Cleopatra, la gata psiquiatra 35

 Revista Metamorfosis nº95

Urban Sketch: Sant Sebastià dels Gorgs

Mira que Sant Sebastià dels Gorgs està a prop de casa (segons el senyor Google, uns 7 Kilòmetres), però si no fos pels USK Penedès, ni tan sols en coneixeria de la seva existència. Malgrat ser un nucli petit (segons el senyor Google, un altre cop, amb prou feines un centenar d'habitants), té un conjunt monàstic prou important, del qual se n'està celebrant el mil·lenari. 

Aprofitant la missa de Rams i l'exhibició castellera dels verds de Vilafranca, els USK Penedès ens vam plantar al poble per dibuixar-lo un cop més (la primera trobada me la vaig perdre). 

Poca cosa més puc explicar d'aquest encantador poble, perquè crec que em repetiria amb els adjectius que faig servir habitualment quan visito altres contrades per dibuixar. Vaig fer unes quantes fotografies per capturar la bellesa dels seus racons i detalls, reforçats per una primavera exultant. L'ambient, amb els castellers, era de Festa Major. Malauradament, per qüestions logístiques, vaig haver de marxar abans que fessin l'actuació i no els vaig pas poder dibuixar. Un altre dia serà.

Vaig fer un primer dibuix de la torre del campanar, intentant esquivar les bastides de reforma (la torre lluïa unes grans esquerdes), i vaig esbossar la casa anomenada Cal Cinto. Aquesta il·lustració la vaig acabar un cop ja a casa on, mitjançant fotografies, em vaig poder esplaiar amb tot luxe de detalls. 

Ja fa temps que m'adono que em faria falta una gamma d'aquarel·les més àmplia: amb més tons de verd i marrons, i també algun lila o violeta. Cal Cinto, per exemple, té una façana de color lila pastel, que vaig veure-me-les magres per aconseguir-lo a casa. 

Encara guardo els quatre colors bàsics d'anilines que ens van fer comprar quan anava a la Joso (aviat farà 30 anys que les tinc!) i vaig poder aconseguir un violeta molt saturat... A més, crec que aquestes anilines, amb el temps es deuen haver fet malbé perquè per més ràpid que vagi amb el pinzell, no em paren de sortir taques a tot arreu on pinto. I últimament, el paper del bloc que utilitzo, al saturar-lo d'aigua, m'hi apareixen uns punts del tot antiestètics també. Això abans no em passava! Quin misteri.

VIII Trobada USK Catalunya

De retruc, i sense estar-hi inscrita, aquest any he participat per primer cop a la Trobada d'Usk Catalunya que es fa anualment. Des de Usk Penedès, es va organitzar un autocar per desplaçar-se a Arenys de Mar, on aquest any es feia la trobada, i com que hi va haver baixes, m'hi vaig apuntar a última hora. La veritat és que ganes no me'n faltaven, i la trobada va anar com una seda. 

Amenaçava pluja, però al final la meteorologia ens va jugar a favor i va fer un dia agradable, ni amb massa fred ni amb massa calor i amb algunes estones de sol. El mar, però, no lluïa blau i lluminós sinó més aviat gris i apagat. No sabent per quina ruta començar a dibuixar, vaig decidir seguir el mestre, l'Eduard Barrobés, i vaig arribar-me amb ell fins al cementiri. 

El famós Cementiri de Sinera de Salvador Espriu! Quan feia BUP o COU, va ser un dels llibres que ens van fer llegir, però havia oblidat completament la relació entre Arenys de Mar, el cementiri i l'escriptor Salvador Espriu. Així que va ser una agradable sorpresa trepitjar un lloc famós com aquell, amb aquelles meravelloses vistes obertes al mar i aquells magnífics conjunts escultòrics i arquitectònics. A més, l'estona de dibuix va estar amenitzada per un seguit de visites teatralitzades acompanyades per la música d'un saxofon, així que, mentre dibuixava, anava parant l'orella i, per exemple, vaig poder saber que l'escultor Josep Carcassó del qual n'estava dibuixant una escultura, va morir en l'absoluta misèria. 

Allà vaig compartir una estona de dibuix amb una senyora dels Usk Barcelona, que va decidir dibuixar el mateix àngel. Vam estar conversant mentre jo esmorzava i esperava que s'assequés l'aquarel·la blava del fons. Abans de marxar, vaig fer un riu ni més ni menys que a la Sala d'Autòpsies del cementiri! També oberta al públic per a l'ocasió i que, per sorpresa meva, força persones estaven dibuixant en sepulcral silenci. Cal dir que la sala tenia el seu encant, ja que és una sala que conserva el mobiliari de l'època (segle XIX, si no vaig equivocada).

En sortir del cementiri, vaig decidir que dibuixaria un lloc característic de cada ruta proposada, que en total n'eren quatre. Així que, el primer lloc interessant que em trobés de les tres rutes que em faltaven, seria el que dibuixaria, i així va ser com vaig topar-me amb Can Juncosa, on una altra multitud d'sketchers estaven dibuixant a peu de carrer. Aquí em vaig trobar amb l'Eliana Mañas, una artista venessolana instal·lada a Sant Sadurní, que havia vingut per lliure. Vam conversar una estona, però jo vaig decidir anar a buscar una altra perspectiva de l'edifici. La veritat que el dia va ser com una contrarellotge, perquè s'havia quedat a les 13:15 als Jardins de Can Xifré (que no tenia ni idea d'on eren) per fer-nos la foto grupal, i tot i posar-me alarmes al mòbil, no hi vaig arribar a temps. Sí que vaig arribar a temps per a la foto general i els parlaments de les autoritats.

Després d'això vaig decidir anar a dinar l'entrepà que portava a la zona del port, i així poder dibuixar algunes barquetes de la Ruta de Migjorn, tal com havien anomenat a la ruta marítima. Va ser una bona elecció fer-ho així. Vaig trobar un bon lloc per poder dibuixar, arrepenjada a la paret i a l'ombra, i a més, estava sola. Però de mica en mica, a mesura que la gent va anar acabant de dinar, els sketchers van venir en munió i molts van dibuixar les mateixes barquetes que havia triat. També l'Eliana Mañas, que vam compartir una estona més de xerrada i dibuix. Ella em va ensenyar els dibuixos del seu quadern, tota una meravella.

El temps se'm tornava a tirar a sobre i encara em quedava un últim emplaçament per dibuixar. El primer edifici que vaig trobar prou interessant va ser l'Ajuntament, on també hi havien nombrosos sketchers asseguts dibuixant-lo. I curiosament, l'Eduard va arribar poca estona després que jo dient: "Tenim mitja hora per dibuixar!". Em va semblar curiós que també ell havia decidit fer un dibuix de cada ruta, i havíem coincidit en el primer i últim emplaçament. Un cop més, vaig posar-me una alarma al mòbil, però no vaig poder acabar de dibuixar l'edifici a temps. L'Eduard, en canvi, que és ràpid i prolífic, no va tenir cap problema a finalitzar el dibuix en aquells escassos minuts. 

Arenys de Mar no te l'acabes i m'agradaria repetir excursió per veure tranquil·lament tots els racons i raconets, que en té molts! I per acabar aquest text, que ja m'està quedant massa llarg, voldria recalcar la bona organització de l'esdeveniment per part de Dibuixem Maresme i l'amabilitat i el bon rotllo de totes les persones voluntàries que hi van col·laborar.