dimarts, 24 de juny del 2014

Grans formats 2014

Ara sí que un cop cremada la foguera-falla d'aquest any, ja puc donar a conèixer quins han estat els elements en els que he treballat. Aquí us deixo las fotos il.lustratives.

Disseny previ en format DIN A4 i pintat amb aquarel.les
Ampliació a escala del dibuix previ sobre un suport de fullola amb una capa d'imprimació blanca
Resultat final de les dues brúixes acabades, una ja serrada i l'altre encara per serrar
Creant dos petits ninots amb porexpan, per acabar d'adornar la foguera
Els ninots abans de ser pintats
Procés de pintat
Els ninots acabats
La foguera-falla plantada
La transformació poètica i màgica del foc de Sant Joan

diumenge, 8 de juny del 2014

Grans formats

Ostres, tinc el blog molt abandonat i això no pot ser! Si bé fa uns mesos que he deixat de banda la il·lustració de haikus, això no vol dir que no estigui fent res en el camp "artístic". De fet, aquesta entrada només serà un repàs a treballs passats referents al que tinc ara entre mans, que és la decoració de la falla que tradicionalment s'ha fet al Barri Diputació de Sant Sadurní d'Anoia. Com que sobre el que s'està preparant per aquest any, com és costum, s'ha de guardar en secret (tot i que tampoc és cap cosa de l'altre món...), he decidit fer una retrospectiva de la meva petita aportació a les festes d'aquest barri de Sant Sadurní.
El primer any que hi vaig participar, va ser el 2003, any que com enguany, va coincidir amb la revetlla de Sant Joan, i la temàtica va ser referent al solstici d'estiu i "netejar" els mals de la Terra.


L'any 2004, es comemorava una efemèride entorn Salvador Dalí. Vaig pintar un ull d'on hi rajava un gotim de llàgrimes en forma de raïm; i aquest, a la vegada, tenia forma de bombolles de cava i textura de vidre d'ampolla fos. També vaig pintar una filera de formigues.


El 2005, l'efemèride que es comemorava era referent al "Quixot de la Mancha". Vaig dedicar-me a pintar tot de pergamins (només el pergamí en sí, no pas la rotulació dels versos, que són obra del mestre i artista Pere Olivé). També van demanar-me que pintés alguns efectes de pintura caiguda que deixa entreveure les pedres amb les quals estan construïts els molins de la Mancha.

  
 
L'efemèride de l'any 2006 va ser referent a Wolfgang Amadeus Mozart, i jo em vaig encarregar de les notes musicals (clau de sol i corxeres) i de fer plantilles per instruments de corda (violí, contrabaix, etc. No recordo si en vaig fer algún més...).  


I l'any 2007, que seria l'últim any en el qual vaig col.laborar fins arribar al dia d'avui, desconeixo si la falla que es va fer tenia relació amb alguna efemèride, però es va decidir fer un castell de cartes de la baralla francesa. Jo vaig participar pintant dues cartes corresponents al rei de piques i la reina de cors i també dibuixant un conillet per l'escenari. Es nota que aquell any em vaig comprar la meva primera màquina de fer fotos digital, ja que vaig poder tirar bastantes més fotos!








diumenge, 27 d’abril del 2014

En Boti Boti i la Zum Zum

Avui he anat a la Biblioteca de Sant Sadurní d'Anoia (Biblioteca Ramon Bosch de Noya - http://bibliosantsadurni.blogspot.com.es/) a buscar un exemplar del nou conte (el tercer ja!) de les aventures de la mascota Boti Boti pel país del cava. La mascota va ser creada per Joan Subirana "Subi" i el conte per l'Anna Obiols, dos professionals en tota regla, dels quals vaig poder gaudir d'ells i del seu art en una espècie de màster-class que van fer ja fa bastants anys a l'Índex de Sant Sadurní.

La qüestió és que pensant, pensant, ja és ben irònic, que la fortuna elegís guanyadora la mascota d'una servidora, una sadurninenca de tota la vida, per il.lustrar la mascota no pas de la biblioteca de Sant Sadurní, sinó de la de Vilafranca del Penedès. I, per més inri, com se sol dir, que aquesta mascota s'assembli en forma i color a una fil.loxera. Us puc ben assegurar que tot ha estat fortuït i gens premeditat. Potser estaria bé que algún dia, en Boti Boti i la Zum Zum es coneguessin...

Sí, la Zum Zum és la mascota de la biblioteca Torras i Bages de Vilafranca del Penedès (http://www.vilafranca.org/html/biblioteca/index.html). La mascota va néixer com a híbrid entre papallona i llibre, perquè llegir un llibre fa que la nostra ment voli i les pàgines en són les ales, el vol és lliure, bonic, entramaliat com el d'una papallona. La mascota havia de ser simpàtica, que convidés els nens a llegir, per això la Zum Zum pot llegir fins a tres llibres a la vegada!

El cert és que vaig dissenyar la mascota atribuïnt-li un sexe masculí, ja que al concurs la vaig presentar sota el nom de "Llibri". Però gràcies a una votació-concurs popular entre tots els nens vilafranquins, la mascota va ser rebatejada amb el nom de la Zum Zum, així que deu ser una noia, no?

El primer cop que vaig veure el Boti Boti va ser després d'haver-me presentat al concurs de Vilafranca, i haig de dir que quan el vaig veure, vaig sentir que la mascota que jo havia presentat no hi estava a l'alçada. Potser la única pega que té en Boti Boti és que és un animal molt poc nostrat, però pel què fa a la "morfologia" és perfecte per representar-lo i fer-lo animat, cosa que li manca a la Zum Zum, que és difícil de "moure" i de plasmar en altres formes i suports, sobretot perquè té sis potes i perquè té un llibre enganxat a l'esquena imitant un parell d'ales.

Aquí us mostro dos dels dissenys que vaig fer. El primer, és el que vaig presentar al concurs, originalment estava colorejat a mà amb aquarel.la, però per fer-lo més fàcil de reproduir, posteriorment el vaig pintar amb l'ordinador. Es podria dir que aquesta va ser la primera vegada a la meva vida que vaig utilitzar l'ordinador per colorejar. El segon dibuix és el de la Zum Zum viatgera, amb un maletí replet de llibres que va viatjant a casa de cada nen vilafranquí. El disseny de la maleta, es veu que és una còpia de la maleta real que els hi arriba als nens. Si me l'hagués inventat, l'hagués fet més clàssica...





divendres, 21 de març del 2014

Rokurokubi Onna

El món està ple de grans artistes gràfics. Sense anar més lluny, l'altre dia, mentre esperava el tren a l'estació de la Sagrera, vaig veure una noia que estava fent una bonica il.lustració a llapis en un petit bloc. En una pàgina hi havia la cara d'un "Pierrot" bastant realista i a la següent estava acabant la cara d'una nena com si fos una nina de porcellana. Com que volia veure el màxim de detalls dels dibuixos que estava fent, vaig contorsionar el coll exageradament i descaradament, com si fos una Rokurokubi Onna. Per sort, com que la noia estava totalment "absorta" en el dibuix, no es va adonar de la meva presència... Ju, ju, ju...

 
Rokurokubi Onna (dona del coll llarg). Fantasma originari del folclore japonès.

dissabte, 1 de març del 2014

diumenge, 16 de febrer del 2014

Retrat amb pastels

Avui ho tenia tot apunt per il.lustrar un altre haiku de Matsuo Basho, però he notat que el què realment em venia de gust fer era un retrat amb pastel. Era un repte, perquè era el primer retrat utilitzant pastels que feia i m'he llençat a la piscina. El carbonet, el pastel, la sanguina, la creta, etc. són tècniques bàsiques que encara se'm resisteixen. La meva principal inspiració han estat els retrats fets amb aquesta tècnica que he vist aquesta última setmana al facebook i que pertanyen al pintor retratista Julio Puentes: http://www.juliopuentes.com/
Tot i així, fer detalls amb pastel i carbonet (també amb oli...), segueix essent un misteri per a mi...

Retrat de la meva mare de jove: pastels i llàpissos de color

dissabte, 15 de febrer del 2014

El queixal del seny

Fa una setmana em van treure un queixal del seny. Per intentar pal.liar el mal moment que vaig passar, vaig decidir posar-hi una mica d'humor i deixar constància del què en aquells moments se'm passava pel cap.

Retolador i llàpissos de colors

El meu queixal del seny: descansi en pau.