diumenge, 13 de desembre del 2020

DCP: la dutxa

Segueixo aprofitant les parts més gràfiques de les assignatures que vaig cursant a la UOC, per afegir contingut a aquest blog.

Aquest cop, a l'assignatura de Disseny Centrat en les Persones (DCP), he analitzat la dutxa de casa i he fet aquests plànols (alçats i planta) amb Illustrator.









dimarts, 8 de desembre del 2020

Homenatge a L: un fan art de Death Note

Per celebrar que aquesta d'avui és l'entrada número 100 d'aquest blog (visca!), he decidit fer aquest fan art sobre el personatge de L de Death Note. I és que aquest any 2020 per fi he llegit (i també he vist l'anime) un dels mangues que ha marcat els últims temps de la història del còmic japonès. 

Haig de dir que fa uns anys vaig tenir el privilegi de poder-lo rotular en danès (sí, ho heu llegit bé) juntament amb uns quants mangues més que triomfaven en aquella època (Naruto, Full Metal Alchemist, entre alguns altres). Encara em sorprèn ara la gran quantitat de treball que hi havia sumat a la dificultat de rotular en un idioma com el danès, que, dit sigui de pas, no en sé ni un borrall. Paraules llarguíssimes que no sabies com encabir en l'espai d'una retolació en vertical com la japonesa, textos que se superposaven a la trama i al dibuix (que jo havia de reconstruir), notes dels Quaderns de Mort que s'havien de repetir exactament igual en diferents volums de l'obra per tal que no hi hagués errada de ràcord, la pressió per la data límit d'entrega... I el gran espòiler de veure com acaba la història, però sense entendre massa bé res.

Suposo que des de llavors, el misteriós personatge de L ja em va captivar. Per això li he volgut fer aquest homenatge, junt amb el que podria ser el seu esperit animal, un mussol, símbol de la saviesa (i perquè no de la intel·ligència, encara que no siguin paraules sinònimes) i de la nocturnitat. La postura característica de L (tal com s'asseu, encorbat) i la seva mirada penetrant, em recorden totalment a aquest animal.

I quina casualitat, segons el meu cronotip, jo sóc nocturna i per tant, un mussol de mena. Ai, caram.


Vaig voler entintar el dibuix final en plomí (per estrenar el set que em vaig comprar aquest estiu), però la por d'espifiar-la va poder amb mi. Així que el dibuix final està entintat amb retolador mediocre. En canvi, l'esbós a llapis, traient-me la pressió per fer-ho bé de sobre, sí que el vaig entintar amb el plomí nou, i penso que el resultat és molt més bo. Ja sabeu doncs, cal perdre la por. A més, retornar a agafar un plom després de tants anys, fa que la mà tingui automàticament ganes de dibuixar Son Gokus i superguerrers de l'espai. XD


diumenge, 15 de novembre del 2020

El Planeta de las Brujas

Em fa molta il·lusió fer aquesta entrada ja que aquest és un projecte conjunt amb l'escriptora novella María Parra Martí. Fa uns mesos em va proposar de fer-li la remaquetació de la seva novel·la juvenil El Planeta de las Brujas, novel·la publicada anteriorment per l'editorial El Salto i que ara la podeu trobar a Amazon KDP (Kindle Direct Publishing) en format de paper (rústica). 

Per mi ha estat tot un repte ja que m'he posat a prova en el fet d'encarregar-me de la totalitat de l'edició del llibre: tant de la maquetació de l'interior d'un llibre en prosa -tan allunyat dels còmics que maqueto habitualment-, com també del fet d'encarregar-me d'allò tan transcendental com és el dibuix i el disseny de la portada. 

Em cal fer una menció especial a la bona edició prèvia realitzada per l'editorial El Salto, en la qual em vaig basar totalment per fer aquesta segona edició. També agrair a Carlos Venegas la cessió del disseny del mapa de l'interior, i com no, agrair a la María Parra la seva confiança i la seva paciència.

Si us agraden les novel·les lleugeres que narren aventures en mons màgics i encara conserveu en el vostre interior aquell nen o nena que vau ser (o que encara sou), aquest llibre us pot agradar.

Aquí teniu l'enllaç a Amazon per El Planeta de las Brujas.

Il·lustració de la portada. Aquarel·la.

La coberta maquetada i desplegada (contracoberta, llom i coberta)

Algunes de les còpies que li han arribat a l'autora

Dedicatòria a l'autora

Dedicatòria per l'exemplar de la Biblioteca Ramon Bosch de Noya de Sant Sadurní

dissabte, 17 d’octubre del 2020

Affordance i disseny universal

Aquest semestre he tornat a la UOC, després d'un breu descans, per cursar una assignatura: Disseny centrat en les persones. En la primera activitat realitzada, ens hem hagut de fixar en l'affordance de les coses i el disseny universal.

El terme affordance va ser creat pel psicòleg James Jerome Gibson l'any 1966 en el seu llibre The Senses Considered as Perceptual Systems. És un concepte que pertany a l'àmbit de la psicologia cognitiva, en concret de la Teoria ecològica de la percepció visual (1979). La definició més utilitzada per aquest terme és "la capacitat d'un objecte de suggerir la seva pròpia utilització". Va ser Donald A. Norman qui va aplicar cap als anys vuitanta aquest terme en l'àmbit del disseny fent referència a aquelles propietats d'un objecte o d'una interfaç que ens transmeten la seva funció de forma intuïtiva.

Jo m'he centrat en analitzar el disseny de la cambra de bany de casa meva. Aquí teniu l'apartat gràfic que il·lustra la planta i els alçats de la cambra i algunes de les diferents affordances que hi trobem.









dissabte, 13 de juny del 2020

Nagasaki: aquella vegada que em vaig trobar un yôkai

L'any 2018 vaig viatjar al Japó i vaig tenir l'oportunitat de visitar la ciutat de Nagasaki i la regió de Higashi-Sonogi, de la mateixa prefectura. Va ser una experiència rural i fantàstica. Tan fantàstica que vaig arribar a conèixer un yôkai que vivia en una casa de camp on em vaig allotjar unes nits.
Aquest yôkai era l'anomenat Jorôgumo, la dona aranya (絡新婦, じょろうぐも). La Jorôgumo, tenia unes mascotes casolanes que eren també aranyes. Aquestes mascotes eren les anomenades Ashidakagumo (脚高蜘蛛, あしだかぐも).
Després d'escapar del cau de teranyina de l'aranya Jorôgumo, vaig dir-me a mi mateixa que algun dia immortalitzaria aquella experiència en forma d'il·lustració, i finalment, aquí la teniu, per tal que en quedi constància pels segles dels segles...

Tècnica mixta: aquarel·les amb tocs de gouache, llapissos de colors i tinta.

Jorôgumo (Trichonephila clavata). És una aranya verinosa però no mortal. (Autor desconegut)

Ashidakagumo (Heteropoda venatoria) No és verinosa. Autoria de la foto: Vaikoovery / CC BY

Aquest vídeo musical de The Cure (1989) és ideal per acabar de descriure la vivència: