Cleopatra, la gata psiquiatra 32

 Revista Metamorfosis nº 92

Urban Sketch: Sant Pere de Ribes

Avui ha estat la primera trobada de l'any dels USK Penedès, amb èxit de convocatòria i talent. 

Malgrat que el títol de la trobada era "La ruta dels Indians", bàsicament, tots els dibuixants ens hem situat a prop de la plaça Marcer d'aquesta vila. Jo he estat força estona asseguda a terra, davant de l'església de Sant Pere, mentre els ulls no em paraven de plorar pel fred (una té els ulls molt sensibles). 

La plaça de davant de l'església ha estat molt transitada, i força persones han vingut a parlar amb mi interessades pel que estava dibuixant, amb algunes felicitacions incloses, cosa que sempre és d'agrair. De fet, un senyor llatinoamericà ha volgut fer una fotografia del dibuix quan encara no estava del tot acabat, tot felicitant-me efusivament. De fet, n'ha fet dues, perquè a la primera hi apareixia el meu dit i això espatllava la imatge.

Els últims vint minuts els he dedicat a dibuixar la font de la plaça contigua. Com veureu al dibuix, he escrit la nota de: falta un volum! Si busqueu una fotografia de la peça, veureu que he eludit involuntàriament una part d'aquesta. És el que té anar contra rellotge...

M'he quedat amb moltes ganes de conèixer el poble de Sant Pere amb més profunditat, ja que segons m'han dit, guarda moltes sorpreses. Tant de bo tingui més oportunitats de visitar el lloc amb més temps per fer la turista, i finalment veure les cases dels indians.

Urban Sketch: 2on Vilavinil

Avui hem anat a dibuixar la figura humana a la Segona Fira del Disc de Vilafranca del Penedès, el Vilavinil, realitzat a la placeta Anselm Clavé. 

A part dels firaires i visitants, hi havia actuacions musicals en directe, cosa que ens ha servit per poder tenir cert marge de temps per poder dibuixar els músics i cantants durant la seva actuació, que rondava els vint minuts. Una gran pràctica de dibuix, sí senyor.

Com sempre, cal lluitar amb la frustració que s'origina quan allò que vol dibuixar el cervell es perd durant el trajecte ment-braç-ma-estri de dibuix, però aquest cop, amb una problemàtica afegida que és el canvi constant de la figura humana en moviment (d'això l'Eduard en diu "sortir de la zona de confort"). 

Per això he optat per utilitzar els retoladors en lloc de l'aquarel·la, perquè, literalment, no tenia temps ni de mullar el pinzell. L'Eduard m'ha fet l'observació de "Quins colors més vius!" (per no dir-me directament, "Quin mal als ulls!", siguem sincers), però la gamma que tinc és reduïda (no tinc pastels, ni rosa, ni violeta, ni lila, ni gris...).

Res més a afegir, una fira discreta, una trobada discreta, un ambient informal però ple de música i autenticitat.

Cartell de la Cavalcada de Reis 2025

Primer de tot, i ara sí, BON NADAL a tothom! 

Ja em perdonareu que estigui escrivint en un dia com avui, però el cartell de la cavalcada (quin joc més curiós es podria fer aquí amb la paraula CAVA!) ja fa dies que ronda per alguns llocs de Sant Sadurní, tant físics com digitals. I és que la recollida de cartes es farà el pròxim 27 de desembre. 

Com sempre, el cartell ha patit algunes modificacions des de la primera versió que vaig presentar dins del TFG del Grau de Disseny, fins a la versió que ha estat aprovada i publicada per l'Ajuntament. 

Seguint amb la cronologia dels estils històrics pel que fa al disseny de cartells, aquest cop em vaig inspirar en l'estil racional i geomètric de la famosa escola alemanya de disseny Bauhaus (1919-1933).

Les principals característiques que en vaig extreure dels cartells dissenyats dins d'aquesta escola van ser les següents:

• Ús de retícules compositives.
• Ús de formes geomètriques bàsiques com el cercle, el quadrat i el triangle.
• Integració plena de la tipografia en la composició gràfica i gran destresa en l’ordenació jeràrquica d’aquesta.
• Ús trencador de l’abstracció i de les línies diagonals.
• Ús de colors plans, primaris i saturats (aquí vaig fer una excepció utilitzant degradats).

Per últim, vull citar un disseny base que em va servir d'inspiració, trobat a Freepik. I també les tipografies utilitzades que són les Star Trebek dissenyada per Chequered Ink i la Timeburner dissenyada per NimaType. Totes dues distribuïdes per Fontspace.

Primera versió del cartell

Versió final del cartell

Versió per Instagram

Bàner

Patró que em va servir d'inspiració

Bon Nadal, Amtaes!

Aquest any, com que tinc temps, he participat en el concurs per il·lustrar la postal nadalenca de l'Associació Amtaes. Com normalment faig per aquí, explicaré una mica com va anar el procés de creació d'aquesta obra. 

