Urban Sketch: El Vendrell

Avui, tot i viatjar amb Renfe, he arribat la primera al punt de trobada dels Sketchers. Malgrat arribar tan d'hora i posar-me a dibuixar amb antelació, no he tingut un dia massa productiu, i no he arribat a fluir amb el dibuix. Els colors m'han quedat massa estridents, i el que és pitjor, l'arc del Portal del Pardo se n'ha anat a fer punyetes amb unes línies mal aconseguides. 

Lo positiu de la jornada: el gran talent que he vist en alguns dels dibuixos. Avui hi havia un nivell general força alt. 

Un parell més de coses positives ha estat, per una banda, la gentilesa de l'Ajuntament del Vendrell, que ens ha regalat una ampolla de vi blanc commemorativa de l'Any Guimerà, i per l'altra, i com és habitual, el bon rotllo i companyonia entre participants (un parell m'han convidat a portar-me en cotxe, molt agraïda).

El networking també ha estat bo: des de parlar amb la dissenyadora sadurninenca Neus Rosell Gallart, fins a veure (de passada) l'exposició de l'artista de Llorenç del Penedès, Joaquim Sicart.

Després, a la tornada en tren, he conegut una noia de 23 anys amb TDA i perfil autista anomenada, si ho he entès bé, Pamela. Del Vendrell viatjava a Barcelona, on s'havia de quedar acollida a casa d'un amic seu japonès (!), la qual cosa, ja us podeu imaginar, m'ha cridat molt l'atenció. Fins i tot m'ha ensenyat fotos del noi que tenia al seu mòbil. 

Es veu que feia tot just uns dies que acabava d'arribar de Finlàndia, tot i que encara no he entès com ha anat a petar al Vendrell on m'ha dit que havia passat la nit a casa d'uns gitanos (?) que no l'han deixat dormir pel xivarri que han fet amb el flamenc. Es veu que la noia ha vingut a Espanya per fer-se un tractament d'ortodòncia, perquè és més barat que fer-ho a Finlàndia. 

M'ha explicat la seva vida en vers: apassionada de la cultura nòrdica dels vikings (m'ha ensenyat fotos d'algun museu que ha visitat i també la medalla amb el martell de Thor que portava penjada); de família amb arrels finlandeses (ella s'havia fet la prova de l'ADN i tenia un 2% de gens finlandesos) però sense tenir-ne la nacionalitat, ja que els seus pares són espanyols. Els progenitors, absents per conductes desestructurades: la mare, malalta de trastorn bipolar, per la qual cosa, ella havia estat en un centre tutelat durant 4 anys. 

M'ha explicat diferents aspectes de la cultura finlandesa, amb la qual cosa li he dit que, en força coses, s'assemblaven a la forma de ser japonesa. Ella m'ha dit que, aquí, a Espanya, patia per la inseguretat que sentia a causa dels freqüents robatoris que hi ha. En fi, no m'ha parat d'explicar detalls de la seva vida sense cap mena de pudor, la qual cosa m'ha semblat molt interessant ratllant el punt de la inversemblança, malgrat que tots els detalls que m'explicava, i la seva bona educació, li donaven una credibilitat molt alta. M'agradaria saber com continua la història apassionant d'aquesta noia. Saber si finalment aconsegueix viure a Finlàndia o a Suècia com ella tan fortament desitja.

No trobeu que viatjar en tren té el seu què?