El Jueves i el K-Pop 5

Per finalitzar aquesta sèrie...

Nota: tota la sèrie de dibuixos de El Jueves i el K-Pop ha estat creada tot escoltant K-Pop, òbviament.

El Jueves i el K-Pop 4

Profesor Migraña:

"(Los integrantes de las bandas de K-Pop) son jóvenes sexualizados: hechos a medida para mojar los pañales de sus fans (y los pañales de los ejecutivos de la industria)."

Nota: demano disculpes si algú pots sentir-se ofès per haver publicat aquesta imatge obscena gens pròpia d'una dama com jo (ejem). Serà un experiment social: guanyaré seguidors o seré censurada per les xarxes socials? Veurem...

El Jueves i el K-Pop 3

Profesor Migraña:

"El K-pop está lleno de casos de abuso sexual, explotación o depresión de sus estrellas."

El Jueves i el K-Pop 2

Profesor Migraña sobre el K-Pop:

"Canciones en coreano interpretadas por grupos de maniquíes vivientes, con muchos colorines y bailes repelentes y un alto riesgo de provocar epilepsia y ataques de vergüenza ajena."

"El K-Pop tiene la misma calidad musical que la percusión de mi esfínter después de una comilona en Asturias."

"El K-Pop es una fusión de géneros musicales, bandas formadas por clones, coreografías ridículas y la estética más hortera."

El Jueves i el K-Pop 1

Ja fa un temps, la revista satírica El Jueves, va dedicar un parell de pàgines a ironitzar sobre l'auge del K-pop entre el públic més jove. Concretament va ser en la revista núm. 2154 apareguda el 5 de setembre de 2018.
Les dues pàgines creades per Raúl Salazar formen part d'una secció habitual en la revista, presentada pel personatge anomenat Profesor Migraña.
El fet és que la publicació d'aquestes pàgines va irritar i molt a tot el fandom adolescent (i no tant adolescent també) més apassionat fins a tal punt de crear-se una pàgina a Change.org per recollir firmes i aconseguir tancar la revista. Santa innocència! Tal és l'ímpetu del moviment fanàtic adolescent, que es pensaven que aconseguirien allò que ni tan sols la monarquia havia aconseguit arribar a fer i no per falta de ganes.
Ens agradi o no, la llibertat de premsa i d'expressió, és un dret que s'ha de protegir. I els senyors de El Jueves tenen dret a fer broma de tot allò que vulguin. Molt encertat va ser el comentari que van fer per Twitter en resposta a l'allau de crítiques rebudes: "Nosotros hacemos chistes sobre la muerte porque tenemos muchos amigos mortales", fent referència a un acudit sobre el suïcidi de l'ídol Kim Jonghyun.
He llegit alguna vegada la revista. Per sort, tinc sentit de l'humor, i aconsegueixo deixar de banda la meva personalitat més femenina i avesada al manga i a l'anime i riure amb acudits gràfics de caire escatològic o sexual, fills d'una època i d'uns cervells majoritàriament masculins.
És per això que enceto una sèrie que tenia al tinter, i nascuda d'haver-me tocat el voraviu, per tal que serveixi de rèplica a les pàgines aparegudes. Sempre és millor respondre amb la mateixa medicina.

La meva col·lecció personal de revistes El jueves

Aquesta hipotètica portada de El Jueves és un exercici de classe de quan anava
a l'Escola de Còmic Joso, cap a l'any 2000. 

Figures de guix

Fa molt i molt de temps, la meva cosina (gràcies Cristina!) em va regalar un parell de figures de guix per pintar. En aquell moment, quan encara era una nena, vaig començar a pintar-ne una (la de les flors), però com que no m'agradava el resultat, vaig decidir deixar-ho estar. Vaig guardar les dues figures en una capsa de sabates i allà van quedar oblidades anys i anys.

Fa poc, aquest passat Nadal, vaig pensar que ja era hora de pintar-les (XD). I aquest n'ha estat el resultat, amb alguns petits entrebancs... ^_^U

Nota: Quan pugui sortir del confinament pel coronavirus COVID-19, aniré a comprar vernís per envernissar-les.

Aquestes són les figures tal i com les vaig trobar dins la capsa de sabates

Procés de pintat de la figura del naixement: tinc tendència, per comoditat, a utilitzar els colors directes que venen als envasos de pintura acrílica. Aquests colors solen ser molt vius i saturats. Em costa fer colors pastels i més suavitzats, que són la clau en aquest tipus de figures. Per això vaig decidir cobrir el què havia pintat amb pintura acrílica blanca mate (efecte chalk). 

HORROR!!! Quan havia acabat de pintar el bodegó de flors i ja estava fent els últims tocs, vaig fer massa pressió i la figura es va partir!!! Així que la vaig haver d'enganxar i reparar.

Resultat final.
Materials utilitzats: pintura acrílica mate, satinada i metalitzada aplicada amb aerògraf i pinzell.

Resultat final.
Materials utilitzats: pintura acrílica mate, satinada i metalitzada aplicada amb pinzell.
Betum de Judea per ressaltar les formes i donar un efecte d'envellit.

Alguns dels materials

Cap a la Vila del Pingüí!

Fa unes setmanes em van arrencar un queixal, amb la qual cosa m'ha quedat un forat bastant gran a la dentadura superior.

Això em va fer pensar en què molts dels personatges que en Toriyama dibuixava com a habitants de la Vila del Pingüí, quan somreien també mostraven algun forat dental. Així que amb el forat que m'ha quedat, podria anar de pet cap a la Vila del Pingüí i formar part del seu elenc de personatges.

Aquarel·les i retoladors calibrats