Habituada a les aquarel·les pel seu minimalisme de mitjans, vaig pensar de fer servir el mateix estoig que faig servir quan vaig a dibuixar amb els Urban Sketchers. Vet aquí que, al començar a pintar l'extens degradat del cel, l'aquarel·la em va quedar tota plena d'unes taques horribles. Vaig estar a punt d'estripar el dibuix i deixar-ho córrer. No sé per què, però l'aquarel·la s'assecava massa ràpid impedint que la pogués estendre uniformement pel paper. Vaig pensar que potser era el mateix paper el culpable de tal desastre, un bloc de la marca Guarro Geler Mate que ja era molt antic (com uns vint anys feia que estava en un calaix i ja es veia esgrogueït). Potser el paper havia perdut les seves propietats? No era paper adequat per aquarel·la? Crec recordar que era l'estàndard que fèiem servir en tots els treballs de la Joso. De fet, allà sempre ens havien recomanat fer servir aquarel·la líquida (anilina) i no aquarel·la en pastilla. Crec que va ser això últim el què vaig passar per alt, perquè d'anilines només tinc els 3 colors bàsics (groc, magenta, cian), i em va fer mandra fer totes les barreges per aconseguir tots els altres colors, com havia fet a la Joso i sempre (ara ja no tinc la paciència d'abans).

Es veu que l'aquarel·la en pastilla està més indicada per apunts ràpids i de mida petita, i també per fer textures i efectes decoratius en papers rugosos especials per aquarel·la. En canvi, l'anilina és millor per acabats uniformes.

Per altra banda, podem veure alguns errors de dibuix, com el portal d'entrada a la caseta, on un dels dos parells de columnes estan massa juntes. Un altre punt dificultós va ser els tres ocells que hi ha sobre la Cleopatra. Volia que fossin pardals comuns o pit-roigs, per tant, havien de ser de color marró, però en estar en una franja de cel amb tons foscos, els ocells quedaven totalment empastats i no s'apreciaven gens. Al final vaig haver de cobrir-los amb guaix blanc per fer-los contrastar amb el fons i fer-los més visibles.

Pel que fa al significat de la postal, no hi ha massa cosa a explicar: vol significar l'acolliment de l'Associació a tots els socis, deixant una porta oberta a una casa plena de caliu on tothom hi és benvingut. La meva inspiració: la cançó de Jaume Sisa Qualsevol nit pot sortir el sol.

Aquarel·la, llapis de colors i guaix blanc

Bon Nadal

Un altre encàrrec que m'ha caigut del cel aquest any ha estat el d'il·lustrar la postal de Nadal de la parròquia de Sant Sadurní. Mossèn Carles em va deixar ben clar que volia que li dibuixés un Naixement. 

La meva primera idea va ser pintar el símbol de la parròquia, el característic campanar de l'església i fer-lo servir de cova o establia del naixement. Vaig voler simbolitzar un Naixement impersonal, sense cares, on tothom si pogués veure representat independentment de la raça, sexe o condició, i que, a més a més, emanés senzillesa. 

Un Naixement situat ben amunt, a prop del cel, ben a prop del regne de Déu, i envoltat d'ales angelicals i plenes de l'Esperit Sant, aquest cop no representades per un colom, sinó per una parella de cigonyes que hi han fet el niu i que amb les seves ales protegeixen i donen escalfor a la família celestial. 

Una altra idea, era la de jugar amb la cigonya que, popularment, s'havia dit que portava els nens des de París, tot i que a Sant Sadurní mai hem vist cigonyes al campanar. La nit, ben il·luminada per uns estels vibrants, hipnòtics, com totes les llumetes de Nadal que veiem pels balcons. La llum ha guanyat a la foscor i l'estel que assenyala el punt on trobarem Jesús, és la que brilla amb més força.

Llapis d'aquarel·la

 

La segona idea, la que sí que va agradar, va ser una figura d'aires geomètrics basada en el cercle i les línies corbes, suaus i dolces, despullada d'ornaments. 

 

Les tres figures humanes que integren un Naixement, replegades entre si, formant una unió protectora i tendra en forma de cor. El color predominant: el càlid vermell, però utilitzant dos colors més que no són pas gratuïts. L'ús del verd i el marró fosc (evitant el negre), i malgrat que pugui semblar un argument agafat amb pinces, és un record al poble palestí i als colors de la seva bandera (verd, vermell i negre). No m'agrada barrejar el què faig amb qüestions polítiques, però si hem de celebrar el Nadal, no pot ser que ho fem girant l'esquena a un conflicte com aquest, perquè jueus, musulmans i cristians, tots som germans; i el nostre Déu és el mateix. 

 

Aquestes postals les vaig estar dibuixant mentre sentia per la ràdio les esgarrifoses notícies dels efectes de la Dana al País Valencià. El meu record als afectats per aquest desastre i molta força i tot el meu reconeixement a la gent de bon cor que s'hi ha deixat la pell per treure el fang dels carrers i les cases. 

Llapis d'aquarel·la

Cleopatra, la gata psiquiatra 31

La revista Metamorfosis acaba d'estrenar un nou disseny. Com a mínimament entesa en el tema, haig de dir que en alguns aspectes ha millorat, com per exemple en els seus interiors, més atractius gràficament. En altres, però crec que ha empitjorat: m'agradava més el disseny anterior de la portada, molt més net. I, per altra banda, haig de dir que la tira de Cleopatra apareix deformada en la seva amplada respecte a l'original que jo envio. En tot cas, cal dir que la persona encarregada de la nova maquetació, hi posa tot el seu amor i bona voluntat.

Revista Metamorfosis nº 91