Urban Sketch: cementiri de Vilafranca

El lema de la trobada d'ahir al cementiri de Vilafranca del Penedès va ser: pocs, però bons. I és que vam ser pocs els valents que ens hi vam trobar, potser pel fred, potser perquè anar al cementiri no convida, potser per la coincidència amb altres activitats nadalenques, etc. 

M'ha sorprès trobar tan poca informació a la xarxa de les esplèndides tombes que podem trobar en aquest cementiri i, en concret, de les dues peces escultòriques que vaig triar dibuixar. La primera, la d'una dona que reposa asseguda i amb els braços creuats juntament amb un ram de flors; i la segona la d'un àngel querubí o infant alat. 

Que difícil és, també, copsar amb el dibuix les belles expressions facials que aconsegueixen els escultors. Per últim, haig de dir que aquest cop, i sense que serveixi de precedent, he retocat digitalment les proporcions poc encertades de la dona asseguda. N'he reduït la mida del cap i engrandit una mica l'espatlla dreta. Així que, a dalt teniu el dibuix sense modificar, i a sota, el corregit junt amb una fotografia de l'estàtua original. Ha millorat una mica, però res a veure amb la bellesa de l'escultura, que val a dir que té una postura poc comuna i no pas fàcil de dibuixar, amb el cap una mica inclinat cap amunt.

Dibuixar estàtues és una cosa molt plaent, sempre que et quedin mínimament bé, perquè no es mouen!

Cleopatra, la gata psiquiatra 41

Normalment, no acostumo a comentar res de les tires de la Cleopatra, i segurament això sigui per mandra, encara que ho vulgui dissimular amb la justificació de "no hi ha res a dir, la tira s'ha d'entendre sense necessitat d'explicar-la, sinó, és que no és una bona tira". 

De totes maneres, en aquesta, no puc passar per alt dir que els fons que he utilitzat per a la primera i última vinyeta no els he creat jo. Sí, ho sé, quin fracàs com a dibuixant. Però no em veia amb cor de simular un paisatge urbà exterior prou realista perquè semblés un poble del Japó. Així que he utilitzat (calcat, diguem-ho pel seu nom) dues imatges trobades a internet. La primera, no sé a qui ni a què pertany, no ho he aconseguit trobar. I l'última, forma part d'un conegut fotograma de la conegudíssima pel·lícula d'anime "Your Name" ("Kimi no na wa"/君の名は). 

Deixo les imatges de referència que he utilitzat acompanyant aquestes línies. 

Revista Metamorfosis núm. 101 

Imatge d'autoria desconeguda

Fotograma de la pel·lícula Your Name

Fragment de l'anterior fotograma

Cartell per a la Diada de Santa LLúcia 2025 de Gelida

Aquesta tardor m'he presentat al concurs de disseny del cartell de la diada de Santa Llúcia de Gelida, que se celebra avui mateix (així que felicitats a totes les Llúcies i Lucías!!!). 

Malauradament, el cartell no ha resultat elegit. Curiosament, la proposta guanyadora, que trobo molt bonica i encertada, no dista tant de la meva (recomano que busqueu el cartell a les xarxes): una caldera com a element central, i tot de mans que afegeixen els diferents ingredients que porta l'escudella que se serveix tradicionalment el dia d'avui a Gelida. Jo li he donat un to més espiritual i, fins i tot i sense voler-ho, esotèric; mentre que el cartell guanyador, té un to més popular i participatiu. 

El títol sota el qual vaig presentar el cartell és: Escudella, aliment per l’ànima. A les bases del concurs, també es demanava fer una breu explicació del cartell que és la següent: 

Des del cel, la mà de Santa Llúcia posa el toc final a la recepta de l’escudella de Gelida, afegint-hi un polsim de cel, de llum i d’estels per escalfar els nostres cors. De l’olla, que ja bull, emana la fumera amb flaire deliciosa, tot dibuixant el nom del poble de Gelida, i és que l’olor d’escudella defineix aquest poble cada 13 de desembre.

La inspiració per realitzar aquest cartell m’ha vingut a partir de les fotografies vistes al blog La cuina violeta (entrada del dilluns 19 de desembre del 2022), de la fotògrafa tarragonina Nani Nolla, mentre m’estava documentant sobre la festa. Així que les seves fotografies m’han servit per dibuixar l’olla, que és l’element central del cartell. 

Crèdits del material gràfic:
Els ulls de Santa Llúcia han estat obtinguts mitjançant Freepik en llicència oberta, per ser posteriorment modificats i adaptats al cartell.

