell de Sant Martí Sarroca i la seva Església de Santa Maria. He estat molt concentrada en els dos esbossos que he fet i no he pogut gaudir de la visita en el sentit més turístic, però si en tinc l'oportunitat, m'agradaria tornar-hi per veure bé tots els racons. I com que és un lloc amb molta història que no us puc explicar per què encara no la sé, us deixo per aquí un enllaç sobre el Conjunt Monumental que us ajudarà a ampliar-ne la informació. Un cop més, gràcies als companys sketchers i sobretot gràcies als qui m'hi han portat.

Ayako

He dubtat molt en si fer aquesta entrada o no, però al final he decidit fer-la. 

Vaig conèixer l'Ayako fa molts anys, cap al 2003 em sembla recordar. Me la va presentar la meva amiga Hiroko, i gràcies a elles vaig poder trepitjar per primer cop la seu de la Universitat de Barcelona, ja que em van demanar que les acompanyés el dia que s'hi van anar a examinar d'espanyol, idioma que totes dues estudiaven. 

Va ser curiós, perquè la Hiroko, que va viure força anys a Sant Sadurní (i just al mateix carrer on jo visc!), va servir-me de pont per conèixer una microcomunitat de japonesos de la meva mateixa franja d'edat que vivien a Barcelona. De cop i volta, un poble com Sant Sadurní d'Anoia es va agermanar amb un país a l'altra punta de món! 

L'Ayako, si no vaig errada, va venir a Barcelona perquè estava especialitzada a cobrir periodísticament les competicions de waterpolo. La dificultat comunicativa entre nosaltres (malgrat que elles tenien un molt bon nivell d'espanyol) i la poca inclinació personal a fer preguntes massa íntimes per vergonya i per no faltar a l'educació, va fer que encara ara, molts dels seus detalls biogràfics siguin un misteri per mi. El fet és que els anys van anar passant, la Hiroko se'n va tornar al seu país i, malgrat que jo vaig continuar estudiant l'idioma japonès, vam perdre una mica el contacte. 

El 2016, però, en fer el meu primer viatge en solitari al Japó, vaig tenir l'oportunitat de quedar amb elles dues. Sobretot amb l'Ayako, qui em va acompanyar en tot moment i, fins i tot, em va acollir una nit a casa seva. Vaig poder conèixer el seu pare i la universitat de Waseda, on va estudiar. Per la meva sorpresa, vaig descobrir que la seva professió real era la de professora de ballet clàssic. 

En tot cas, l'Ayako destacava per la seva afabilitat, la seva puresa i franquesa, pel seu respecte i humilitat. Una "akarui hito" en japonès, una persona brillant, traduït literalment. Al seu costat sempre em vaig sentir bé.

L'últim cop que ens vam veure va ser l'any 2018, l'últim viatge que vaig fer al Japó. Com sempre, vaig passar una bona estona al seu costat, i en guardo molts records. Un dels quals és la següent conversa: 

-Bé, Anna, has vingut al Japó el 2016 i el 2018, llavors, toca tornar-nos a veure el 2020, no? 

-Sí, pot ser sí.- li vaig dir jo. -El 2020 seran els Jocs Olímpics de Tòquio! Potser intentaré fer-me voluntària olímpica. Seria una bona experiència, no creus?

Però, mentre deia aquestes paraules, dintre meu hi pesava certa sensació de malastrugança...

Finalment, com sabeu, l'any 2020 va arribar la pandèmia i ho va capgirar tot. Els Jocs Olímpics es van posposar per al 2021, encara amb moltes restriccions, i van ser uns Jocs, a parer meu, poc memorables. Però a més d'això, l'Ayako em va confirmar que tenia càncer d'ovari. 

Fa pocs dies, la Hiroko em va contactar novament de part de l'Ayako. "Escriu-li i tracta d'animar-la", em va dir. Li vaig escriure i també li vaig fer un retrat basant-me en una de les selfies que ens vam fer el 2018. L'Ayako mai em va contestar, però sota del meu missatge i del meu dibuix hi va posar un cor.

El seu perfil segueix a Facebook, amb la seva fotografia elegant i somrient. El retrat que li he fet no li fa justícia. L'Ayako era molt més maca. 

Cuideu a les persones, perquè mai sabeu quan serà l'últim cop que les veureu. Ayako, moltes gràcies per tot.

Exposició a Mas Catarro

Aquest passat divendres va tenir lloc la inauguració de la primera exposició "amb cara i ulls" en la qual he participat en la meva vida. L'exposició estarà oberta al públic fins al pròxim 25 d'octubre a Santa Margarida i els Monjos, concretament a la Casa de Cultura Mas Catarro. Va ser una inauguració amb tots els ets i uts: actuació musical del grup "The Trankis", dibuix en directe d'Eduard Barrobés, parlaments, degustació de coca i cava i molt d'art i bona companyia.

Dues de les obres que hi tinc exposades, en forma de còpia sobre cartolina.

Urban Sketch: trobada de puntaires

Ahir diumenge va tenir lloc la primera trobada d'sketchers de la nova temporada. Aquest cop vam anar a dibuixar les puntaires que s'havien reunit a Vilafranca del Penedès, a la Rambla de Nostra Senyora, per tal de recaptar fons per a l'Associació CatELA, que lluita per la cura de les persones amb ELA (esclerosi lateral amiotròfica).

El dia va ser esplèndid: assolellat i amb una temperatura ambient molt agradable. Per la meva part, em va impressionar veure tantes puntaires juntes, i va ser un gaudi veure la quantitat de peces i dissenys diferents que cada una d'elles teixien.

El motiu de dibuixar les puntaires era temptador, ja que, en teoria, mentre van teixint, s'estan força quietes. En el meu cas, però, figura que triava per dibuixar, figura que s'aixecava i marxava, o me la tapaven o jo havia de marxar de la cadira que bonament havia manllevat. Vaig fer diversos intents fallits, fins que finalment vaig trobar una cadira lliure i vaig poder fer uns primers plans més detallats de puntaires sadurninenques concentrades en la seva feina. Gràcies, Montse i Carmen!

Al mal temps, bona cara

Finalment, ja han acabat les Fires i Festes d'aquest any, on la pluja hi ha fet acte de presència en bona mesura, obligant a prorrogar alguns actes. Ha estat, però, una bona pluja. D'aquella que és tranquil·la, que va mullant a poc a poc, que acarona i estova la terra, neteja els carrers i refresca agradablement l'ambient. Les plantes respiren alleugerides del patir dels últims temps. 

En l'esfera personal, no he pogut gaudir gens d'aquestes Fires a causa d'una tempesta interior molt més severa que la climatològica. Espero, però, que després de la malvestat torni a sortir el sol.

 Nota: dibuix del paraigua extret de Freepik.

FIF24: posts d'Instagram

Per acabar el conjunt de publicacions relacionades amb les Fires i Festes d'aquest any, aquí us presento un conjunt d'imatges en proporció 1:1 per ser publicades a Instagram i que anuncien els actes festius més destacats.

Aquí us comparteixo unes primeres versions descartades pel client: