Ashita no Joe

Fa unes setmanes vaig veure la pel.lícula japonesa "Ashita no Joe", basada en el manga homònim que tracta el tema dels combats de boxa. La força de les imatges dels combats dels dos protagonistes de la peli, en Joe Yabuki (Tomohisa Yamashita) i el seu adversari Rikiishi (Yuusuke Iseya), em van impactar i vaig decidir fer-ne aquest fan art (si és que se'n pot dir així...).

Joe Yabuki

Rikiishi

Drawing along 2

MARGARIDES

Ja haureu endevinat que el meu animal preferit és el gat, oi? ^_______^
En aquest cas he afegit un seguit de dibuixos sobre gats que ja tenia fets al mateix bloc on faig els dibuixos del "Drawing along".

Apunts al natural de la meva gata

Gat inventat

Gat inventat

Disseny inicial de la capçalera d'aquest blog

EL MEU ANIMAL PREFERIT

Drawing along 1

Hola! Aquesta setmana passada vaig decidir començar a dibuixar seguint la iniciativa del "Drawing Along", que vaig conèixer l'any passat. Pel què en sé, la iniciativa prové d'unes dibuixants, que per automotivar-se i "obligar-se" a dibuixar cada dia, van llençar un repte a la xarxa obert a qualsevol persona que dibuixi. El repte consisteix a fer un dibuix per dia segons un tema o paraula clau proposada. Jo no m'he proposat ser tant exigent, de fet vaig amb quasi un any de retard, però sí que intentaré dibuixar cada un dels temes proposats.
Aquí teniu més informació sobre el "Drawing along": http://www.waselwasel.com/dibujemos-juntos-en-marzo/

Aquests són els temes que he aconseguit dibuixar aquesta setmana durant els trajectes que faig en tren. Els dibuixos són a llapis i no estan passats a net, així que perdoneu la mala qualitat:

FRUITES

PIZZA

DOLÇ

Per fi!

Doncs sí, per fi l'he donat per acabat, aquest nou quadre que m'ha costat mesos en acabar i que ja em començava a pesar com una llosa. És, com podreu observar, l'"Skyline" de la ciutat de Barcelona, que em va encarregar la meva germana i el meu cunyat. La veritat és que l'encàrrec me'l van fer al 2008, junt amb el quadre de Sant Sadurní, però entre pitos i flautes no m'hi havia posat fins aquest passat 2014, després de l'insistència d'ells dos. Després de pintar el quadre de Sant Sadurní vaig arribar a la conclusió que no podia afrontar cap altre quadre de la mateixa "complexitat" (o superior, com és el cas de perfilar tants edificis coneguts de Barcelona) fins que no dominés la tècnica de l'oli. Així que després d'haver practicat una mica durant aquests últims anys, finalment vaig decidir llançar-me a la piscina, no sense la permanent inseguretat de que encara no en sabia prou. Però finalment puc dir que no estic del tot descontenta amb el resultat.

 Dibuix al carbonet sobre la tela. Després, la meva germana em va fer modificar els elements 

de la part dreta desplaçant-ne alguns cap a l'esquerra, com l'hotel Vela; i afegint-hi l'edifici 

del Fòrum (actualment Museu Blau) i la placa fotovoltàica entre d'altres.

 Tampoc va agradar la primera gama de colors amb la qual vaig pintar el cel. La meva germana 

deia que semblava una capa de contaminació sobre la ciutat (quina ironia). El fet és que 

aquests colors tant vius tampoc m'acabaven d'agradar així que finalment, la capa de 

contaminació va quedar coberta per una capa de rosa pastel. 

Ja ho diuen, rosa que l'amor s'hi posa.

L'entonació del principi i aquest efecte "esfumato"era la ideal, però al personalitzar cada edifici, 

la vaig perdre totalment...

 I aquest ha estat el resultat final.

Més olis

Seguint el fil del tema de la pintura a l'oli, avui publico un compendi de petits exercicis que vaig fer durant el 2013.

La meva primera tela

Tela, tela, vaya tela! Vaig a treure una mica la pols del blog...

I finalment aquí us publico la que va ser la primera tela que vaig pintar a l'oli.

Inici amb els olis

La meva escassa formació artística prové d'una escola de còmic, així que no és estrany que els olis siguin un terreny pràcticament verge per a mi. La primera vegada que vaig pintar amb olis va ser a l'estiu del 2008, com a assaig per poder pintar un quadre amb vistes de Sant Sadurní d'Anoia i les vinyes que m'havia encarregat la meva germana. No em podia enfrontar a un tema tant complex directament, així que per comprovar com funcionava això de pintar a l'oli vaig escollir la foto d'un gat.

Pintura a l'oli inacabada (falta acabar les ombres del pelatje blanc, només esbossades amb pintura ocre)

Els olis no els havia tocat mai, però sí que havia pintat sovint amb pintura acrílica, que havia sentit a dir que era un tipus de pintura molt semblant a la tècnica amb olis. Després d'aixó ja vaig passar a pintar les vistes de Sant Sadurní, que aquí us en penjo una foto d'un fragment, encara a mig fer. Els acrílics pequen perquè es solen assecar massa aviat abans que puguis arribar a fer totes les tonalitats que tu vols. En canvi, pel què fa als olis, encara no he aconseguit dominar el tempo d'assecat, i sovint se m'acaba empastifant tot, cosa que em posa de mala lluna... I no diguem quan toca fer detalls molt petits, com en aquest cas, on pintar els edificis de Sant Sadurní va ser una tasca quasi impossible per mi.

Fragment d'una pintura a l'oli en procés d'elaboració