Aquest és l'exercici final de l'assignatura de Comunicació: teories i tècniques. Es tractava de redissenyar les icones que habitualment ens trobem en els espais públics i fer-les més inclusives tot representant la diversitat social en tots els seus sentits.
Jo em vaig focalitzar en la idea de representar un col·lectiu que carrega sobre les seves espatlles l'estigma dels estigmes, i aquest col·lectiu són les persones que tenen problemes de salut mental, una problemàtica que em toca molt de prop.
Per tant, el símbol central i distintiu de les noves icones vaig decidir que fos la lluna per representar-nos, amb una certa intenció d'empoderament, a nosaltres, els llunàtics.
Passo a explicar breument, cada grup d'icones:
Una de les coses en les quals l'enunciat de l'exercici feia èmfasi era que reflexionéssim sobre el fet de diferenciar el sexe de les persones mitjançant les faldilles. Així que: fora faldilles! Deixem-nos d'històries: el què ens diferencia és allò que tenim entre les cames. I totes aquelles persones que no se sentin representades dins del sexe normatiu queden agrupades en la tercera icona.
Les persones amb qualsevol discapacitat física... Exercint un paper actiu en la cura dels infants.
Representació de les persones amb discapacitat psíquica. I a la dreta, la icona específica per representar les persones que pateixen una malaltia mental.
Icones que fan èmfasi en un món femení: amb una icona per una zona reservada per l'alletament matern. Icones que pensen en dones d'altres religions...
Icones que posen en el centre dels nostres cervells l'emergència climàtica i la protecció activa del medi ambient.
Una icona de comiat, de sortida. Pensant també amb les persones amb discapacitat auditiva.
