Bon Nadal, Amtaes!

Aquest any, com que tinc temps, he participat en el concurs per il·lustrar la postal nadalenca de l'Associació Amtaes. Com normalment faig per aquí, explicaré una mica com va anar el procés de creació d'aquesta obra. 

Habituada a les aquarel·les pel seu minimalisme de mitjans, vaig pensar de fer servir el mateix estoig que faig servir quan vaig a dibuixar amb els Urban Sketchers. Vet aquí que, al començar a pintar l'extens degradat del cel, l'aquarel·la em va quedar tota plena d'unes taques horribles. Vaig estar a punt d'estripar el dibuix i deixar-ho córrer. No sé per què, però l'aquarel·la s'assecava massa ràpid impedint que la pogués estendre uniformement pel paper. Vaig pensar que potser era el mateix paper el culpable de tal desastre, un bloc de la marca Guarro Geler Mate que ja era molt antic (com uns vint anys feia que estava en un calaix i ja es veia esgrogueït). Potser el paper havia perdut les seves propietats? No era paper adequat per aquarel·la? Crec recordar que era l'estàndard que fèiem servir en tots els treballs de la Joso. De fet, allà sempre ens havien recomanat fer servir aquarel·la líquida (anilina) i no aquarel·la en pastilla. Crec que va ser això últim el què vaig passar per alt, perquè d'anilines només tinc els 3 colors bàsics (groc, magenta, cian), i em va fer mandra fer totes les barreges per aconseguir tots els altres colors, com havia fet a la Joso i sempre (ara ja no tinc la paciència d'abans).

Es veu que l'aquarel·la en pastilla està més indicada per apunts ràpids i de mida petita, i també per fer textures i efectes decoratius en papers rugosos especials per aquarel·la. En canvi, l'anilina és millor per acabats uniformes.

Per altra banda, podem veure alguns errors de dibuix, com el portal d'entrada a la caseta, on un dels dos parells de columnes estan massa juntes. Un altre punt dificultós va ser els tres ocells que hi ha sobre la Cleopatra. Volia que fossin pardals comuns o pit-roigs, per tant, havien de ser de color marró, però en estar en una franja de cel amb tons foscos, els ocells quedaven totalment empastats i no s'apreciaven gens. Al final vaig haver de cobrir-los amb guaix blanc per fer-los contrastar amb el fons i fer-los més visibles.

Pel que fa al significat de la postal, no hi ha massa cosa a explicar: vol significar l'acolliment de l'Associació a tots els socis, deixant una porta oberta a una casa plena de caliu on tothom hi és benvingut. La meva inspiració: la cançó de Jaume Sisa Qualsevol nit pot sortir el sol.

Aquarel·la, llapis de colors i guaix blanc