Coming soon…

 

EUFORIA: la revista

A l'assignatura de Projecte 2: Disseny Editorial, hem dissenyat el concepte per una revista de moda anomenada Euforia. Jo l'he enfocat a un públic molt jove (millennial) i per això té un to informal, amb trets diferenciadors com el format quadrat i l'ús de colors estridents. També he adaptat algunes de les pàgines al format de pantalla per a tauleta.

Nota: fins avui, 10 de febrer de 2023 no m'he adonat que a l'article sobre la model llatina, en alguns llocs vaig escriure Jaselen i en altres Jaslene. Com s'emborratxa la vista quan mires molt intensament la maquetació d'un document! Errades tan evidents et passen totalment per alt. Sort en tenim dels correctors, siguin de carn i ossos o digitals.

BTS es deixa les claus...

Rowenta BeFree Hairdryer

Com a última pràctica de l'assignatura de Disseny Centrat en les Persones, hem hagut de seleccionar i redissenyar un aparell electrònic i interactiu. Emmarcant-me en l'espai que he triat per realitzar totes les pràctiques de l'assignatura (una cambra de bany), he seleccionat un assecador de cabell centrant-me en el model Lissima de la marca Rowenta. Aquí presento un panell informatiu del nou model d'assecador, realitzat en Adobe Illustrator i maquetat en Adobe In Design.

Death Note i Mononoke Hime

 Un altre homenatge a Death Note, aquest cop fusionat amb Mononoke Hime.

Entintat amb la plomí G Pen, però la textura de línia està feta amb retoladors calibrats

Estic utilitzant el paper Bristol de la marca Sakura, però és increïble com s'empastifa la tinta, així que he fet proves en aquest paper (a l'esquerra, imatge de la noia) i en un paper especial per manga que em venia junt amb els plomins japonesos (imatge del noi). En aquest últim paper, la tinta s'asseca un pèl més ràpid. Els personatges són d'un Manhwa (manga coreà) que s'anomena Beatrice (m'ha aparegut a Google Imatges aleatòriament mentre buscava dibuixos manga per copiar i fer la prova del paper).

DCP: la dutxa

Segueixo aprofitant les parts més gràfiques de les assignatures que vaig cursant a la UOC, per afegir contingut a aquest blog.

Aquest cop, a l'assignatura de Disseny Centrat en les Persones (DCP), he analitzat la dutxa de casa i he fet aquests plànols (alçats i planta) amb Illustrator.

Homenatge a L: un fan art de Death Note

Per celebrar que aquesta d'avui és l'entrada número 100 d'aquest blog (visca!), he decidit fer aquest fan art sobre el personatge de L de Death Note. I és que aquest any 2020 per fi he llegit (i també he vist l'anime) un dels mangues que ha marcat els últims temps de la història del còmic japonès. 

Haig de dir que fa uns anys vaig tenir el privilegi de poder-lo rotular en danès (sí, ho heu llegit bé) juntament amb uns quants mangues més que triomfaven en aquella època (Naruto, Full Metal Alchemist, entre alguns altres). Encara em sorprèn ara la gran quantitat de treball que hi havia sumat a la dificultat de rotular en un idioma com el danès, que, dit sigui de pas, no en sé ni un borrall. Paraules llarguíssimes que no sabies com encabir en l'espai d'una retolació en vertical com la japonesa, textos que se superposaven a la trama i al dibuix (que jo havia de reconstruir), notes dels Quaderns de Mort que s'havien de repetir exactament igual en diferents volums de l'obra per tal que no hi hagués errada de ràcord, la pressió per la data límit d'entrega... I el gran espòiler de veure com acaba la història, però sense entendre massa bé res.

Suposo que des de llavors, el misteriós personatge de L ja em va captivar. Per això li he volgut fer aquest homenatge, junt amb el que podria ser el seu esperit animal, un mussol, símbol de la saviesa (i perquè no de la intel·ligència, encara que no siguin paraules sinònimes) i de la nocturnitat. La postura característica de L (tal com s'asseu, encorbat) i la seva mirada penetrant, em recorden totalment a aquest animal.

I quina casualitat, segons el meu cronotip, jo sóc nocturna i per tant, un mussol de mena. Ai, caram.

Vaig voler entintar el dibuix final en plomí (per estrenar el set que em vaig comprar aquest estiu), però la por d'espifiar-la va poder amb mi. Així que el dibuix final està entintat amb retolador mediocre. En canvi, l'esbós a llapis, traient-me la pressió per fer-ho bé de sobre, sí que el vaig entintar amb el plomí nou, i penso que el resultat és molt més bo. Ja sabeu doncs, cal perdre la por. A més, retornar a agafar un plom després de tants anys, fa que la mà tingui automàticament ganes de dibuixar Son Gokus i superguerrers de l'espai. XD