Bon Nadal

Un altre encàrrec que m'ha caigut del cel aquest any ha estat el d'il·lustrar la postal de Nadal de la parròquia de Sant Sadurní. Mossèn Carles em va deixar ben clar que volia que li dibuixés un Naixement. 

La meva primera idea va ser pintar el símbol de la parròquia, el característic campanar de l'església i fer-lo servir de cova o establia del naixement. Vaig voler simbolitzar un Naixement impersonal, sense cares, on tothom si pogués veure representat independentment de la raça, sexe o condició, i que, a més a més, emanés senzillesa. 

Un Naixement situat ben amunt, a prop del cel, ben a prop del regne de Déu, i envoltat d'ales angelicals i plenes de l'Esperit Sant, aquest cop no representades per un colom, sinó per una parella de cigonyes que hi han fet el niu i que amb les seves ales protegeixen i donen escalfor a la família celestial. 

Una altra idea, era la de jugar amb la cigonya que, popularment, s'havia dit que portava els nens des de París, tot i que a Sant Sadurní mai hem vist cigonyes al campanar. La nit, ben il·luminada per uns estels vibrants, hipnòtics, com totes les llumetes de Nadal que veiem pels balcons. La llum ha guanyat a la foscor i l'estel que assenyala el punt on trobarem Jesús, és la que brilla amb més força.

Llapis d'aquarel·la

 

La segona idea, la que sí que va agradar, va ser una figura d'aires geomètrics basada en el cercle i les línies corbes, suaus i dolces, despullada d'ornaments. 

 

Les tres figures humanes que integren un Naixement, replegades entre si, formant una unió protectora i tendra en forma de cor. El color predominant: el càlid vermell, però utilitzant dos colors més que no són pas gratuïts. L'ús del verd i el marró fosc (evitant el negre), i malgrat que pugui semblar un argument agafat amb pinces, és un record al poble palestí i als colors de la seva bandera (verd, vermell i negre). No m'agrada barrejar el què faig amb qüestions polítiques, però si hem de celebrar el Nadal, no pot ser que ho fem girant l'esquena a un conflicte com aquest, perquè jueus, musulmans i cristians, tots som germans; i el nostre Déu és el mateix. 

 

Aquestes postals les vaig estar dibuixant mentre sentia per la ràdio les esgarrifoses notícies dels efectes de la Dana al País Valencià. El meu record als afectats per aquest desastre i molta força i tot el meu reconeixement a la gent de bon cor que s'hi ha deixat la pell per treure el fang dels carrers i les cases. 

Llapis d'aquarel·la