Tipografies:
Uncial Antiqua (Google Open Font). Dissenyada per Astigmatic.
Montserrat (Google Open Font). Dissenyada per Julieta Ulanovsky, Sol Matas, Juan Pablo del Peral, Jacques Le Bailly. 

I res més, només em queda desitjar-vos una bona diada de Santa Llúcia, patrona de la vista, i com diu la cançó: "Santa Llúcia de la Bisbal, tretze dies d'aquí a Nadal!".

Urban Sketch: Piera

La Rosalba, la meva actual companya-sketcher vilafranquina, i jo vam matinar el passat diumenge 30 de novembre per arribar-nos fins a Piera amb transport públic. Només per això ja ens haurien de donar un premi. Ens vam quedar penjades a Martorell una horeta ben bona per l'habitual retard de la Renfe, que ens va fer perdre l'enllaç amb els Ferrocarrils Catalans. Sort que el bon ambient sketcher i la bellesa del nucli antic de Piera, ens va compensar aquesta mala passada del lamentable servei ferroviari espanyol. 

El matí va ser assolellat, però bastant fred. Malgrat tot, jo anava ben abrigada i sota els porxos de la plaça Orpí hi vaig estar bastant còmoda, menys cada cop que passava un d'aquests cotxes SUV que s'han posat tan de moda, i que malauradament passaven cada dos per tres, com si fos la Meridiana de Barcelona. Que bé que s'hi estaria als pobles si es tallés completament el trànsit a aquest tipus de vehicles! És que a més a més, passaven per sota de la porxada! En fi, ja acabo amb la meva crítica a la mobilitat d'aquest país...

Com que vam arribar justes de temps, i sempre costa una estona decidir què dibuixar, no vaig poder acabar el dibuix dins les dues horetes i mitja estipulades. Així que vaig fer una foto, i el color el vaig acabar a casa.

Després de fer la foto conjunta de rigor, aquest cop també amb els companys Urban Sketchers Anoia, vam anar a dinar a la Societat del Foment de Piera, local noucentista de grans finestrals, situat allà mateix. Vam compartir l'àpat amb la Maika i el Jaume (si no recordo malament els noms), un bon entrecot i amanida, amb un pastís de formatge per postres.

Després vam arribar-nos fins al castell, l'església i el cementiri del poble, però ens ho vam trobar tot tancat, probablement perquè era l'hora de dinar d'un diumenge. Mira que de ganes de veure el famós Sant Crist de Piera, amb els seus cabells naturals, en teníem moltes, però el responsable de l'església no va tenir pietat de nosaltres i ens va tancar les portes quan hi volíem entrar. Una altra dada important és que Jaume I El Conqueridor va fer algunes estades en el castell d'aquesta vila. 

Després d'aquesta petita ruta, ja vam fer un pensament i vam enfilar el camí de tornada cap a l'estació de Piera, però el tren que anava cap a Martorell, tot just acabava de passar. Així que ens va tocar esperar una altra horeta, la qual cosa vam aprofitar per acabar d'entintar el dibuix que havia fet al matí (la Rosalba), i començar un sketch nou (una servidora), la Casa Rovira, situada al costat mateix de l'estació. Només vaig tenir temps d'esbossar-la a llapis, així que va tocar fer foto i tant la tinta com el color l'he acabat a casa, tot just ahir.

Urban Sketch: L'Arboç

Avui hem passat un dia molt confortable a L'Arboç, població del Baix Penedès. Havíem quedat de reunir-nos a la Plaça de la Vila, al carrer Major del poble, i com que allà mateix ja hi ha prou cases boniques com aquesta, la que alberga la Pastisseria La Confiança, la Rosalba i jo ens hi hem quedat ben arrecerades sota els porxos, per si de cas.

El Modernisme és molt bonic, però a vegades pot ser poc agraït de dibuixar amb tanta voluta i demés floriments. Com a detalls a millorar en el meu dibuix, els gargots que simulen unes taules i cadires i el balcó inferior dret, que no segueix les proporcions. També falta algun element de sobre dels balcons superiors, que ja no he tingut suficient espai per encabir... Bé, s'ha fet el què s'ha pogut, com sempre. I mira que hem arribat d'hora i ens hem posat ben aviat a dibuixar! 

Per qui vulgui ampliar més informació sobre l'edifici, aquí en teniu l'enllaç a la Viquipèdia: Cal Freixes.

Cleopatra, la gata psiquiatra 40

Felicitats pels 100 números a tot l'equip de la revista Metamorfosis i a tots els membres d'AMTAES !!!!!

Revista Metamorfosis núm. 100

Cleopatra, la gata psiquiatra 39

Revista Metamorfosis núm. 99