El Planeta de las Brujas

Em fa molta il·lusió fer aquesta entrada ja que aquest és un projecte conjunt amb l'escriptora novella María Parra Martí. Fa uns mesos em va proposar de fer-li la remaquetació de la seva novel·la juvenil El Planeta de las Brujas, novel·la publicada anteriorment per l'editorial El Salto i que ara la podeu trobar a Amazon KDP (Kindle Direct Publishing) en format de paper (rústica). 

Per mi ha estat tot un repte ja que m'he posat a prova en el fet d'encarregar-me de la totalitat de l'edició del llibre: tant de la maquetació de l'interior d'un llibre en prosa -tan allunyat dels còmics que maqueto habitualment-, com també del fet d'encarregar-me d'allò tan transcendental com és el dibuix i el disseny de la portada. 

Em cal fer una menció especial a la bona edició prèvia realitzada per l'editorial El Salto, en la qual em vaig basar totalment per fer aquesta segona edició. També agrair a Carlos Venegas la cessió del disseny del mapa de l'interior, i com no, agrair a la María Parra la seva confiança i la seva paciència.

Si us agraden les novel·les lleugeres que narren aventures en mons màgics i encara conserveu en el vostre interior aquell nen o nena que vau ser (o que encara sou), aquest llibre us pot agradar.

Aquí teniu l'enllaç a Amazon per El Planeta de las Brujas.

Il·lustració de la portada. Aquarel·la.

La coberta maquetada i desplegada (contracoberta, llom i coberta)

Algunes de les còpies que li han arribat a l'autora

Dedicatòria a l'autora

Dedicatòria per l'exemplar de la Biblioteca Ramon Bosch de Noya de Sant Sadurní

Affordance i disseny universal

Aquest semestre he tornat a la UOC, després d'un breu descans, per cursar una assignatura: Disseny centrat en les persones. En la primera activitat realitzada, ens hem hagut de fixar en l'affordance de les coses i el disseny universal.

El terme affordance va ser creat pel psicòleg James Jerome Gibson l'any 1966 en el seu llibre The Senses Considered as Perceptual Systems. És un concepte que pertany a l'àmbit de la psicologia cognitiva, en concret de la Teoria ecològica de la percepció visual (1979). La definició més utilitzada per aquest terme és "la capacitat d'un objecte de suggerir la seva pròpia utilització". Va ser Donald A. Norman qui va aplicar cap als anys vuitanta aquest terme en l'àmbit del disseny fent referència a aquelles propietats d'un objecte o d'una interfaç que ens transmeten la seva funció de forma intuïtiva.

Jo m'he centrat en analitzar el disseny de la cambra de bany de casa meva. Aquí teniu l'apartat gràfic que il·lustra la planta i els alçats de la cambra i algunes de les diferents affordances que hi trobem.

A vegades…

Retoladors calibrats

I quan somriuen, els ulls se'ls hi fan petits, petits, petits...

Aquarel·les, llapissos de colors i retoladors calibrats

Nagasaki: aquella vegada que em vaig trobar un yôkai

L'any 2018 vaig viatjar al Japó i vaig tenir l'oportunitat de visitar la ciutat de Nagasaki i la regió de Higashi-Sonogi, de la mateixa prefectura. Va ser una experiència rural i fantàstica. Tan fantàstica que vaig arribar a conèixer un yôkai que vivia en una casa de camp on em vaig allotjar unes nits.

Aquest yôkai era l'anomenat Jorôgumo, la dona aranya (絡新婦, じょろうぐも). La Jorôgumo, tenia unes mascotes casolanes que eren també aranyes. Aquestes mascotes eren les anomenades Ashidakagumo (脚高蜘蛛, あしだかぐも).
Després d'escapar del cau de teranyina de l'aranya Jorôgumo, vaig dir-me a mi mateixa que algun dia immortalitzaria aquella experiència en forma d'il·lustració, i finalment, aquí la teniu, per tal que en quedi constància pels segles dels segles...

Tècnica mixta: aquarel·les amb tocs de gouache, llapissos de colors i tinta.

Jorôgumo (Trichonephila clavata). És una aranya verinosa però no mortal. (Autor desconegut)

Ashidakagumo (Heteropoda venatoria) No és verinosa. Autoria de la foto: Vaikoovery / CC BY

Aquest vídeo musical de The Cure (1989) és ideal per acabar de descriure la vivència:

The Cure - Lullaby from Nikha on Vimeo.

Video Girl Ai i les emocions 2

Aquí teniu la versió masculina de les 6 emocions bàsiques aplicades a les faccions del personatge Yôta Moteuchi.

Video Girl Ai i les emocions 1

Això que us presento avui és una proposta que em va fer un conegut, de dibuixar les faccions de les 6 emocions bàsiques de l'ésser humà. Es pensava que seria un exercici fàcil de fer per mi, i que ja l'hauria fet habitualment quan estudiava a l'escola de còmic. La veritat és que no recordo haver fet un exercici com aquest massa cops.

Per fer-lo més interessant i motivar-me, he decidit fer-lo tipus fan art tot agafant com a models els protagonistes del manga Video Girl Ai. Avui us presento la versió femenina.

Cal dir que ha estat una pràctica molt difícil. Sort de les tecnologies digitals, que m'han servit per retocar les cares i fer-les més proporcionades i simètriques (sí, he fet trampa). Ja sabeu, allò de que un ull quedi igual que l'altre, però a més, que hi quedi a cada cara sense deixar d'expressar l'emoció que toca i a més, intentant conservar l'estil de Masakazu Katsura. Tot un repte.

Tant de bo, de jove hagués copiat més. Segurament hauria après molt més i el meu estil s'haguera consolidat. Ara s'ha quedat entre mig camí de Pilarín Bayés i Bola de Drac... (per dir alguna cosa).

També he recordat les paraules tan repetides pels professors de tinta: per entintar cal utilitzar pinzell o plumilla, res de retoladors. Ja fa temps que no els faig cas i he abandonat totalment ambdós estris. Potser per això, l'entintat dels cabells de l'Ai ha quedat tan patètic.

Per últim cal destacar la dificultat d'expressar les emocions facials tot conservant una certa expressió realista a la cara dels personatges i sense derivar en la gesticulació còmica i exagerada clàssica del gènere manga.