Mira que Sant Sebastià dels Gorgs està a prop de casa (segons el senyor Google, uns 7 Kilòmetres), però si no fos pels USK Penedès, ni tan sols en coneixeria de la seva existència. Malgrat ser un nucli petit (segons el senyor Google, un altre cop, amb prou feines un centenar d'habitants), té un conjunt monàstic prou important, del qual se n'està celebrant el mil·lenari.
Aprofitant la missa de Rams i l'exhibició castellera dels verds de Vilafranca, els USK Penedès ens vam plantar al poble per dibuixar-lo un cop més (la primera trobada me la vaig perdre).
Poca cosa més puc explicar d'aquest encantador poble, perquè crec que em repetiria amb els adjectius que faig servir habitualment quan visito altres contrades per dibuixar. Vaig fer unes quantes fotografies per capturar la bellesa dels seus racons i detalls, reforçats per una primavera exultant. L'ambient, amb els castellers, era de Festa Major. Malauradament, per qüestions logístiques, vaig haver de marxar abans que fessin l'actuació i no els vaig pas poder dibuixar. Un altre dia serà.
Vaig fer un primer dibuix de la torre del campanar, intentant esquivar les bastides de reforma (la torre lluïa unes grans esquerdes), i vaig esbossar la casa anomenada Cal Cinto. Aquesta il·lustració la vaig acabar un cop ja a casa on, mitjançant fotografies, em vaig poder esplaiar amb tot luxe de detalls.
Ja fa temps que m'adono que em faria falta una gamma d'aquarel·les més àmplia: amb més tons de verd i marrons, i també algun lila o violeta. Cal Cinto, per exemple, té una façana de color lila pastel, que vaig veure-me-les magres per aconseguir-lo a casa.
Encara guardo els quatre colors bàsics d'anilines que ens van fer comprar quan anava a la Joso (aviat farà 30 anys que les tinc!) i vaig poder aconseguir un violeta molt saturat... A més, crec que aquestes anilines, amb el temps es deuen haver fet malbé perquè per més ràpid que vagi amb el pinzell, no em paren de sortir taques a tot arreu on pinto. I últimament, el paper del bloc que utilitzo, al saturar-lo d'aigua, m'hi apareixen uns punts del tot antiestètics també. Això abans no em passava! Quin misteri.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada