Candy

El primer dibuix del 2017 ha estat aquest que vaig fer el diumenge de la setmana passada a corre-cuita. Sí, per no deixar massa temps el blog abandonat, les dues últimes horetes que em quedaven per gaudir del cap de setmana passat vaig decidir que havia de dibuixar alguna cosa. Vaig agafar una revista de moda japonesa que tenia i vaig ampliar aquest retrat d'una noia ben mona. No m'agrada publicar dibuixos tant poc acabats, però no tinc cap altra forma de donar vida al blog si no ho faig així.

Llapis

Flor de prunera

Tot i que estem a les portes de l'hivern, avui us porto una il.lustració ben primaveral.

Aroma de la prunera,

de cop i volta el sol surt.

Senda de muntanya.

-Matsuo Basho-

Tècnica mixta. Aquarel·la, llàpissos de color, tocs de gouache blanc i pastel.

Home gran

Feia molts anys que no dibuixava mentre treballava o estudiava. Aquest dibuix el vaig fer mentre feia un seguit de pdf, així que entre pdf i pdf, aprofitava per anar completant el dibuix. No us penseu pas que m'estava fent la "longuis" enlloc de treballar!
Crec que els veritables dibuixants són aquells que aprofiten qualsevol instant de relax per fer un petit dibuix. Al tren, a la consulta del metge, mentre assisteixen a classe, a una reunió. El dibuixant veritable mai no para. Ho veig cada dia a la meva feina, quan passo per les taules de la secció de dibuixants. Un descans durant la seva feina equival a un altre dibuix. És increïble, no us sembla? Jo quan anava a l'institut també era així. Dibuixava quan la classe se'm feia avorrida o durant les hores de tutoria. Però en un moment donat, ho vaig deixar de fer. Suposo que va ser per la pressió de no ser jutjada per dibuixants molt més bons que jo.

Bolígraf

La Sonia i el Tomás es casen!

D'aquí a poc la Sonia i el Tomás es casen. Tots dos comparteixen l'amor per la cultura popular dels còmics, el cinema, les sèries, etc. Concretament, en Tomàs és un fanàtic de Les Tortugues Ninja i la Sonia podriem dir que és bastant fan del Detectiu Conan. Fa poc va ser el comiat de soltera d'ella i les amigues que hi vam participar li vam omplir una llibreta amb dedicatòries. Pensant, pensant i a corre-cuita la tarda-nit abans de la trobada, vaig decidir regalar-los aquesta vinyeta. Ella disfressada de núvia-tortuga ninja. I ell d'un personatge (el més vistós que vaig trobar) de Detectiu Conan, anomenat "Kaito Kid". Felicitats parella!

Retolador negre y aquarel·la

ささやき (Whisper)

Aquest cop l'actor Takeru Sato m'ha servit com a inspiració d'aquesta il.lustració, amb un punt que recorda als gravats ukiyo-e de l'antic Japó portats a la nostra època amb un toc pop.

Grans formats 2016

Aquest any la temàtica del Barri Diputació ha estat "La feria de abril". Em van encarregar de fer uns plafons per tal que els visitants hi posessin el cap i es poguessin tirar fotos. Finalment es va decidir no cremar-los junt amb la falla. El plafó que representa un torero emulant a "Paquirri" torejant amb la seva filla en braços conté un error de dibuix (bé, segur que més d'un) bastant flagrant. La persona que l'aconsegueixi trobar li enviaré un regalet. Divendres donaré la solució!
Agrair a la Marta Lujan i a l'Ana Zambrano que em donessin un cop de mà pintant!

Originalment, aquesta "bailaora" era tant prima perquè havia d'anar
acompanyada d'una altra "bailaora" grassoneta, formant una parella còmica.
Per raons de mida del plafó només n'hi vaig poder dibuixar una.

Esbós de Paco de Lucía, finalment desestimat. S'hauria de corregir la
posició de la guitarra fent-la que es recolzés sobre la cama,
i també dibuixar-la una mica més gran.

NOTA: l'error de dibuix del plafó del torero està en els peus del nadó. Es remarquen els dits grossos de cada peu, però si ens hi fixem la posició del dit gros del peu dret correspon a la del peu esquerre, i la de l'esquerre al dret. Ningú l'ha encertat!

Projecte Sakura 4

Fa una setmana que ja he tornat del Japó. Gràcies a tots aquells que m'heu seguit durant aquestes tres setmanes. Com haureu vist, l'expectativa inicial de fer un dibuix diari es va transformar en un dibuix setmanal i a dures penes. És per això que la il.lustració que avui publico és una reverència tot dient: "gomen nasai" (perdó) però amb un toc kawaii s'ha transformat en "gomen nachai". Vaig marxar al Japó amb masses objectius: estudiar japonès, fer turisme, trobar-me amb 6 amics japonesos i fer una il.lustració diària. Tot això sumat a algunes dificultats amb les quals em vaig trobar, van fer que hagués de desistir d'algunes coses. Tot i així he anotat algunes impressions que, qui sap, no vull prometre res, potser algun dia transformi en dibuix.