diumenge, 22 de febrer del 2026

Urban Sketch: Parc dels Talls de Vilobí del Penedès

Avui hem abandonat totalment les construccions urbanes i hem anat a dibuixar la natura en tota la seva esplendor. 

El dia ens ha acompanyat, i crec que és el primer cop que no he passat ni fred ni calor: hem tingut una temperatura ideal

Com és habitual, l'indret era totalment desconegut per mi. Segons m'han dit, els pèlags se situen en una antiga indústria d'extracció de guix, zona que ha estat renaturalitzada recentment per fer-ne un espai d'esbarjo i d'observació de la natura. 

El que més m'ha cridat l'atenció ha estat la geologia de les parets de pedra, on es podia veure perfectament les vetes dels diferents materials geològics. També ha estat una sorpresa trobar una espècie d'orquídia silvestre, anomenada vulgarment Mosques Grosses (Himantoglossum Robertianum), nom que, val a dir, li resta tota la poesia que emana del seu bell aspecte. També m'ha cridat l'atenció l'abundant molsa i els bolets que hi creixien entremig, semblants a la closca d'una gla posada del revés, és a dir en forma de cassoleta. Tot i que no en sé el nom, segurament formen part de la família Pezizaceae.

Com sempre, el matí ha passat volant. Tan volant, que si em descuido, començo un tercer dibuix, mentre els companys ja s'estaven reunint per fer la fotografia final de grup. 


dijous, 12 de febrer del 2026

42a Mostra Artística Sant Raimon de Penyafort

Aquest passat mes de gener vaig participar a la 42a Mostra Artística de Sant Raimon de Penyafort, que se celebra cada any a la població de Santa Margarida i Els Monjos, a la Casa de Cultura de Mas Catarro.

La mostra, que és també un concurs amb uns premis gens menyspreables, té un ampli ventall de categories artístiques: dibuix, pintura, ceràmica, escultura, fotografia i il·lustració digital. Jo vaig presentar-me a la categoria de dibuix amb dues obres titulades Llar vora la lluna i Processó nocturna. 

No són unes obres creades expressament pel concurs, però sí que eren totalment inèdites. De fet, no són uns dibuixos d'un nivell massa alt, raó per la qual no van destacar davant del jurat. Malauradament, per problemes d'agenda i mobilitat, no vaig poder assistir ni a la inauguració, ni al lliurament de premis, i només vaig poder veure parcialment les obres que encara quedaven exposades el dia que vaig anar a recollir els dibuixos.

Realment em sap greu no haver pogut gaudir d'una manera més distesa de la quantitat d'obres presentades, moltes d'elles elaborades amb una gran qualitat artística. Només em queda felicitar a totes les persones guanyadores del certamen.

Pel que fa a les obres que vaig presentar, vull apuntar que formen part d'una sèrie de creacions centrades en la Lluna, una sèrie en la qual encara hi estic treballant de forma esporàdica.

Les imatges que aquí adjunto les he retocat amb el nou Affinity-Canva, ja que els dibuixos han estat escanejats un cop ja els tenia enganxats al marc amb acetat, i això ha provocat ombres per l'ondulació del paper junt amb l'acetat. De fet, vaig tenir més feina i mals de cap en muntar el cartó ploma, el marc i l'acetat, que no pas en el dibuix en si.

La nova aplicació Affinity-Canva, que l'he utilitzada per primer cop en aquests retocs, m'ha sorprès molt gratament! 

Llar vora la lluna. Tinta, aquarel·la i guaix blanc.
Processó nocturna. Tinta i llapis de colors.
Imatge cortesia de Sílvia Ortiz, el dia del lliurament de premis.

dilluns, 12 de gener del 2026

Urban Sketch: el port de Segur de Calafell

Bon any nou i bons dibuixos per tothom!

Ahir, la colla d'sketchers penedesencs vam sortir a dibuixar els paisatges mariners del port de Segur de Calafell. És una població que he trepitjat lleugerament pel fet de tenir-hi amistats, així que no m'era del tot estranya, tal com sí que ho són altres indrets on hem anat.

Hem començat l'any amb bastanta fredorada, ahir a les 9 del matí el termòmetre marcava 1Cº a Sant Sadurní, i el Meteocat assegurava que a Segur no es passaria dels 13Cº. Així que em vaig equipar amb dos parells de guants, una gorra de llana apelfada per dins (autoregal de Reis) i fins i tot una manta prima d'aquelles petites. Em direu exagerada, ho sé. Per sort, només vaig haver d'utilitzar la gorra i més que pel fred, ho vaig fer per intentar evitar que la llum del sol i els reflexos d'aquesta sobre l'aigua em molestessin la vista. 

Aquest cop, la Renfe va anar com una seda, tot s'ha de dir. Vam arribar molt puntuals, fins i tot abans de l'hora, i de seguida ens vam posar a dibuixar unes barquetes tradicionals de vela llatina que hi havien amarrades al port. La llàstima és que ens van dir que la majoria havien de sortir al mar a fer activitats nàutiques del club marítim. Com que em van assegurar que la barca anomenada Carlos Barral no es mouria del seu lloc, vaig decidir dibuixar-la. Curiosament, aquesta barca té més història de la que em pensava. La podeu llegir a l'enllaç que hi ha tot clicant el seu nom, unes línies més amunt.

Dibuixar barques i aigua és quelcom diferent del que fem habitualment. La dificultat principal d'aquest tipus d'elements és que es mouen lleugerament, i en el cas de les barques, la quantitat de cordes i amarratges que hi ha. En el cas de l'aigua, també té certa complicació haver de dibuixar els reflexos tant de la llum del sol com de les mateixes barques, i també encertar les tonalitats de verds i blaus. I sí, com vam estar comentant amb els companys sketchers, realment la tonalitat d'aquella aigua era més verda que blava.

Canviar d'ambient va bé, i l'estona passada al costat de l'aigua va ser ben entretinguda, amb les anades i vingudes de les barques i la gent, l'olor de l'aigua salada (i a vegades també del fum de la gasolina de les embarcacions), la conversa amb els companys sketchers i, fins i tot, amb el salt d'algun peix força gros que volia caçar-ne algun de més petit de dins d'un banc de peixets que voltava per la riba.

Vaig poder acabar el dibuix principal, amb temps de sobres, i vaig poder fer-ne un segon d'una altra barqueta més moderna, amarrada una mica més lluny. Aquest dibuix no vaig poder acabar-lo del tot, ja que la llum el sol reflectida a l'aigua em molestava molt i m'impedia veure els detalls. Crec que la barca portava per nom Maregassa. Finalment, va arribar la una del migdia, i els pinzells es van haver d'aturar per fer la foto-finish o fotografia final amb tots els participants.