La meva escassa formació artística prové d'una escola de còmic, així que no és estrany que els olis siguin un terreny pràcticament verge per a mi. La primera vegada que vaig pintar amb olis va ser a l'estiu del 2008, com a assaig per poder pintar un quadre amb vistes de Sant Sadurní d'Anoia i les vinyes que m'havia encarregat la meva germana. No em podia enfrontar a un tema tant complex directament, així que per comprovar com funcionava això de pintar a l'oli vaig escollir la foto d'un gat.
 |
| Pintura a l'oli inacabada (falta acabar les ombres del pelatje blanc, només esbossades amb pintura ocre) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
Els olis no els havia tocat mai, però sí que havia pintat sovint amb pintura acrílica, que havia sentit a dir que era un tipus de pintura molt semblant a la tècnica amb olis. Després d'aixó ja vaig passar a pintar les vistes de Sant Sadurní, que aquí us en penjo una foto d'un fragment, encara a mig fer. Els acrílics pequen perquè es solen assecar massa aviat abans que puguis arribar a fer totes les tonalitats que tu vols. En canvi, pel què fa als olis, encara no he aconseguit dominar el tempo d'assecat, i sovint se m'acaba empastifant tot, cosa que em posa de mala lluna... I no diguem quan toca fer detalls molt petits, com en aquest cas, on pintar els edificis de Sant Sadurní va ser una tasca quasi impossible per mi.
 |
| Fragment d'una pintura a l'oli en procés d'elaboració |
