dissabte, 8 d’abril del 2017

Pobresa energètica

Ei, que ara vaig a la Uni!

Sempre m'havia fet il.lusió poder dir aquesta frase. 

Doncs sí, des del 22 de febrer que he començat a estudiar el grau de Disseny i creació digital a l'UOC. Avui us porto la primera activitat que hem hagut de realitzar a l'assignatura Fonaments del disseny gràfic. Es tractava de combinar dues il.lustracions vectorials amb llicència Copyleft compatible i crear una nova il.lustració sobre el tema "La pobresa energètica".

Il.lustració vectorial
Títol: El pes de la llum

Aquestes són les dues imatges base creades per altres autors i descarregades gratuïtament d'internet que he utilitzat:


Bank Theme Vector | designed by Qvectors




diumenge, 5 de febrer del 2017

Ànecs a la platja?

S'enfosqueix el mar.
Les veus dels ànecs
són vagament blanques.

-Matsuo Basho-

Aquarel.les

diumenge, 29 de gener del 2017

Candy

El primer dibuix del 2017 ha estat aquest que vaig fer el diumenge de la setmana passada a corre-cuita. Sí, per no deixar massa temps el blog abandonat, les dues últimes horetes que em quedaven per gaudir del cap de setmana passat vaig decidir que havia de dibuixar alguna cosa. Vaig agafar una revista de moda japonesa que tenia i vaig ampliar aquest retrat d'una noia ben mona. No m'agrada publicar dibuixos tant poc acabats, però no tinc cap altra forma de donar vida al blog si no ho faig així.


Llapis

dissabte, 10 de desembre del 2016

Flor de prunera

Tot i que estem a les portes de l'hivern, avui us porto una il.lustració ben primaveral.

Aroma de la prunera,
de cop i volta el sol surt.
Senda de muntanya.

-Matsuo Basho-

Tècnica mixta. Aquarel·la, llàpissos de color, tocs de gouache blanc i pastel.

dissabte, 1 d’octubre del 2016

Home gran

Feia molts anys que no dibuixava mentre treballava o estudiava. Aquest dibuix el vaig fer mentre feia un seguit de pdf, així que entre pdf i pdf, aprofitava per anar completant el dibuix. No us penseu pas que m'estava fent la "longuis" enlloc de treballar!
Crec que els veritables dibuixants són aquells que aprofiten qualsevol instant de relax per fer un petit dibuix. Al tren, a la consulta del metge, mentre assisteixen a classe, a una reunió. El dibuixant veritable mai no para. Ho veig cada dia a la meva feina, quan passo per les taules de la secció de dibuixants. Un descans durant la seva feina equival a un altre dibuix. És increïble, no us sembla? Jo quan anava a l'institut també era així. Dibuixava quan la classe se'm feia avorrida o durant les hores de tutoria. Però en un moment donat, ho vaig deixar de fer. Suposo que va ser per la pressió de no ser jutjada per dibuixants molt més bons que jo.

Bolígraf