Cistellet

***Aquest és un treball de fa quasi dos anys, que havia publicat en el seu moment junt amb el post d'un altre treball (veure "Arbre genealògic" en aquest mateix blog), però que avui he decidit separar en una publicació independent.***

Pels volts del 15 de febrer de 2014 vaig participar al concurs d’il·lustració del personatge infantil de la Masia del s. XXI de la cadena d'establiments de fruites i verdures de Casa Ametller. Aquesta és la mascota que vaig presentar al concurs, que finalment no va ser escollida.

Benvingut nadó!

He fet un clipart o dibuix infogràfic vectorial amb el programa Adobe Illustrator. És un dibuix de colors plans i amb poques floritures, que val a dir que en aquest tipus de treballs ja va bé que sigui així. Però realment el què ha passat és que he tingut poc temps per fer-lo, i m'han quedat al tinter possibles nous efectes, experimentacions i enriquiment general amb més línies. Un altre dia serà!

Bola de drac

Practicant les tècniques digitals, he fet aquesta bola de drac amb Photoshop.

Anem a cuinar

He fet coberta i contra per dos reculls de receptes de cuina. He utilitzat retolador negre per la línia i anilines (aquarel.la líquida) pel color amb uns tocs finals de llapis de color i gouache blanc.

Nit d'insomni

L'altre dia vaig passar una nit d'insomni com feia temps que no passava. Cansada de donar voltes al llit, finalment vaig decidir aixecar-me i posar-me a dibuixar alguna cosa. Fa molt de temps, en l'època de l'institut i posterior, era una pràctica que feia sovint això de posar-me davant d'un tros de paper i dibuixar el primer que se'm passava pel cap en aquell moment.
Després de tres dibuixos vaig poder posar-me a dormir, pensant en la frase de Goya: "El somni de la raó produeix monstres".

Manualitat

Ostres, això sembla el "tot s'hi val".
I què és això? Doncs una petita font decorativa que algú m'ha cedit i jo he decidit donar-li una mà de pintura. He utilitzat pintura en spray pel daurat i pintura acrílica aplicada amb aerògraf (ah! Aquell estri, gran oblidat!). No és una tècnica que domini pas gens, però estic contenta amb el resultat.
Ha quedat "resultón", no?

A l'esquerra, tal com em va arribar la font. A la dreta, el nou toc de color.

Time as money

Un cop més des del Banc de Temps m'han demanat de fer un cartell per anunciar el passi del documental estadounidenc "Time as money" que tracta precisament dels Bancs de Temps nordamericans. M'han demanat que partint del disseny original, en fes una adaptació pel nostre cartell. Així que el mèrit del disseny no és pas meu.

A l'esquerra, cartell original del reportatge. A la dreta, redisseny per al passi.

Vegetació

Reprenent les pràctiques amb olis

Grans Formats 2015

Què he estat fent aquests últims dies? Doncs de nou, col.laborar amb la falla del Barri Diputació. Aquest any, la temàtica triada va ser el conte del Pinotxo i de retruc es va voler donar al barri una ambientació de circ (potser es van confondre de conte: no era Dumbo el que estava en un circ?). L'artista gegantera Montse Mateu em va ensenyar la tècnica d'empaperat que vaig utilitzar per fer el cap del Pinotxo. Utilitzant un globus de làtex de grans dimensions com a base, vaig recobrir l'esfera amb capes de paper de diari, aquaplast i cola blanca. I crec que el resultat va ser molt bo!

Disseny inicial

La novetat d'aquest any és que en Jordi Esteve va idear un sistema de cordes i politges 
que permetia que els nens poguessin interactuar amb el ninot i poguessin moure braços i cames.

Mentre el ninot era devorat pel foc vaig tenir una sensació ben estranya. 
Era com si el Pinotxo em supliqués que el salvés de les flames...

Disseny de la cara d'un pallasso dedicat a decorar alguns balcons del barri.

Barri Sant Antoni 2015

Des del Banc de Temps, aquest any vaig rebre l'encàrrec de fer el disseny del cartell del Barri Sant Antoni amb la temàtica del Petit Príncep d'Antoine de Saint-Exupéry. El text és de l'Imma Font.

La caputxeta vermella

Des del Banc de Temps de Sant Sadurní, del qual en sóc membre, se'm va demanar si podia impartir un taller d'il.lustració en el marc de la celebració del primer aniversari d'aquest organisme. Ah, que no sabeu què és un Banc de Temps? Aquí en teniu més informació: http://ca.wikipedia.org/wiki/Banc_de_temps  / Banc de temps de Sant Sadurní: https://www.facebook.com/intercanvidetemps
Bàsicament i per fer-ho ras i curt, un banc de temps és una xarxa d'intercanvi entre persones que ofereixen el que saben fer a altres persones i on la moneda de canvi és el temps enlloc dels diners.
Jo hi sóc inscrita i els meus oferiments són classes de dibuix o de japonès. El fet és que mai m'havia plantejat com ensenyar alguna cosa a algú i per primer cop he valorat encara més profundament la labor dels mestres i professors. Fins ara sempre havia jugat el paper d'alumne patint les dificultats d'aprendre, però ara també conec les dificultats i patiments d'ensenyar, i al contrari del què em pensava, no és fàcil fer-ho.
I encara és menys fàcil ensenyar a fer una cosa que no saps com l'has après. Perquè, i aquí ve la pregunta clau, el dibuixant neix o es fa?
Durant uns dies vaig anar de vòlit buscant per internet trucs fàcils per aprendre a dibuixar, em vaig comprar cinc llibres de tècniques de dibuix, perspectiva i anatomia (que bé que m'haguessin anat si els hagués tingut durant els meus anys de joventut aquests llibres!), em vaig rellegir alguns apunts que havia pres a l'escola de còmic Joso...
Com enfocaria una classe d'una hora i mitja? Primer vaig pensar d'ensenyar la construcció de la figura humana i el disseny de personatges a partir de l'arxiconegut conte de La caputxeta vermella. El fet és que, en general, a la celebració i a tots els tallers, els assistents van ser ben pocs. En el meu cas van ser dos nens, així que la cosa es va relaxar i va derivar en la creació lliure d'un personatge.
De totes maneres, mentres preparava la classe vaig fer aquests esbossos del conte:

