Per finalitzar la temporada, el 14 de juliol ens vam reunir els Urban Sketchers del Penedès a la Plaça de Sant Joan de Vilafranca.
Els
resultats que vaig obtindre van agradar a alguns assistents, tal com
m'ho van fer saber, però a mi no gens. Per posar-hi humor, acostumo a
dir que estic inventant una nova tècnica de dibuix que es diu
"Galimaties lineal", on cap línia està a on toca i tot s'empastifa. La
meva expectativa és crear un dibuix tècnic del que estic veient, però la
mà no posa les línies a on voldria.
I és que l'urban sketcher que no va prou preparat (una servidora) s'ha d'enfrontar, no només a la seva manca d'habilitats artístiques, sinó que també a les condicions ambientals adverses: vaig asseure'm en un banc (a falta de portar cadira o tamboret per qüestions logístiques) i al cap de poca estona el sol hi començava a tocar de valent. La intensa xafogor, les mosques empipadores, els sorolls ambient, i un llarg etcètera, van fer que acabés el dibuix de forma precipitada i sense afegir-hi color. El blau del cel l'acabo d'afegir avui mateix, a partir d'una fotografia que vaig fer amb la intenció futura de posar-hi color i rectificar alguns errors.
Els errors els he corregit amb una barreja de guaix blanc i pintura acrílica beix (a falta de més tons de guaix) per tal d'imitar el color cru dels fulls del bloc. Per tant, he decidit que amb el fet de posar-hi color no aconseguiria altra cosa que empastifar més el dibuix, i en conseqüència, l'he deixat tal com el tenia.
Una dona al tren |