Una caputxeta vermella ben eixerida

Construcció d'una figura humana infantil (la Caputxeta) i de d'una àvia amb anatomia "grassoneta"

Una àvia de constitució prima i el llop

La casa de l'àvia

Per passar l'estona

Fa anys, no sé com, vaig inventar-me una tècnica de dibuix automàtic per passar les estones avorrides i matar el temps sense esforçar-se a dibuixar res en concret. La tècnica, consisteix en fer un gargot i d'allà extreure'n una o diverses formes. Ideal per quan estem en una sala d'espera. Us hi atreviu?

Ashita no Joe

Fa unes setmanes vaig veure la pel.lícula japonesa "Ashita no Joe", basada en el manga homònim que tracta el tema dels combats de boxa. La força de les imatges dels combats dels dos protagonistes de la peli, en Joe Yabuki (Tomohisa Yamashita) i el seu adversari Rikiishi (Yuusuke Iseya), em van impactar i vaig decidir fer-ne aquest fan art (si és que se'n pot dir així...).

Joe Yabuki

Rikiishi

Drawing along 2

MARGARIDES

Ja haureu endevinat que el meu animal preferit és el gat, oi? ^_______^
En aquest cas he afegit un seguit de dibuixos sobre gats que ja tenia fets al mateix bloc on faig els dibuixos del "Drawing along".

Apunts al natural de la meva gata

Gat inventat

Gat inventat

Disseny inicial de la capçalera d'aquest blog

EL MEU ANIMAL PREFERIT

Drawing along 1

Hola! Aquesta setmana passada vaig decidir començar a dibuixar seguint la iniciativa del "Drawing Along", que vaig conèixer l'any passat. Pel què en sé, la iniciativa prové d'unes dibuixants, que per automotivar-se i "obligar-se" a dibuixar cada dia, van llençar un repte a la xarxa obert a qualsevol persona que dibuixi. El repte consisteix a fer un dibuix per dia segons un tema o paraula clau proposada. Jo no m'he proposat ser tant exigent, de fet vaig amb quasi un any de retard, però sí que intentaré dibuixar cada un dels temes proposats.
Aquí teniu més informació sobre el "Drawing along": http://www.waselwasel.com/dibujemos-juntos-en-marzo/

Aquests són els temes que he aconseguit dibuixar aquesta setmana durant els trajectes que faig en tren. Els dibuixos són a llapis i no estan passats a net, així que perdoneu la mala qualitat:

FRUITES

PIZZA

DOLÇ

Per fi!

Doncs sí, per fi l'he donat per acabat, aquest nou quadre que m'ha costat mesos en acabar i que ja em començava a pesar com una llosa. És, com podreu observar, l'"Skyline" de la ciutat de Barcelona, que em va encarregar la meva germana i el meu cunyat. La veritat és que l'encàrrec me'l van fer al 2008, junt amb el quadre de Sant Sadurní, però entre pitos i flautes no m'hi havia posat fins aquest passat 2014, després de l'insistència d'ells dos. Després de pintar el quadre de Sant Sadurní vaig arribar a la conclusió que no podia afrontar cap altre quadre de la mateixa "complexitat" (o superior, com és el cas de perfilar tants edificis coneguts de Barcelona) fins que no dominés la tècnica de l'oli. Així que després d'haver practicat una mica durant aquests últims anys, finalment vaig decidir llançar-me a la piscina, no sense la permanent inseguretat de que encara no en sabia prou. Però finalment puc dir que no estic del tot descontenta amb el resultat.

 Dibuix al carbonet sobre la tela. Després, la meva germana em va fer modificar els elements 

de la part dreta desplaçant-ne alguns cap a l'esquerra, com l'hotel Vela; i afegint-hi l'edifici 

del Fòrum (actualment Museu Blau) i la placa fotovoltàica entre d'altres.

 Tampoc va agradar la primera gama de colors amb la qual vaig pintar el cel. La meva germana 

deia que semblava una capa de contaminació sobre la ciutat (quina ironia). El fet és que 

aquests colors tant vius tampoc m'acabaven d'agradar així que finalment, la capa de 

contaminació va quedar coberta per una capa de rosa pastel. 

Ja ho diuen, rosa que l'amor s'hi posa.

L'entonació del principi i aquest efecte "esfumato"era la ideal, però al personalitzar cada edifici, 

la vaig perdre totalment...

 I aquest ha estat el resultat final.